Breu ressenya de l’art a
Terrassa
per J. Baldrich
IV (continuació)
Pau
Rodó i Samaranch, un altre nom d’artista a recordar. Va néixer a la nostra
ciutat el 26 de desembre de 1.843. Fill de una humil família i afeccionat des
de jovenet a l’escultura, aprengué els secrets del dibuix sota la tutela del
professor del Col·legi Terrassenc Estanislau Cabanes. Es traslladà aviat a
Barcelona, on entrà al taller de l’escultor Talarn, alhora que assistia a les
classes de l’Acadèmia de de Belles Arts. D’aquest temps de formació daten un
St. Lluis i una Verge del Roser, que l‘’artista ofrenà a la capella del Reial
Col·legi, avui Escoles Pies. Guanyà un concurs de l’Academia de Belles Arts de
Barcelona i això li valgué poder fer cap tot seguit a Roma, per tal d’enrobustir-se
amb l’estudi i el seu art. Allà, l’any 1.869, l’Academia de Sant Lluc li atorgà
una medalla, per un conscienciós estudi del natural.
Retornat
a Barcelona l’any 1.872, es dedica de ple al seu art i satisfer les comandes
que de tot arreu plouen al seu taller; però li cau al damunt, de trascantó, una
malaltia i no té més remei que seguir els consells dels metges. Llavors s’en va
a viure a Cauterets, (Pirineus) on funda una petita acadèmia, mentre treballa
tant com vol per la concurrència cosmopolita que freqüentava els nombrosos
balnearis medicinals d’aquelles contrades. Fa diverses escapades a París, de
les quals en surten algunes obres escultòriques per a la Companyia carrilera
París-Lió-Mediterrani.
Per
allà l’any 1.880, modela les imatges de Sant Josep i de la Verge del Roser, que
es veneren en la nostra església parroquial, les quals són dues obres fetes amb
un domini complet d’ofici i amb una discreció admirable. Alguns acabalats
terraaaencs d’aleshores es fan fer el bust pel distingit artista.
En
aquesta època, més o menys guarit, retorna a la península i novament s’estableix
a Barcelona, on contrau matrimoni.
Va
morir el dia 5 de gener de 1.893.
(Seguirà)