El darrer
discurs d'En Cambó a Terrassa ha estat la plasmació de dues actituds definides
del nostre partit que convé remarcar primordialment. La primera: posició de
Lliga Catalana enfront de la lamentable aventura de la C. E. D. A. a Catalunya.
La segona: negació absoluta dels rumors absurds de la nostra unió amb la
coalició esquerrano-socialista-dernagògica que féu possible la tragèdia del 6
d'Octubre.
L'arribada
a Catalunya de partits forasters, de partits d'organització general espanyola,
no podíem celebrar-la d'altra manera que afirmant la plenitud indestructible
del nostre catalanisme basats en aquells postulats que han estat l'essència de
l'actuació del nostre partit: Les doctrines d'En Prat deia Riba en l'aspecte
polític. En l'ordre espiritual un respecte i un amor profund a les tradicions
cristianes de la nostra terra. En l'ordre social l'exemple de la situació dels
obrers catalans al costat de la misèria material i la ruïna espiritual d'altres
obrers de terres espanyoles, els caps polítics de les quals es presenten a
Catalunya disposats a oferir-nos unes normes de justícia social que hem superat
ja, de fa temps, a Catalunya.
Se'ns acusa
de què el nostre catalanisme ha defensat també interessos materials. Imperatius
d'ordre patriòtic ho exigeixer. La defensa d'aquests interessos materials
col·lectius ha fet possible crear a Catalunya una riquesa envejada per la resta
de les regions espanyoles. El Sr. Gil Robles per més discursos que faci no
podrà conseguir el que, en la pràctica i en el treball, han obtingut els homes
del catalanisme,
I,
finalment, caldrà recordar que la coalició esquerrana, abans de la bogeria del
6 d'Octubre, ens oferí, pels carrers de les principals ciutats i viles de
Catalunya, manifestacions amenitzades amb crits constants de «Mori la Lliga!»,
«Mori Cambó!».
Si sabérem
resistir a llavors la infàmia d'aquells crits catalans, sabrem resistir ara
tots els «Muera Cambó!» amb qué ens obsequiaren les afiliades al partit d'En
Gil Robles. Si es sabé perdonar allavors, més sabrem perdonar ara, fent honor a
la hospitalitat catalana, de què tant ens ha parlat el Sr. Cambó, i més
tractant-se de llavis femenins. La galanteria és sempre una nota de bon gust;
Als
afiliats a la Lliga no ens ha espantat mai lluitar com sigui i contra qui
sigui. I ens sobraran sempre energies per a presenciar la desaparició de tots
els partits artificials que pretenguin establir-se a la nostra terra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario