domingo, 23 de diciembre de 2018

El Dia, Edició dimecres 31 de juliol de 1.935, pàg. 1


Problemes de la indústria terrassenca

Reunits, dissabte, en assemblea general, els treballadors del gènere de punt de la nostra ciutat i tractaren d'aspectes ben importants i relacionats amb la situació crítica que travessa aquesta industria avui, a Terrassa. Un dels acords de major interès adoptats per l'assemblea, fou, indubtablement, aquell que estableix un front de resistència a tot intent de rebaixa de jornals en el ram de referència.

Coneguts de tothom són els factors que contribuïren, durant els últims deu anys, a l'increment ràpid d'aquesta industria a la nostra ciutat, com també els motius i circumstàncies que determinaren la seva situació d'avantatge damunt els centres productors clàssics del gènere de punt a Catalunya, com són Calella, Mataró, Canet, etc. Indiscutiblement, aquests deu o dotze anys últims han estat per a la indústria del punt, a Terrassa, un període d'aquells que ens entendrem perfectament denominant-lo "de vaques grasses". Avui encara, a desgrat de la limitació d'hores, un teixidor de mitges treballant la jornada normal aconsegueix retribucions setmanals de, trenta i quaranta duros.

Es comprèn, és molt humà que ara, davant la perspectiva distinta que ofereix a la nostra ciutat la indústria del punt, els treballadors practíquin la resistència a qualsevol intent de rebaixa de jornals, Per la nostra part, declarem haver estat sempre partidaris del salari alt, que alhora de significar un bon símptoma en l'índex de la prosperitat industrial, comporta; una major circulació del diner i, per tant, una millor facultat adquisitiva de les classes obreres en el mercat de consum. Entenem, doncs, que en aquest ordre de coses no hi pot haver altre límit que el, natural flxat per les possibilitats i la marxa normal i progressiva de la vida de les indústries.

Per això últim, precisament, creiem en absolut necessari sospesar i estudiar amb gran aprofundiment situacions com la que travessa avui la indústria del gènere de punt a Terrassa, semblant, en el fons, a la que travessen altres branques industrials importantíssimes de la nostra ciutat. En general, la gent no s'adona de certes realitats i símptomes veritablement greus; El gènere de punt, per exemple, de la nostra ciutat, mai pot competir ja avui amb el de la costa, on es paguen jornals més baixos i la maquinària s'ha posat aquests últims anys al corrent de la nostra en modernitat i perfecció. Com és podrà, doncs, defensar la nostra industria del gènere de punt d'aquella competència en desigualtat, considerable de condicions?

Cal hem dit, no cloure els ulls a la realitat. Mirem el que està passant amb d'altres indústries nostres per causes i motius semblants. Mirem, per exemple, la de xals i toquilles. Una per una, totes les fàbriques d'aquest article han anat tancant  llurs portes, la que no arruinada per competències insuperlables en el mercat, obligada a cercar en altres comarques o províncies les condicions de producció per a situar-se a nivell de la competència. En la mateixa indústria dels teixits de llana, font principal de riquesa de la nostra ciutat, cada dia són més els telers que es munten a fora per industrials terrassencs igualment obligats per la competència d'altres indrets, on les condicions de treball i de jornals están molt per dessota de les que a Terrassa regeixen i es compleixen.

Veu's ací el nus de la qüestió. A Terrassa es compleixen Iotes les lleis socials i es paguen jornals molt per damunt dels que percep la mà d'obra en la immensa majoria de centres de producció, particularment, ja ni cal dir-ho a "províncies", és a dir, fora de Catalunya. Com podran competir, doncs, les nostres indústries en semblants condicions i circumstàncies? La solució és difícil, perquè caldria una acció de Govern en la que Terrassa ni Catalunya no poden confiar gaire. Caldria establir, en primer lloc, l'equivalència de jornals, no pas rebaixant els d'ací, sinó regulant els d'allà en relació sempre a les possibilitats de les indústries, que aci bé han pogut progressar amb jornals dignes i decorosos, amb el compliment total de les lleis socials, assegurances i tantes altres millores com han contribuït a elevar el nivell de vida de les nostres classes obreres. Que lluny, però, aquesta solució que ens ha de venir per força dels governs d'Espanya.

No hay comentarios: