La Troballa d'unes sepultures bàrbares a la muntanya de Sant
Llorenç del Munt
Sota
aquest títol, «Arxiu» del
Centre Excursionista de Terrassa, número de novembre-desembre, publica en lloc
preferent un article d'en Pau Gorina, president de l'entitat, l'interès del
qual ens mou a reproduir-lo a continuació. Diu així:
«Damunt dels Cingles del Marquet, molt a
prop del Coll d'Eres, el 29 de setembre proppassat foren excavades per alguns
elements del nostre Centre, dirigits pel Rnd. P.J.Solà, Sch.P., unes sepultures
de l'època goda o bàrbara i que per una magnífica i interesantíssima «sivella»
que s'hi trobà, han pogut ésser fixades del segle V.
Les sepultures son quatre: dues de
malmeses i violades fa poc temps, amb les lloses arrencades; una de mig
excavada, d'infant, amb algunes de ses ossamentes, i l'altra amb l'esquelet
d'un adult, ben sencera i coberta encara per dues sòlides lloses arenoses, que
cobrien la part superior i mitjana del cadàver.
Aquestes sepultures anomenades «cistes»,
tenen la forma d'una caixa, de tal manera orientades, que totes ho eren de cara
a llevant. L'última i més conservada, amida 2'15 ms. de llargada, amb 0'56 ms
d'amplada en el cap i 0'47 en els peus, i d'una alçada de 45 i 30 centímetres
respectivament, costituida per lloses sense treballar, de la mateixa muntanya.
En ella s'hi trobà la raríssima sivella o fermall de bronze pertanyent al temps
en què els bàrbars s'apoderaren de la Península Hispana i a la civilització
visigótica, o sigui, des dels començaments del segle V fins als primers anys de
la vuitena centúria.
La sivella o placa cinturó, massissa i
grollera, porta trepada i cisellada (com veuran els nostres lectors en la
fotografia que incloem a l'Arxiu), en la seva superficie, la representació d'un
quadrúpede i a l'entorn incises dues estilitzades serpents, que terminen amb
uns caps d'aus, d'una influència molt oriental. Les seves dimensions són 95 per
44 mil·límetres.
Sivelles semblants i fíbules de la
mateixa, exposades en una de les sales del Palau Nacional de l'Exposició de
Barcelona, són classificades d'art «Bàrbar-god», segles V al VI, i procedeixen
del Museu Arqueològic de Madrid. Una altra col·lecció de set sivelles és
exposada al Museu Episcopal de Vich i procedeix de la provincia de Burgos, i
per llur estil i dosposició podem relacionar-se amb altres exemplars recollits
anys enrera a unes excavacions fetes a Herrera del rio Pisuerga (Palència),
essent totes una variant dels tipus trobats al Centre d'Europa i que han estat
classificats com a «gods o merovingis». En els exemplars hispans no es troba
l'abundància de filigranes de motius trenats i entrellaçats i d'esmalt que
resulten ésser característics en els models de l'altra part de les serres
pirenenques.
A Catalunya no abunden pas les sivelles
de l'art visigótic, i per això aquesta troballa a les serres de Sant Llorenç
del Munt té per a la història i per a l'arqueologia una excepcional
importància. Trobada a Catalunya, es coneix tan sols una sivella sumptuosa, que
es guarda al Museu Episcopal de Vich, i encara sense citar localitat.
Posteriorment, en una vintena de sepultures excavades a Mallorca, sota la
direcció d'en Josep Colominas, s'hi trobà solament tota una sivella. Al Nord i
Migdia d'Europa i en països de llengua nostrada, con Foix, i en el tros de la
terra catalana del Rosselló, han estat trobats objectes de bronze i de ferro
amb ornamentació d'influència oriental, amb certes analogies amb l'art «sassanic»,
germà de l'art bizantí, i que constitueix especialment un art d'argenter, un
art de corones, fíbules i copes, força interessant, el qual és anomenat art
visigòtic.
La invasió bàrbara, més que invasió
sobtada i tumultuosa, fou una penetració lenta que acabà per destruir
l'organització política romana. Els vàndals, suevs i alans, després de devastar
la Gàl·lia Narbonesa envaïren l'Espanya, com unes colles de salvatges, deixant
de banda la Tarraconense. L'any 412, com exèrcit imperial, els visigods, en
contacte amb la cultura romana, s'estableixen a la Gàl·lia. En el 414, amb el
mateix caràcter, passen el Pirineu i s'estableixen a Barcelona, continuant
l'administració romana amb son centre a Tarragona, formant-se aleshores un
estat de rei gode que te per lìmit meridional el Llobregat i s'estén cap al
migdia de França, amb la capital primer a Barcelona, i en temps de Sigeric a
Tolosa, mentre que cap al migjorn continua el domini romà.
La troballa d'aquestes sepultures i,
majorment, de la sivella visigòtica, enclavades dins dels límits de l'Estat Gog
que portem anomenat, té una importància cabdal per a la nostra Arqueologia,
especialment per a la història de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, que el
nostre Centre Excursionista escorcolla per a la próxima publicació de la seva
monografia.»
PAU GORINA
No hay comentarios:
Publicar un comentario