L'hora pòstuma del lluitador Durruti
L’ENTERRAMENT.
Des de primeres hores del matí
acudí una gran gentada al local
dels Sindicats de
la C. N. T.
Els balcons i terrats de la Via Laietana, estaven curullats de gent. A
dos quarts i cinc d'onze la comitiva es posà en marxa pujant vers la Plaça
Urquinaona. Procedia el destacament de motoristes de la Guardia Municipal i
esquadró de cavalleria mixt. Seguien els milicians de les columnes Llibertat,
Ascaso i Durruti i la banda de les milícies que en passar davant la casa de la
C. N. T. i la F. A. I. interpretà «Els fills del poble».
A continuació, el taüt escortat
per milicians i presidències formades pels Comitès Nacionals i Regionals de la
C. N. T. i el Peninsular de la F. A. I. entre les quals hi anava el
representant del Govern de la República, ministre de Justícia, Garcia Oliver i
la d'autoritats. Aquesta era representada pel nostre President Lluís Companys,
Cònsol de la U. R. S. S., i Consellers de la Generalitat, i els ministres de la República Aiguader i
Peiró.
Darrera el taüt anava la muller
del difunt visiblement apenada. A continuació es pot dir que hi venien totes
les representacions sindicals i polítiques de la nostra terra.
En passar el taüt i la
presidència, el poble, amb un silenci absolut aixecava els punys. En tot el
trajecte foren llançats damunt el fèretre rams de flors. Arribà a la plaça de
Catalunya a les dotze.
El pas per les rambles fou
emocionant. En arribar davant al monument a Ascaso situat davant del Cadci, el
fèretre fou portat al lloc on caigué el malaguanyat militant i de nou es
reintegri a la comitiva fins al peu de Colom, on s'acomiada el dol després dels
parlaments de Magrinyà, cònsol de la U.R.S.S. Garcia Oliver i president
Companys.
DELEGACIONS LOCALS DE L'E. R. DE C. A L'ENTERRAMENT.
El nostre partit feu pública la
següent nota:
«Ha mort un cabdill de l'exercit
del poble. Bonaventura Durruti. Esquerra Republicana de Catalunya comparteix el
dolor que la irreparable pèrdua ha produït als companys de la Confederació
Nacional del Treball i de la Federació Anarquista Ibèrica, i expressa la seva
ferma convicció que aquesta nova víctima
del feixisme criminal sabrà ésser venjada per tots els companys que integren
el front antifeixista.»
La nota acaba fent una apel·lació
al sentiment de camaraderia dels afiliats a E. R. de C. per tal que assistissin
a l'enterrament, ja en caràcter oficial ja particular.
En conseqüència, el nostre partit
fou representat a la fúnebre manifestació, per uns delegats del C. E. L:
membres de Junta de «Fraternitat Republicana» i un grup de socis i dirigents de
la Joventut d'E. «Estat Català».
En aquesta emergència fatal,
«L'ACCIÓ» s'associa al dol de la C. N. T. i al dels familiars de l’heroi
caigut.
ANÈCDOTA QUE MARCA UN CARÀCTER.
La premsa ha publicat una
anècdota d'aquest lluitador, fort i brau com els roures, que l’ha vençut però,
la mort.
Un matí del passat agost, un dels
Joves lluitadors de la seva columna li
suplicava de retornar a la seva llar catalana, a l'objecte de tancar per
darrera vegada els ulls de la seva mare moribunda.
─Tu ets voluntari, company— digué Durruti ─ i no puc manar en tu perquè
jo no sóc un general ni tu un guerriller a sou. Has deixat les armes del treball
per a empunyar aquestes altres que pugnen amb els nostres sentiments però que
són la defensa de la Llibertat. Sàpigues però, que lluites per una llar més
gran que la de la teva família i per una societat més humana. Jo no puc, de cap manera, violentar els teus
desitjos. Però ara, reflexiona i pensa que per cloure els ulls de la teva mare,
vas a deixar per un moment desguarnida la trinxera.
Aquell xicot, impregnat també de
somnis llibertaris, medità uns moments. Va ésser ràpida la meditació, i amb els
ulls encesos i el rostre il·luminat, contestà virilment i resoltament:
─Bé, Durruti, retorno a la
trinxera.
Aquest era Durruti. Així tractava
ell els seus germans de lluita i amb els seus germans de lluita mantenia amb
fermesa solament comparable a la dels guerrillers d’antany, en la barrera
infranquejable davant la qual el feixisme del sector aragonès, no va passar i
no podrà passar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario