"Affaire" interessant
Una dona de vida dubtosa, de tren
sibarític i luxós, ha estat detinguda a Barcelona; i al seu domicili li han
estat trobats importants documents que comprometen pròcers i patricis
terrassencs, avui traspassats o absents.
Resulta que la detinguda és una
ex-monja de les Carmelites del carrer del Vall.
Dimarts proppassat fou detinguda
a Barcelona una dona de vida dubtosa, la qual no va saber explicar prou clar
els mitjans de vida amb que comptava i per recaure damunt d'ella sospites de
complicació en els esdeveniments del 19 de juliol.
La tal «fulana» vivia en un pis
luxosíssim, instal·lat a la Gran Via Laietana, i on rebia algunes visites de
caràcter sospitós. En personar-s'hi la policia ella va incórrer en algunes
contradiccions que determinaren la seva detenció, i en un registre minuciós que
es feu al seu domicili se li trobaren lletres comprometedores, alguna d'elles
d'una «personalitat» de Terrassa, avui traspassada, i que ha palesat fins a
quin grau de corrupció havien arribat els sabotejadors de la República, la
moralitat dels quals avui s'exposa a la llum pública.
Amb l'ajuda d'un agent de Ia
brigada d'investigació, amic nostre, i per creure d’interès per la nostra
ciutat l'aclariment d'uns fets tan especials, ens personàrem ahir a la capital
per a poder informar els nostres lectors i oferir-los-hi les primícies d'aquest
«poema» feixista.
HAVIA ESTAT EN UN CONVENT TERRASSENC.
Dolors Costa i Masó, fa set anys
va desaparèixer del convent de les Carmelites del carrer del Vall. Les monges
no varen donar gaires explicacions a ningú d’aquesta desaparició; ningú va
importunar-les massa per a saber el seu parador. Per altra part era inútil preguntar-los-hi,
car es tancaven en un mutisme misteriós.
La tal Dolors, però, que llavors
comptava vint-i-set anys i era molt bella, va anar a parar,—segons es desprèn
de les seves declaracions —a una clínica del carrer de Balmes on va tenir un
fill, del qual no ha pogut esbrinar-se el seu parador, i al cap de poc
s'instal·lava, ja deixades del tot les seves robes talars, en un pis del carrer
de Muntaner.
Allí, durant tres anys visqué d'
una renda que li passava un oncle seu, terrassenc segons el dir d'ella als
veïns. El cas és però, que a Dolors la visitava de tant en quan un jove
terrassenc que ella afirmava ésser el seu cosí.
Els veïns que han declarat a les
interrogacions fetes per la policia, han afirmat també que Dolors era tinguda,
per una dona decent, puix a comptar per les visites que rebia —monges i
capellans—passat del seu cosí era una dona retreta que no molestava ningú.
Tot d'una desallotjà el pis del
carrer de Muntaner, i sense dir on anava als veïns, s’instal·là a la Via
Laietana en el mateix lloc on ha estat detinguda. Va millorar la seva sort i
des de llavors es presentà amb un luxe extraordinari. Havia canviat
d’amant, car el jove cosí la traspassà a
un ric potentat de la nostra ciutat, que a més la feu secretària de les seves
trifulgues polítiques.
En el pis de l'esmentada «fulana»
hi desfilà la nostra «millor» societat, que
no tenia cap inconvenient en fer-li tota mena de complaences, malgrat la
seva vida dubtosa. Allí es conspirava, i és allí on s’han trobat lletres
tanmateix ben comprometedores per alguns que encara neden entre dues aigües.
UNA LLETRA DEL BISBE DE BARCELONA
Entre un plec de lletres
hàbilment amagades en un quadre antic, a les quals la policia considera de
molta importància per a l’aclariment d'alguns fets, se n’hi trobava una del
bisbe de Barcelona Dr. Irurita, en la qual li donava les gràcies per la seva
«,..sol licitud i per haver recaptat d'aquell entusiasta i il·lustre
terrassenc, cinc mil pessetes per la nostra causa..,».
Més avall, li donava ordres per
l’avenir, la beneïa paternalment i li deia «ovejita del Señor i respetable
dama». Ara que, francament a nosaltres ha resultat una «ovejita» que es portava
l'oli.
En el seu poder també s'hi han
trobat valors i documentacions provinents d'alguns ex-convents de la nostra
ciutat que ella ha confessat tenir en dipòsit des fa molt de temps.
A més de tot això recau damunt
d'ella la denúncia per infanticidi, la qual cosa vol dir que no se n'escaparà
així com així.
ELS MISTERIS DEL CARNER DEL VALL
Una de les coses més divertides,
i a l'ensems més repugnants, són les declaracions que aquesta monja emancipada,
ha fet de la seva vida passada, o millor dit de la vida de comunitat entre les
carmelites.
Es veu que la «madre» i, que és
així com s'anomena l’ofici d’alcavoteria entre aquesta gent, feia els ulls
grossos a les assiduïtats interessades del jove fabricant, que al final resultà
«cosí» de la Dolors. Per altra part no és que tingués una vena als ulls sinó
alguna peça de tela, que de tant en tant entrava pel portal com a benèfic
donatiu. Per altra part, la cuina del convent anava més grassa, i les festetes
i cursileries que solien fer sovint trobaven un bon acolliment a la cartera del
bon fabricant. Com voleu, doncs, que la «madre» agraïdíssima no li confiés
aquella «filla» encara que hagués tingut de fer-ho amb safata?
En el convent, però, hi havia
algú,—en tot hi ha excepcions— que no veia amb bons ulls aquestes entrevistes,
car es prenia al peu de la lletra i amb massa bona fe la regla del Carmel.
Aquesta «sor» va tenir un dia una agafada amb la «madre» i se’n varen dir
quatre de fresques, o no gaire carmelitanes, digueu-ho com vulgueu. El
resultat, però, fou advers a la monja protestatària, car al cap de poc rebia
una ordre superior que la desterrava a un altra convent per «desobediència» i
per faltar a la santa regla de la institució.
La declarant ha contat una
infinitat d'anècdotes, que n'hi hauria per omplir un llibre. Prometem als
nostres lectors fer-los-en sabedors dintre poc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario