Front, edició de dilluns, 18 Gener 1937, pàg. 2 i 3

El míting de la U.G.T.

Carbó, que presidia l'acte, Ballbé en nom del Secretariat Local, Mira per la Federació Comarcal, Moix pel Comitè Local de Sabadell i Duran Rosell pel Secretariat Regional de la U. G. T. propugnaren fonamentalment en els seus discursos d'ahir al matí al Cinema La Rambla per una ràpida, entesa entre la U. G. T. i la C. N. T. per anar a la creació d'un organisme sindical únic que agrupi a tots els treballadors de Catalunya i Espanya.

Hem de reconèixer sincerament que, amb tot i l'èxit de públic registrat en l'ampli local on es celebrava aquest Important acte de concentració comarcal de la U. G. T., els afiliats a aquesta organització no varen respondre en la mesura que era d'esperar a la crida que els varen fer els Comitès responsables.

Sense voler entrar en el fons dels discursos pronunciats ens és plaent remarcar els desigs expressats per tots ells i subratllats per la classe d'assistents, on la consigna dc treballar, com a premissa indispensable  pel triomf de la guerra i la revolució, per la unificació de les dues centrals sindicals.

TORNEN A CIRCULAR  ELS AUTOBUSOS.

Fina a nova ordre l'horari de circulació dels autobusos locals serà el següent de dos quarts de vuit del matí a les nou, de les 12 a les dues i de dos quarts de 6 a les vuit del vespre.

EL DIA 20 ACABÀ EL TERMINI PER A LA INSCRIPCIÓ AL CENS D'APARELLS DE RÀDIO.

Ràdio Club Terrassa, recorda novament que el dia 20 del corrent mes de gener, acaba el termini per a la inscripció al Cens d'aparells de ràdio.

AI local de la nostra Emissora, es faciliten els fulls per a complimentar aquest deure inexcusable. Poden sol·licitar-los lliurement tots els ciutadans que ho desitgin.

Els socis de Ràdio Club Terrassa podran evitar-se tota molèstia, tuta vegada que l'entitat els repartirà els fulls citats a domicili.

LA NOVA OFICINA D'ASSISTÈNCIA SOCIAL.

Assistència Social ha instal·lat les seves oficines en una dependència del pati de l'Ajuntament.

NOTA DE LA COMISSIÓ D'ASSISTÈNCIA SOCIAL.

Aquesta Comissió fa públic per motiu de la present nota, que demà dimarts, dia 19 del corrent i al local de la Cuina Popular, es pagaran les factures pendents de cobrament de 3 a 5 de la tarda, acompanyades dels corresponents "vals"

Sota el signe de la unitat sindical, la U. G. T., celebrà un míting de concentració comarcal al Cinema La Rambla.

Una pancarta: "LA UNITAT SINDICAL ES LA BASE INDISPENSABLE PER LA VICTORIA"

El company Carbó, Secretari del Comitè Local de la U. G. T., en funcions de president del míting, inicià els parlaments, i després d’explicar la finalitat de l'acte, tramet una salutació fraternal als treballadors de Mèxic i de la U. R. S. S. per la seva valuosa aportació al nostre moviment, i posa de relleu la criminal actuació dels països democràtics, els quals amb la seva pretesa posició de neutralitat afavoreixen pràcticament al feixisme internacional.

BALLBÉ

A continuació parla el camarada Ballbé en nom del Secretariat Local, i diu que els sindicats tenen plantejats avui una sèrie de problemes que no tenien abans del 19 de juliol, en virtut de què llavors els sindicats, en abstracte tenien com a missió essencial, com a objectiu immediat, salvar a la classe treballadora dels atacs de la burgesia, i procurar amb el mutu esforç, amb l'esforç organitzat, l'assoliment d'unes millores morals i materials que innegablement eren els principis per anar a l’emancipació total i definitiva de les classes productores. Avui els sindicats tenen a les seves mans totes les fonts de producció, totes les fonts de riquesa, i, per tant, juguen un gran paper en la nova reestructuració econòmica que estem forjant. Després d'efectuar un admirable anàlisi del funcionament dels sindicats en els diferents rams i les seves relacions de producció i d'intercanvi arriba a la conclusió evident que cal anar ràpidament a la creació de Sindicats i Federacions d'Indústria.

Una consigna: "ELS MILITANTS DE LA U. G. T. TREBALLARAN PER LA CREACIÓ D'UNA SOLA CENTRAL SINDICAL".

MIRA

El segueix en l'ús de la paraula el company Mira, Secretari de la Federació Comarcal del Vallès Occidental. Justifica les faltes que hagin pogut observar-se en el nostre gloriós moviment revolucionari. Diu que el proletariat no el va cercar aquest col·lapse que es va produir el 19 de Juliol. Les forces reaccionàries de la burgesia van abocar als treballadors a aquesta lluita de classes. No hi ha dubte. que la potència, creadora dels obrera anirà corregint sobre la marxa els defectes que es vagin observant. Recorda que els actuals comitès de control, no són pas una creació nova. Buscà el seu naixement i la seva arrel en aquells comitès de fàbrica que la classe treballadora Imposava a la burgesia a través, de les seves organitzacions sindicals. Posa de relleu que el concepte burgès de la propietat està en bancarrota.

Parla de què els Comitès de Control o els Consells de les Empreses no s'han de convertir en els nous burgesos de la Revolució.

Una fàbrica, un taller, no són pas dels consells d'empresa. El taller, la fàbrica, són de tota la classe treballadora i aquest, simplement, és el nostre principi de propietat, el principi de propietat que propaguem com a consigna i que és tot com l’entenem nosaltres.

Segueix dient que ni la U. G. T. ni la C. N. T: poden parlar de superioritat de tàctiques. Ell entén que només hi ha una tàctica, i és la tàctica que convé a la Revolució. Discrepa de la preponderància de la política específica i de cleda. Només hi pot haver la política que interessa a la classe treballadora. El Sindicat, explica, d'organismes de defensa s'ha convertit en gestor de la nova economia i partint d'aquesta asseveració, entén que no hi ha cap raó que hi hagin dues organitzacions sindicals.

Assegura que no n'hi ha prou amb una aliança, que moltes vegades no es compleix, i diu que si es vol triomfar del feixisme cal que a Espanya, i per la salut mateixa de la Revolució, no hi hagin més que un sol partit i una sola organització sindical. I acaba dient que tots hem de treballar amb fermesa per acabar amb les banderes i anar a la concreció de la central sindical única.

MOIX

S'aixeca a parlar, seguidament, el company Moix en nom de la Federació Local de Sabadell. Comença exposant la seva satisfacció de venir a efectuar un acte a Terrassa sota el signe de la unitat sindical. Explica que cap raó econòmica no justifica la desunió dels treballadors. Abans, quan en front del proletariat hi havia una burgesia amb tot el poder econòmic, coercitiu, i de control, es comprenia que per raons tàctiques la classe treballadora estès dividida. Amb tot el poder econòmic a les mans dels treballadors, és incomprensible. Hem de variar el nostre concepte d'oprimits i responsabilitzar les masses. La classe treballadora en la seva totalitat sent la necessitat de la unió. Són alguns dirigents que no la senten amb prou Intensitat, i, remarca, si algun d'aquests són un destorb cal eliminar-lo implacablement per alt que estigui.

Parla o continuació de què hi han organitzacions que no compleixen les lleis. Diu que, les lleis s'han de complir. Pot no estar-s'hi d'acord i fer-ne la crítica. EI dret o la crítica no es pot bandejar, però les lleis s'han de complir. No renunciarem mai al dret de discutir. No serem mai un poble cec.

Continuà dient que anteriorment al 10 de juliol s'havia muntat tot un engranatge democràtic per enganyar als obrers. En nom de la democràcia s'estrangulaven tots els drets dels treballadors. Això s'ha acabat. Fem un món nou. Hem de trasbalsar la nostra consciència, hem de canviar radicalment el nostre concepte de totes les coses. Si no ho fem la massa ens passarà per damunt. La realitat ens obliga. Ens cal una compenetració entre els dirigents i la massa. Responsabilitat, De l'obrer de capacitat més ínfima al darrer engranatge més important de l'organització econòmica i política, cal que hi hagi el mateix sentit de la responsabilitat i la mateixa consideració social. La funció social, considera, és tan digne i tan necessària en l'home intel·lectual com en el manual.

Vivim una guerra i una revolució com a cosa indivisible. Guerra i Revolució una mateixa cosa. En aquesta guerra hi gestem una revolució. En aquesta lluita hem de presentar-nos tots els obrers units. Només triomfarem si efectuem una veritable unió entre els treballadors. Menys paraules i més fets.

DURAN ROSSELL

En darrer terme parlà Duran Rossell, en nom del Secretariat Regional de Catalunya de la U. G. T.

Als primers paràgrafs del seu discurs diu que la guerra és l’única preocupació de la U. G. T., i després assegura quo Catalunya ara sí quo té el govern que li correspon. Després també assegura formalment que en el Comitè d'Enllaç C. N. T, i U. G. T. hi regna molta harmonia, i que moltes vegades en les sessions hom no sap quins són els anarquistes i quins són els socialistes.

Després diu que hem de tenir un exèrcit fort, organitzat per la guerra. I que la nostra guerra contra el feixisme és una guerra d'independència.

Parla de la gravetat del problema econòmic. Propugna per un govern de coincidències que faciliti la tasca de reconstrucció. Diu que el Decret de col·lectivitzacions ha fracassat. Avui, som ahir continua la competència comercial.

Diu que es va a la creació del Consell General de la Indústria Fabril a Catalunya i de la Caixa de Compensació que facilitarà el desenvolupament econòmic de les indústries.

El company Carbó resumeix els discursos, i remarca que tots han coincidit en la necessitat de forjar la unitat sindical el més prompte possible. La U. G. T. a Terrassa treballarà incansablement per arribar a aquest fi.

Es la una tocada del migdia.

TOTS ELS MILICIANS DEL P. O. U. M. QUE HAN RETORNAT DEL FRONT DE LETUX.

El Comitè Militar del P. O. U. M. assabenta a tots els companys milicians que formaven part de la columna del P. O. U. M. destacada a Letux que el proper dimecres dia 20 es celebrarà una reunió en el local social del P. O. U. M., Joaquim Maurin, 40, per tal de posar-los en coneixement d'un assumpte de molt interès.

LA CARTA D'AFILIAT DEL 1937.

Hom fa avinent els afiliats al nostre Partit, que a partit d'avui, de 6 a 8 del vespre, es farà l'entrega de la carta d'afiliat corresponent al present any 1937, contra entrega de la corresponent al passat 1936 i de dues fotografies.

COLUMNES ALPINES.

Secció d'Esquiadors

Tots els familiars o companys dels milicians enrolats en dites columnes que vulguin escriure'ls poden fer-ho a la següent adreça:

Tercera Secció, d'Esquiadors del P, O. U. M. — Refugi de Segremorta. — ALP (Prov. de GIRONA.)