L’espionatge.
DIGUEU-LI espionatge o
"quinta columna"; pel cas és igual. El que interessa és que ha donat
fe de vida a la nostra terra si hem de creure les informacions cable gràfiques que
ens n'arriben per mitjà de la premsa argentina.
S'ha manifestat, de primer, amb
la detenció d'alguns militars de graduació i varis civils als quals hom trobà
documentació delatora. Suara s'han descobert, segons sembla, altres
ramificacions del suposat complot. A Terrassa una poderosa estació clandestina
de ràdio tenia la missió de transmetre a l'enemic notícies d'importància sobre
les operacions en els fronts de combat i les activitats a la rereguarda. També
es diu que a la frontera catalano-francesa operaven corresponsals que trametien
arreu del món informacions tendencioses. (Ací en sabem alguna cosa d'això). A
tots els ports de la costa catalana hi havia espies apostats que formaven una
xarxa de comunicacions, i, per últim, no hi manca tampoc la dona de bellesa
singular, jove i "filla de casa bona" que era l'element d'enllaç de
l'organització. Es tracta, per consegüent, si hem de donar crèdit als diaris,
d'un cas d'espionatge amb tots els ets i uts inherents a aquestes activitats
perilloses.
Compte amb l'espionatge!
Catalunya per a aquestes activitats és camp adobat. Volem dir que allí, més que
en altres terres, els espies podem operar tranquil·lament. El català, a desgrat
del seu aspecte sorrut, de pocs amics, és home d'una bona fe extraordinària i
d'una franquesa absoluta; es dona amb facilitat al primer que li parla amb més
o menys sinceritat; li obre el cor i el fa dipositari de la seva confiança. Bon
punt hi ha fet coneixença no sap ocultar-li cap secret. Compte, germans, amb
els espies! Cal sospesar les paraules i, abans de pronunciar-les, cal que ens
assegurem que no les percep cap oïda suspecta. En aquest temps de guerra i de
perills cal evitar tota indiscreció. Compte amb les paraules!
A Catalunya hi ha un contingent
de població que ens és totalment hostil. N'hem parlat altres vegades, temps ha
i suara mateix. Són elements desarrapats que ens ha fornit la immigració.
Elements que han trobat a la nostra terra allò que els mancava en la llur: el
pa per a ells i per als seus, moltes vegades a costa dels nostres obrers.
Malgrat aquesta bonança, han continuat essent-nos hostils atiats per odis de raça
i per aquells al tres odis que neixen de la mala voluntat i de l'enveja. Entre
aquests elements l'espionatge compta amb innombrables col·laboradors. I
arribada que fos l'hora, aquesta mena de gent fora la que nodriria les files de
la "quinta columna". Ara estan emboscats dintre l'organització obrera
que més es distingeix pel seu desarrapament i fan veure que són antifeixistes
quan en realitat no són més que infeliços ninots que es mouen d'acord a la
voluntat d'aquells qui senten més animadversió per les coses catalanes. Amb
ells estan també tota la fauna lerrouxista, cedista i monàrquica que han tret
carnet d'identitat obrerista per tal d'assegurar-se contra qualsevol
contingència perillosa. I, encara, hi ha una altra fauna derrotista dintre la
nostra terra: són aquells qui sota la capa d'un esquerrisme parençós, però
allunyats de tota organització, esperen el moment propici i segur per a
manifestar-se contra la situació imperant.
Cal estar a l'aguait contra tota
aqueixa gentussa. Cal vigilar-los atentament i no fiar-se de llurs paraules i
actituds. Pensem que tots ells són espies en servei actiu, o passiu (espies, a
la fi) i que serien els que demà formarien als rengles de la "quinta columna"
si allò que tant esperen (el desembarcament facciós a les nostres costes)
arribés algun dia a produir-se.
Fermí Fort.
No hay comentarios:
Publicar un comentario