La Humanitat : Any 6, núm 1535 (26 Gener 1937) pàg. 2.

Ahir diumenge tingué lloc al «Cinema Alegria», de Terrassa, l'anunciat acte d'afirmació sindical agrícola organitzat per la «Unió de Rabassaires». Presidí el conseller municipal d'Agricultura, company Torres.

En primer lloc parlà el company Ramón Mas. Es referí a l'evolució que ha experimentat el camp català durant segles, i posà de relleu com el pagès català ha estat un factor decisiu en la transformació política i social del nostre país.

Finalment feu ús de la paraula Lluis Ardiaca director general d'Agricultura. de la Generalitat. Es referí a les negociacions que per tal d’arribar a l’establiment d’un pla d’acció comuna en matèria agrària s’havien iniciat entre la «Unió de Rabassaires», la «Confederació Nacional del Treball» i la «Unió General de Treballadors» i lamentà que l’acord no hagués estat possible.

Afirmà, però, que la Conselleria d’Agricultura, avui representada per la «Unió de Rabassaires» coneixedora de les aspiracions d’una i altra organització, tendiria a donar-hi satisfacció però remarca el dret de la «Unió de Rabassaires» a portar, en raó de la seva història, de la seva importància al camp, la iniciativa a tot allò que faci referència als problemes que el camp català hi ha avui plantejats.

Digué que la col·lectivització agrícola havia d’encoratjar-se i ajudar-se per tots els mitjans a les terres apropiades als facciosos que haguessin estat treballades per administració; però, que en canvi, calia, oposar-se enèrgicament a tot intent de col·lectivització forçada de les terres en contra els desigs dels conreadors.

Es referí al concepte de la col·lectivització i indicà que desgraciadament, són molts els obrers que, amb una consciència deformada pretenen cercar a les col·lectivitzacions el mateix salari que anteriorment, sense voler assumir cap de les responsabilitats que deriven de la noció de col·lectivitat.

Finalment el company Ardiaca resumí el seu parlament en les fórmules següents les quals oferí com a possible punt de coincidència de tots els sectors que actuen al camp català:

Primera. – Col·lectivització de les terres apropiades als facciosos amb l'ajut tècnic i financer de la. Generalitat.

Segona. -- Manteniment i respecte a l'explotació familiar.

Tercera. -- Redistribució de terres per tal d'absorbir els jornalers i convertir-los en conreadors, ja col·lectius, ja familiars, segons llur voluntat, i

Quarta. -- Sindicació obligatòria d'uns i altres en cooperatives agrícoles úniques per a la realització de totes les activitats econòmiques pròpies del camp.