Això no pot anar !
«Acció»,
de Terrassa., publica un article que reproduïm pel seu interès:
«Només
cal que doneu una repassada. a la nostra premsa perquè us caigui l'ànima als
peus. Altra vegada llegiu que desapareixen ciutadans dels seus domicilis i de
la manera més misteriosa. Altra vegada els voltants de la capital de Catalunya
es tornen a emplenar de cadàvers. La cosa empitjora cada dia més. Ja no son els
feixistes els qui cauen ara sota les bales traïdores i clandestines; son gent,
quan no inofensiva políticament i que cap mai no fan a la revolució, militants
obrers al servei de la causa antifeixista
Aquests
assassins covards, que s'emparen en la. nit i de la clandestinitat de les
foranies despoblades, no poden tenir cap raó en matar ningú, ni jutjar ningú.
Altra vegada es serveixen de la revolució i de la poca energia. dels qui ens
regeixen per a portar a cap les seves venjances personals o les baixeses de
partit.
Aquesta setmana ha. estat una setmana negra
per la capital de Catalunya. Quantes desaparicions? Hom ja no ho sap, perquè la
censura per una part i les diligències que la nostra policia fa per altra
banda, fan prudent callar-h. Nosaltres sabem, però, que entre els desapareguts
hi ha gent que mai no s’ha significat políticament, sinó en un sentit d’ampla
catalanitat, com per exemple en Ventayols, el galant jove de la companyia
teatral Vila-Daví.
Fa
uns dies que ningú no sap res d'ell. La. desconfiança s'apodera del poble, i el
poble exigeix justícia.
Un
altre fet «d’incontrolats» controlats: A la frontera es detenen tres dirigents
d’un organisme sindical amb un gran carregament de lingots d’or, joies i
bitllets del Banc d’Espanya i del Banc Francès. Pel que s’ha pogut veure
després, no és la primera vegada que aquests lladres nacionals s’emporten la
riquesa que tanta manca ens fa.
Entretant
el poble es sacrifica, es dessagna moralment i materialment s’ho treu de la boca
per ajudar la revolució i la guerra, i ja ho veieu: quatre desaprensius,
mofant-se de l’abnegació d'aquest poble, fan el paquet i fugen...
Per
què es silencia aquest fet? ¿Per què no s'aclareix del tot, la personalitat
d'aquests lladres i quina és la sindical a la qual pertanyen? El poble ho vol
saber; té un dret a saber-ho. Àdhuc la mateixa sindical ho hauria de fer públic
per pròpia dignitat.
Aquest
silenci, llavors, esdevé acusatiu, i cal que en aquests moments no ens perdem
la confiança els uns i els altres. Que surti tot a la. llum: és només així, amb
les nostres actuacions clares sense secrets ni taques fosques, que el poble,
veritable poble, pot tenir confiança en els qui es diuen els portadors de la
llibertat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario