La militarització a Terrassa
Com funciona pràcticament i econòmica, la Caserna militar
del 2on batalló del 3er regiment de I‘Exèrcit Popular de Catalunya
L’inici de la visita
Avui,
és un dia llagrimós i trist. De tant en quant plovisqueja. El telèfon de la
redacció no para de funcionar cercant comunicació amb la Caserna Lluis de
Sirval d'aquesta ciutat «els ex-Escolapis» per poder parlar amb el coronel-cap
de les forces Maurici Garcia.
Si
podeu venir quan us sembli; però veniu, com més aviat millor.
Pengem
l’auricular, i fem cap a la caserna.
A la Caserna
Són
les dotze, hora del dina,
La
guàrdia ens acompanya cap al despatx del coronel on som rebuts molt amablement
per ell mateix.
Després
de les consegüents presentacions, comencem el nostre interrogatori al qual ell
ens contesta amb la seva característica amabilitat.
Les
dificultats
Actualment—ens
diu—en aquesta caserna hi ha aproximadament unes 800 persones que estan
repartides en tres companyies, dues seccions metralladores, una secció muntada,
una secció del reconeixement i una d'enllaç i artifici.
Aquest
personal cobra 12'25 pessetes diàries de les quals 10 els arriben a la mà i les
2’25 restants les retenim nosaltres en caràcter de subsistència.
Ara
bé; això de comprar menjar és un dir, puix la dificultat més greu que travessa
aquesta caserna és el problema de subministrar-ho, i sort tenim del gran ajut
que ens dona el nostre Ajuntament i les entitats sindicals i polítiques, car
del contrari, com menjarien aquests pobres soldats i germans nostres que potser
la setmana que ve ja tindran de deixar-nos per anar a defensar ei nostre poble?
El bon comportament
Ara,
malgrat aquestes dificultats, procurem que mengin el més bé possible.
—tenen
horari per menjar? preguntem nosaltres.
—Tenim
un horari general establert: A dos quarts de vuit mati, diana, a les vuit.
l'esmorzar - (cafè amb llet, etc.), a dos quarts de nou passar llista, i de les
9 fins a les dotze, gimnàs, instrucció, passeig, i a les 12 a dinar. Després de
dinar a l'hora que sigui, puix no els hi donem pressa per marxar de la taula, a
passeig fins a les 3 de la tarda; Llavors es torna a passar llista i fins a dos
quarts de sis que fan gimnàs, futbol, etc. etc, í passeig altra vegada fins à
dos quarts de vuit que sopen í a les 9 de la vetlla silenci.
Tot
això, es clar, alternat amb les guàrdies, neteja, etc. etc. i altres afers de
la vida interior d'una caserna.
—I
els soldats respecten aquest horari amb disciplina?
—Naturalment.
Us tinc de dir que estem tota l’oficialitat en general, molt contents d'ells,
exceptuant alguns casos que confonen llibertat amb llibertinatge, tots acaten i
respecten, no solament aquest horari, sinó tot el que es refereix a la
disciplina militar i la vida interior de la caserna.
El llit
—I
el problema de vestir dels soldats com està?
—El
vestir, en aquesta caserna no és problema, car va força bé, puix aquí com que
és el Primer Batalló del Tercer Regiment de la Segona Divisió, tenim un
magatzem de robes, sabates i corretatge per als tres batallons del regiment,
els quals estan repartits entre Terrassa, Granollers i Manresa.
A
més a més de les robes del vestir i corretatge tenen un llit cada un, amb
«somiers» flassades, matalàs, etc., etc., és a dir, tot un equip model.
El comiat
—Ara
que—ens segueix dient—el més lamentable és que eh aquesta caserna, hi tenim—com
us he dit abans—dues seccions de metralladores, però amb metralladores
espatllades i una secció muntada, sense cavalls. Es clar que ja ens fem càrrec
da l'anormalitat, car també els hi falta als nostres soldats llur armament
principal. Però no per això deixen d'esser fidels a la República i a Catalunya,
que és igual que dir a tot el poble antifeixista.
Tot
seguit d’haver-nos fet recórrer tota l'austera caserna i fer-nos conviure breus
moments amb els soldats, ens acomiadem d'aquests joves, futurs defensors de la
causa de la llibertat.
Cal
que el poble terrassenc ajudi aquests soldats d'avui amb tot el possible, puix
son cridats a ésser els herois de demà.
S.
TORRES I MARBÀ
No hay comentarios:
Publicar un comentario