Les biblioteques d'Hospital a Catalunya
Una
tasca — per cert, bastant ignorada — d'ordre eminentment nacional, és la que
realitzen .les bibliotecàries sortides de l'Escola que té establerta la
Generalitat de Catalunya. Es una cosa que encanta, descobrir el seu esperit catalanesc,
quan hi teniu .una conversa. Si cada mestre de les noves promocions tingués
l'esperit que anima la labor obscura .però fecundíssima d'aquestes noies, qui
dubtaria de l'esdevenidor de Catalunya?
Per
això ens plau ara de parlar de les seves activitats. Precisament, per què
acabem de llegir un estudi admirable de Maria Miralda, de la Biblioteca Soler i
Palet, de Terrassa, que porta per títol «Les Biblioteques d'Hospital a
Catalunya». Aquest opuscle, d'unes 40 pàgines, constitueix el primer d'una sèrie
de Quaderns d'Estudi, en curs de publicació.
El
tema, com. ja es pot jutjar pel títol, és d'un interès actualíssim.
L'organització de biblioteques a les clíniques i hospitals es pot considerar
una cosa relativament moderna; si bé és veritat que ja a mitjans del segle XIX
n'existien algunes d'aquestes biblioteques, no eren. seleccionades ni tenien
l’organització pràctica que avui se’ls ha donat.
Fou
durant la gran guerra que es va conèixer l'eficàcia de la lectura i la
necessitat de cercar un llibre apropiat per a cada malalt i que calia que la
bibliotecària tingués coneixements de la malaltia, caràcter i aficions de cada
pacient, per tal de proporcionar a cadascun la lectura més apropiada.
Data
de l'entrada dels Estats Units a la guerra europea, l’organització, per part de
l'Associació de Biblioteques Americanes, d'un Comitè de Guerra que presenta el
seu primer reportatge a la conferencia anual de l’Associació, celebrada l’any
1917 a Conisville.
Les
més altes personalitats d'aquells temps testimonien l'eficàcia de les
biblioteques d'hospital. «No hi ha dubte ─digué Foch — que la lectura de bons
Llibres ha estat, durant l’última guerra, un poderós sosteniment moral pels
combatents, els ha fet suportables les hores de sofriment a l'hospital, ha ocupat
els ocis de la captivitat a les Ilargues vetlles de les trinxeres.»
Si
es considera l'estat d'esperit dels malalts, es comprendrà fàcilment que certes
lectures puguin tenir determinats efectes terapèutics. Una profunda melangia,
una tristesa i enyor s'apoderen de Ilurs ànimes, que fan que molt sovint
esperin res amb impaciència, que no desitgin ni la vida ni la fi de Ilurs
dolors; aleshores és quan la lectura acuradament seleccionada els retorna la
vivacitat a la intel·ligència, fa que minvi aquell estat d'enyor i melangia,
comunica als seus rostres un aspecte més alegre, més seré i Ilurs esperits,
subjugats per les sanitoses lectures, senten un alegre desig de viure que fa
més fàcil la curació.
Diu
el Dr.. William L. Russell, director de l'Hospital de Brovmingdale, que «la
influència de la lectura és benèfica en tots els casos; ho és però molt més,
quan es tracta de malalties nervioses i de desordres mentals». El Dr. Lavaide,
del Cos de Sanitat dels Estats Units, diu que «en els moderns hospitals la psicologia
del malalt ha esdevingut un terna de capital importància ; s'obre, per tant, un
ample camp de teràpia en el qual el servei d'una biblioteca en els hospitals
serà de gran utilitat». Finalment, el Dr. Schuster, alemany, opina que «és
necessari crear biblioteques a tots els hospitals, perquè la lectura
proporciona als malalts un gran confort moral».
No hay comentarios:
Publicar un comentario