SOBRE UN NOU ASPECTE DE LA REVISIÓ ESCOLAR PER
JOAQUIM J. ALIER
Metge de l’lnstitut Pere Mata, de Reus; Professor
auxiliar de l'Escola Industrial, de Terrassa
Entre l'element escolar apareix amb una constancia
anguniosa el grup dels infants que — per pertorbacions dependents de variades
causes — no progressen normalment i queden rerassagats; són els infants
anomenats anormals, (i)
En una part considerable d'aquests infants
l'anormalitat és susceptible de correcció, tant més completa com ho sigui la
causa determinant— a condició que l'acció d'aquesta no hagi estat massa intensa
o persistent —; són aquests els infants anormals incidentals o
condicionals—provisoris, segons denominació de Hoffer i Angles, citada i
adoptada per Moragues (2) — . Els altres anormals — definitius o permanents —
són aquells l'anormalitat dels quals està determinada per causa ja no
corregible.
Evidenciat el fet que causes susceptibles de
correcció, si actuen persistentment, poden donar lloc a alteracions permanents,
es fa urgent esbrinar en l'infant rerassagat la possible existència
d'alteracions a les quals sigui imputable el retard, per tal de procedir a llur
correcció si és possible, abans no quedin fixats els trastorns consecutius.
Aquesta recerca és sempre interessant, ja que àdhuc en els anormals permanents
actuen una sèrie de factors que contribueixen a empitjorar la situació.
A fi de contribuir al coneixement de l'infant com a
element susceptible de fer-se anormal, establirem la següent classificació
etiològica:
Tarats hereditaris — defecte de llavor — (fills de
luètics, d'intoxicats crònics — professionals, accidentals, toxicòmans—, de
caquèctiques).
Els que han sofert alteracions patològiques i
incidents durant la gestació (traumatismes, infeccions, intoxicacions, ensurts,
etc. de la mare) i part (traumatismes, hemorràgia, asfíxia, part llarg, etc.)
Els que han sofert «post-partum» traumatismes i
infeccions, particularment de localització nerviosa.
Pertorbacions del creixement (raquitisme, disendocrínies
primitives, displàsties).
Pertorbacions del fisiologisme dependents de petits
defectes sensorials congènits o adquirits o de residus patològics poc
importants (disòpsies, defectes d'audició, de fonació, de permeabilitat nasal,
etc.)
Pertorbacions patològiques en evolució.
I, finalmerit, el gran grup constituït pels infants
que amb una potencialitat fisiològica normal no encerten a realitzar-la, degut
a factors ambientals poc propicis.
Resumint: Les alteracions poden actuar pertorbant
el fisiologisme somàtic, sobre el fisiologisme psíquic o sobre ambdós
conjuntament. En tots els anormals, incidentals o definitius s'imposa la
següent qüestió urgent: Identificació de la causa i qualificació de
l'anormalitat; un cop fet això, i el que és molt important, conegut l'infant
com a portador d'anormalitat, es fa més planer conduir-lo al nivell més alt
possible, o sigui instal·lar el tractament de l'anormalitat.
El mitjà de copsar les anormalitats que cauen
dintre de l'esfera d'acció del metge (3), consisteix en la seriació de
freqüents revisions, fetes amb aquell mínim de garanties que s'han d'exigir
d'una actuació que ha de resultar perfecta. Les revisions han d'ésser
efectuades per facultatius pertanyents a les diverses especialitats mèdiques,
els quals sotmetran tots els escolars a una exploració el suficient minuciosa
per a assolir la certitud clínica de l'absència de processos patològics i
pertorbacions residuals, o bé l'exacta extensió dels que puguin existir. Tots
els aparells, totes les parts de l'organisme d'alguna significació han d'ésser
curosament revisats, tant pel que fa referència a constitució, fisiologisme,
com evolució.
Recordarem només de passada la gran importància que
la revisió mèdica escolar té en la lluita contra les malalties infeccioses,
permetent la implantació de mesures profilàctiques eficients, i en el
descobriment precoç de les malalties infantils (4), a la qual ve a ajuntar'se
una gran importància sota el punt de vista d'Higiene Mental.
No hay comentarios:
Publicar un comentario