Flama. Núm. 86 (10 ag. 1933), pàg. 7

LA F. J. C. DE C

L'ARRIBADA

De bon matí començaren d'arribar de tot arreu, nombrosos grups, que anaven donant a Les Fonts un magnífic aspecte com poques vegades s'havia vist. De Roda, Balsareny, Mataró, Premiá, Penedés, Igualada, Moiá, Sant Feliu, de tot el Vallés, i moltes altres poblacions de Catalunya, els uns en tren, els altres en auto cars, automóbils i bicicletes, molts a peu, en pla d'excursionista, anaven animant el pintoresc indret de Les Fonts. Durant tot el dia no s'estroncà el continu anar i venir. A cada hora, a part dels moltíssims que hi eren des del matí al vespre, coneixiem gent nova que venia amb la cara alegre i satisfeta. A la tarda, la invasió fou una cosa formidable. A tots els trens, la carretera que condueix al lloc de la festa, quedava materialment plena de corrues de gent.

A les nou del matí arribá el tren especial, que havia sortit de Barcelona a les vuit. Al mig de la carretera hi havia un magnífic cartell amb l'ensenya fejocista, en el qual es Ilegia: "Déu vos guard". Aquest cartell, més tard no se sap per qui fou arrabassat del seu lloc.

L'OFICI

Grácies a la gentilesa dels propietaris de Les Fonts, a la plaça de l'església fou bastit un magnífic envelat, des d'on asseguts cómodament, es pogué oir la Santa Missa. Per tot hi havia cartells de propaganda fejocista, que donaven una nota de color i bon gust.

Primerament fou distribuida la Sagrada Comunió, i seguidament començà l'ofici, que fou celebrat pel R. P. Profitós, Sch. P., Consiliari del Grup St. Pere, de Terrassa. L'Eschola Cantorum de Terrassa, acompanyada dels fidels i sota la direcció del Rnd. P. Miguel Altisent Sch. P. interpretaren la missa "Cum jubilo". Predicà Mn. Joan Bonet, Consiliari del grup de Premiá de Mar, el qual glossà la necessitat que els joves es capacitin de l'homilia dels diumenges per a recollir la doctrina evangélica i llançar-se després a l'acció católica amb l'empenta necessária. Durant la missa foren repartits uns luxosos recordatoris, obsequi del senyor Rector de, Les Fonts. En acabar, i durant el besamans a la Verge del Roser, fou cantat "l'Al·leluia".

A les onze hi hagué una altra missa rasa, que celebrá el senyor Rector.

L'altar havia estat aixecat al cancell de l'església.

L'ordre i el silenci durant les misses, fou sempre edificant.

LES SARDANES

Les cobles "Emporium" i "La Principal de Terrassa", foren les encarregades d'interpretar-les. Matí i tarda estigueren concorregudíssimes.

Al matí es posaren a la venda unes banderetes catalanes que portaven la inscripció del II. Aplec, i que foren esgotades ràpidament. A l'esplanada on es dansava hi havia un lloc de refrescos i múltiples venedors ambulants; hi veiérem vendre fins ulleres de color per al sol. Hom havia establert també un servei de cadires, les quals foren traslladades de la plaça de l'Església pels joves fejocistes.

ELS BALLETS

Constituiren un dels millors espectacles de la diada. Es dansaren els anunciats, per un conjunt de 120 dansaires de Barcelona, Terrassa, Rubí i Sant Cugat. Una secció especial dels de Rubí interpretà el Ball de Bastons.

EL DINAR

En mitja hora foren encarregats 70 coberts, i calgué tancar la inscripció en aquest nombre, ben a contracor dels excursionistes i dels organitzadors. Als postres parlaren Jaume Vernet. de la Comissió de Terrassa, Rafael Valls, vicepresident del Grup de Santa Madrona, Esteve Margarit, president de la Comissió organitzadora, Antoni Nadal i Rodó, del Consell Federal, el R. P. Profitós, Mn. Amadeu Oller, Consiliari de Santa Madrona, i Mn. Joan Bonet. En els parlaments foren calurosament elogiats els senyors que facilitaren la concessió dels permisos oficials, i principalment del notani senyor Badia.

EL CONCERT CORAL

Que anà a càrrec de l'Escota Coral de la F. J. C. de C. i de l'Escota Choral de Terrassa, fou celebradíssim, i s'hagueren de repetir diverses composicions. La darrera "Som catalans", interpretada pels dos conjunts, acompanyats de cobla, fou dirigida pel seu autor, el senyor Joan Llongueres.

L'ASSEMBLEA

Fou celebrada a la terrassa de l'hotel, i hi parlaren Pere Tarrés i Claret, president del Consell Diocesà de Barcelona; Antoni Nadal i Rodó, del C. F. i Ferran M. Ruiz Mébrard, Cap de propaganda de la F. J. C. de C. En vibrants frases, que eren interrompudes per delirants ovacions, ens recordaren quin havia estat, de sempre, l'esperit racial de Catalunya, eminentment cristiá, i del qual els fejocistes no solament no han de renegar, sino que han de reedificar-lo per a la regeneració del nostre poble. Desferen l'equívoc existent, que molts, per la semblanga de les denominacions, confonguin el fejocisme amb el feixisme, i demostraren fàcilment la fonamental diferència d'ambdós matisos, i exposaren les raons per les quals el fejocisme no podía de generar mal en semblant aberració. Es donaren a conéixer també alguns incidents i suspensions ridícules en actes celebrats a la Seu d'Urgell i a l'Arboç, on els elements sectaris tenen lliurada batalla a la nostra organització, que es troba, no obstant, dins la legalitat en tots els Governs civils de Catalunya. Les darre res paraules dels oradors eren d'esperances en el nostre esdevenidor i d'encoratjament per l'enorme tasca que tenen empresa els joves cristians de Catalunya.

EL COMIAT

Durant la celebració de l'Assemblea, es reprengueren les sardanes i es repetí el moviment incessant dels que anaven i venien. En acabar, l'estació de Les Fonts era insuficient per a l'enorme gentada que hi havia, que omplí absolutament un gran nombre de trens, tant dels que retornaven a Rubí, Sant Cugat i Barcelona.

En resum: una bellíssima diada per a la Federació, i una esperança per a l'esdevenidor de la Catalunya cristiana. Una prova irrefutable de com és possible d'aliar el grau més elevat de l'esplai amb la moralitat més correcta; i un gran acte d'Acció Católica, demostratiu dels amics que té al nostre país l'Església Romana, encara que els elements interessats a ensorar-la vulguin fer-nos creure el contrari.

La F. J. C. de C. es va Ilançant cada dia més enfora, i no és possible d'aturar ja la seva força, que avança decidida i ferma per a tornar a encendre a Catalunya la fe en el Crist. Que ho sápiga tot hom, i que meditin si més no el que representen les diades semblants a la de diumenge.