Breu ressenya de l’art a
Terrassa
per J. Baldrich
V (acabament)
A
l’entorn de Francesc Torres i de Pau Rodó segurament devien bellugar-se a
Terrassa altres figures de menys importància, conreadores de l’art, però en
tenim notícies tan vagues, tan borroses que no ens atrevim a esmentar-ne cap.
Així,
arribem a les personalitats artístiques que nosaltres coneixem o bé hem
conogut. Per ordre cronològic tocaria el torn a Joaquim Vancells, però hem fet
el propòsit de parlar sols dels artistes desapareguts que han marcat totalment
llur petjada feble o forta, en la vida terrassenca. Als artistes vivents amb
Vancells al davant, els desitgem molts anys de vida per a que puguin
desenrotllar completament l’empremta de llur esperit.
Llavors
ens toca parlar del pintor Pere Viver nascut a Terrassa el dia 10 de febrer de
1.873 i traspassat massa dejorn, el 21 de setembre de 1.917. Pere Viver morí en
plena maduresa de les seves facultats. Les teles que produí els darrers anys
del seu viure són unes coses fortes i molt interessants. Joaquim Vancells amb
una colla d’amics per allà l’any 85 fundaren un Cercle Artístic on ensenyaven
de dibuix i pintura un pintor matinista que es deia Sivilla i un de costums
anomenat Martínez Altés. Pere Viver començà aprenent dibuix i pintura dintre
aquest Cercle al costat de Vancells l’art del qual l’influencià
extraordinàriament de bell antuvi. Viver es féu remarcar en una exposició
col·lectiva que els socis d’aquest centre celebraren l’any 1.888. Els paisatges
emboirats a la manera de Vancells desapareixen a poc a poc de la producció de
Pere Viver i en son lloc apareixen les terres assolellades violentment amb una
predilecció pels grans panorames muntanyencs. El seu art va esdevenint fort i
ben personal. Estudia conscienciosament la tècnica dels impressionistes
francesos i adaptant-la al seu temperament impoetuós i franc produeix coses
formidables, simplement meravelloses. Viver en el tracte civil, sota uns posats
una mica abruptes, s’amagava un cor d’infant i una distinció noble i
sentimental.
Havia
guanyat medalles a nombrosos certàmens
Josep
Armengol escultor, és un altre nom preclar dintre l’art terrassenc. Meteor
figaç dotat d’unes estraordinaries condicions, especialment del sentit de la
proporció, del ritme i de l’armonia, elaborà a les acaballes de la seva curta
vida (morí als vint-i-cinc anys) unes quantes figurines d’una finor admirable.
Morí l’any 1.918.
Està
encara en la memòria de tots, puix ben pocs anys, fa que deixà aquest món, la
figura elegant i despreocupada de Frederic Trullàs. Trullàs havia pintat molts
retrats una mica amaneradament, però a les darreries s’encara amb el paisatge
natural i produí algunes teles ben remarcables.
No hay comentarios:
Publicar un comentario