Breu ressenya de l’art a Terrassa
per J. Baldrich
Durant
aquests mesos de calda estiuenca, quan són closos del tot o submergits en el
marasme canicular els salons d’exposicions barcelonins i solament l’art plàstic
treu temerosament el nas ací o allà, com a número de festa major, ens
entretindrem parlant una mica de l’art a la nostra ciutat. Segurament repetirem
moltes coses que ja han estat dites diverses vegades, però ho direm a la nostra
manera i si altra cosa no servirà per a fixar dintre nostre una engruna més d’amor
i de respecte per a la nostra ciutat.
Dintre
les belles arts, cada ciutat es decanta misteriosament amb predilecció per un
gènere determinat. Una es destacarà per a la música, l’altra serà afeccionada a
la poesia i a la literatura, aquella caldrà esmentar-la pels seus pintors, etc.
No
és cap cosa nova declarar que Terrassa sent una inclinació especial per a la
pintura. De què li vindrà?. Serà l’aurèola
d’art que donen a Terrassa els augustos monuments del seu passat, especialment
els meravellosos retaules de Sant Pere, i el sepulcre del Sant Esperit?.
Aneu
a averiguar un misteri tan recòndit, que podria també resultar pur atzar. En
primer lloc, tenim les tres esglésies de Sant Pere, construïdes amb materials
romans damunt les runes de la catedral d’Egara, veritables joiells de l’art
visigòtic i del art romànic. Potser el valor d’aquestes esglésies és més aviat
arqueològic que artístic. On. però, acabarà l’un i començarà l’altre?. Es
dintre aquestes construccions que es guarden, a més de les interesants pintures
murals, tres retaules del segle XV, un dels quals, el de Sant Abdón i San
Senén, fou pintat l’any 1.460 pel famós pintor català Jaume Huguet. Es u8na
obra formidable, que posada, per exemple, en el gran museu parisenc del Louvre,
atrauria les mirades de tothom. Aquestes pintures, apart el valor arqueològic
que posseeixen, són indiscutiblement unes extraordinàries obres d’art.
(Seguirà)
No hay comentarios:
Publicar un comentario