sábado, 13 de febrero de 2016

El Dia, dijous 28 d’agost de 1930, pàg. 2

Breu ressenya de l’art a Terrassa

per J. Baldrich
Durant aquests mesos de calda estiuenca, quan són closos del tot o submergits en el marasme canicular els salons d’exposicions barcelonins i solament l’art plàstic treu temerosament el nas ací o allà, com a número de festa major, ens entretindrem parlant una mica de l’art a la nostra ciutat. Segurament repetirem moltes coses que ja han estat dites diverses vegades, però ho direm a la nostra manera i si altra cosa no servirà per a fixar dintre nostre una engruna més d’amor i de respecte per a la nostra ciutat.

Dintre les belles arts, cada ciutat es decanta misteriosament amb predilecció per un gènere determinat. Una es destacarà per a la música, l’altra serà afeccionada a la poesia i a la literatura, aquella caldrà esmentar-la pels seus pintors, etc.

No és cap cosa nova declarar que Terrassa sent una inclinació especial per a la pintura. De què li vindrà?. Serà  l’aurèola d’art que donen a Terrassa els augustos monuments del seu passat, especialment els meravellosos retaules de Sant Pere, i el sepulcre del Sant Esperit?.

Aneu a averiguar un misteri tan recòndit, que podria també resultar pur atzar. En primer lloc, tenim les tres esglésies de Sant Pere, construïdes amb materials romans damunt les runes de la catedral d’Egara, veritables joiells de l’art visigòtic i del art romànic. Potser el valor d’aquestes esglésies és més aviat arqueològic que artístic. On. però, acabarà l’un i començarà l’altre?. Es dintre aquestes construccions que es guarden, a més de les interesants pintures murals, tres retaules del segle XV, un dels quals, el de Sant Abdón i San Senén, fou pintat l’any 1.460 pel famós pintor català Jaume Huguet. Es u8na obra formidable, que posada, per exemple, en el gran museu parisenc del Louvre, atrauria les mirades de tothom. Aquestes pintures, apart el valor arqueològic que posseeixen, són indiscutiblement unes extraordinàries obres d’art.

(Seguirà)