LA F. J. C. DE C
L'ARRIBADA
De bon matí
començaren d'arribar de tot arreu, nombrosos grups, que anaven donant a Les
Fonts un magnífic aspecte com poques vegades s'havia vist. De Roda, Balsareny,
Mataró, Premiá, Penedés, Igualada, Moiá, Sant Feliu, de tot el Vallés, i moltes
altres poblacions de Catalunya, els uns en tren, els altres en auto cars,
automóbils i bicicletes, molts a peu, en pla d'excursionista, anaven animant el
pintoresc indret de Les Fonts. Durant tot el dia no s'estroncà el continu anar
i venir. A cada hora, a part dels moltíssims que hi eren des del matí al
vespre, coneixiem gent nova que venia amb la cara alegre i satisfeta. A la
tarda, la invasió fou una cosa formidable. A tots els trens, la carretera que
condueix al lloc de la festa, quedava materialment plena de corrues de gent.
A les nou del
matí arribá el tren especial, que havia sortit de Barcelona a les vuit. Al mig
de la carretera hi havia un magnífic cartell amb l'ensenya fejocista, en el
qual es Ilegia: "Déu vos guard". Aquest cartell, més tard no se sap
per qui fou arrabassat del seu lloc.
L'OFICI
Grácies a la
gentilesa dels propietaris de Les Fonts, a la plaça de l'església fou bastit un
magnífic envelat, des d'on asseguts cómodament, es pogué oir la Santa Missa.
Per tot hi havia cartells de propaganda fejocista, que donaven una nota de
color i bon gust.
Primerament fou
distribuida la Sagrada Comunió, i seguidament començà l'ofici, que fou celebrat
pel R. P. Profitós, Sch. P., Consiliari del Grup St. Pere, de Terrassa.
L'Eschola Cantorum de Terrassa, acompanyada dels fidels i sota la direcció del
Rnd. P. Miguel Altisent Sch. P. interpretaren la missa "Cum jubilo".
Predicà Mn. Joan Bonet, Consiliari del grup de Premiá de Mar, el qual glossà la
necessitat que els joves es capacitin de l'homilia dels diumenges per a
recollir la doctrina evangélica i llançar-se després a l'acció católica amb
l'empenta necessária. Durant la missa foren repartits uns luxosos recordatoris,
obsequi del senyor Rector de, Les Fonts. En acabar, i durant el besamans a la
Verge del Roser, fou cantat "l'Al·leluia".
A les onze hi
hagué una altra missa rasa, que celebrá el senyor Rector.
L'altar havia
estat aixecat al cancell de l'església.
L'ordre i el
silenci durant les misses, fou sempre edificant.
LES SARDANES
Les cobles
"Emporium" i "La Principal de Terrassa", foren les
encarregades d'interpretar-les. Matí i tarda estigueren concorregudíssimes.
Al matí es
posaren a la venda unes banderetes catalanes que portaven la inscripció del II.
Aplec, i que foren esgotades ràpidament. A l'esplanada on es dansava hi havia
un lloc de refrescos i múltiples venedors ambulants; hi veiérem vendre fins
ulleres de color per al sol. Hom havia establert també un servei de cadires,
les quals foren traslladades de la plaça de l'Església pels joves fejocistes.
ELS BALLETS
Constituiren un
dels millors espectacles de la diada. Es dansaren els anunciats, per un conjunt
de 120 dansaires de Barcelona, Terrassa, Rubí i Sant Cugat. Una secció especial
dels de Rubí interpretà el Ball de Bastons.
EL DINAR
En mitja hora
foren encarregats 70 coberts, i calgué tancar la inscripció en aquest nombre,
ben a contracor dels excursionistes i dels organitzadors. Als postres parlaren
Jaume Vernet. de la Comissió de Terrassa, Rafael Valls, vicepresident del Grup
de Santa Madrona, Esteve Margarit, president de la Comissió organitzadora,
Antoni Nadal i Rodó, del Consell Federal, el R. P. Profitós, Mn. Amadeu Oller,
Consiliari de Santa Madrona, i Mn. Joan Bonet. En els parlaments foren
calurosament elogiats els senyors que facilitaren la concessió dels permisos
oficials, i principalment del notani senyor Badia.
EL CONCERT
CORAL
Que anà a
càrrec de l'Escota Coral de la F. J. C. de C. i de l'Escota Choral de Terrassa,
fou celebradíssim, i s'hagueren de repetir diverses composicions. La darrera
"Som catalans", interpretada pels dos conjunts, acompanyats de cobla,
fou dirigida pel seu autor, el senyor Joan Llongueres.
L'ASSEMBLEA
Fou celebrada a
la terrassa de l'hotel, i hi parlaren Pere Tarrés i Claret, president del
Consell Diocesà de Barcelona; Antoni Nadal i Rodó, del C. F. i Ferran M. Ruiz
Mébrard, Cap de propaganda de la F. J. C. de C. En vibrants frases, que eren
interrompudes per delirants ovacions, ens recordaren quin havia estat, de
sempre, l'esperit racial de Catalunya, eminentment cristiá, i del qual els
fejocistes no solament no han de renegar, sino que han de reedificar-lo per a
la regeneració del nostre poble. Desferen l'equívoc existent, que molts, per la
semblanga de les denominacions, confonguin el fejocisme amb el feixisme, i
demostraren fàcilment la fonamental diferència d'ambdós matisos, i exposaren
les raons per les quals el fejocisme no podía de generar mal en semblant
aberració. Es donaren a conéixer també alguns incidents i suspensions ridícules
en actes celebrats a la Seu d'Urgell i a l'Arboç, on els elements sectaris
tenen lliurada batalla a la nostra organització, que es troba, no obstant, dins
la legalitat en tots els Governs civils de Catalunya. Les darre res paraules
dels oradors eren d'esperances en el nostre esdevenidor i d'encoratjament per
l'enorme tasca que tenen empresa els joves cristians de Catalunya.
EL COMIAT
Durant la
celebració de l'Assemblea, es reprengueren les sardanes i es repetí el moviment
incessant dels que anaven i venien. En acabar, l'estació de Les Fonts era
insuficient per a l'enorme gentada que hi havia, que omplí absolutament un gran
nombre de trens, tant dels que retornaven a Rubí, Sant Cugat i Barcelona.
En resum: una
bellíssima diada per a la Federació, i una esperança per a l'esdevenidor de la
Catalunya cristiana. Una prova irrefutable de com és possible d'aliar el grau
més elevat de l'esplai amb la moralitat més correcta; i un gran acte d'Acció
Católica, demostratiu dels amics que té al nostre país l'Església Romana,
encara que els elements interessats a ensorar-la vulguin fer-nos creure el
contrari.
La F. J. C. de
C. es va Ilançant cada dia més enfora, i no és possible d'aturar ja la seva
força, que avança decidida i ferma per a tornar a encendre a Catalunya la fe en
el Crist. Que ho sápiga tot hom, i que meditin si més no el que representen les
diades semblants a la de diumenge.
