Compàs de l’hora
L’hora d’estiu
Avui lectors amics, si que em plau de bo de bo parlar
d'hores. I em plau perquè precisament la mera tasca és portar el compàs
d’aquestes hores que a estones son doloroses, altres negres i les més de les
vegades, grotesques...
El govern de la República i el de la Generalitat, han acordat
l'hora diguem-ne d'estiu. Diuen que avançar el rellotge d'una hora reporta
tants beneficis i jo, que soc bona fe de mena, m'ho crec del tot. Ara bé; penso
que el qui va inventar això de l'hora d'estiu era un «mano» que la sabia molt
llarga. Es va dir:
Manera de fer llevar la gent una horeta més dejorn i que a la
nit se'n vagin també més d’hora al llit, avançarem els rellotges d'una hora i
es faran la il·lusió de què fan com sempre. Ah, però, companys, això és una
enredada amb toles les de la llei ! Es una mena de confit de color de rosa per
fer-nos ésser més matiners i més estalviadors, car de fet el sol que és el
suprem rellotge, va fent el seu fet sense embrancar-se massa si nosaltres anem a
deshora o no.
Si ens haguessin dit que els rellotges restarien marcant
normalment i que érem nosaltres els qui ens havíem d'avançar estem segurs que
hi hauria hagut una revolució que ni les de la Fai ni les del Poum haurien
pogut emular. En canvi servit amb aquesta mica d'engany, tan de bona fe que
ningú vol veure, ens ho empassem, i àdhuc us diré que amb un xic de joia i tot.
Es clar, que hi han els descontents, els qui res troben bé,
que solen ésser aquells qui volen imposar sempre als altres la seva manera de
pensar. Aquests, estan entestats que els han robat una hora, o sigui la que
avui el rellotge es menja sense gaires contemplacions, però cal tenir en compte
que els qui han adoptat aquesta mesura són bons pagadors i els serà tornada
revolucionàriament—abans dèiem religiosament —quan acabi la tongada fixada per
l'horari estival.
BURXA.
Troballa d’armes al Mas Argelaguet.
Hom s’havia assabentat que a l’ermita de Sant Julia d'Altura
hi passaven fets estranys els quals calia aclarir, i efectivament aquest migdia
el Comissari de Policia Munté acompanyat d'uns agents s'ha personal en aquell
lloc.
L'ermita, la rectoria i una casa propera donen senyals de
destrucció recent i hom ha fet les indagacions necessàries per tal d'esbrinar
qui és que portava a terme aquesta destrucció sistemàtica. Segons declaracions
d'un veí d’aquell lloc, els estralls eren efectuats per la colònia d'infants
refugiats del Mas Argelaguet, els quals dirigits pels seus mateixos professors
se'n portaven tot el que de bo hi havia, com era portes, finestres, bigues,
teules i tot el que podés ésser aprofitable sense tenir en compte àdhuc si
destruïen alguna pedra de valor.
El vandalisme dels petits «incontrolats» havia arribat al
súmmum de desenterrar un cadàver del cementiri i estendre els restes en mig de
la carretera.
Vistos els estralls, la policia s’ha personat al Mas
Argelaguet on han estat rebuts pels dos professors .August Bergel i Joan
Flores, els quals han declarat que la colònia està controlada pel «Sindicato de Profesiones Liberales, C. N. T. - F. A. I.», i que ells no
sabien res del que els parlaven.
En vista que feien l'orni i procuraven no donar importància
al fet, s'ha procedit a un escorcoll minuciós per tal de veure si es trobava
quelcom del furtat de la propera ermita, la qual cosa ha estai fàcil comprovar,
i no solament això, sinó que a la cambra del mestre August Bergel han estat
trobats un màuser dels de la guàrdia civil, una escopeta remington, una pistola
i una capsa amb 100 projectils.
Aquests mestres tan «revolucionarios» no han sabut donar raó el per què
aquestes armes es trobaven allí i donaven l'excusa que quan varen venir pel
gener ja hi eren. Requerits perquè diguessin si hi havia més armament a la
casa, han contestat que no, però la policia no fiant-se de les promeses ha
prosseguit l'escorcoll, trobant a les golfes de la casa vuit caixes de
municions del 9 llarg amb un total de 4,000.
Segons sembla aquestes caixes han estai escondides mentre la
policia feia l’escorcoll als baixos de la casa, car a les golfes hi havia una
gran qualitat de pols i les caixes malgrat ésser esposades a terra no n'hi
havia una engruna.
Això demostra, doncs, que els de la colònia sabien que
existia aquest arsenal.
Armes i municions han estat portades a Terrassa dictant-se
tot seguit l'expedient deis fets.
Notes de la Presidència municipal i
conselleries
NOTA DE LA JUNTA DE DEFENSA PASSIVA
ORGANITZADA.
La Junta de Defensa Passiva Organitzada, recomana a totes les
industries que adquireixin un estoig Z el qual conté les pomades Oftalmo
Rimo-Demmo Z per casos de gasejament, L'import d'aquest estoig és per al públic
de 4'50 ptes.. però a les indústries de guerra se'ls facturarà a 2’40 ptes,
mitjançant un volant Iliurat pel Dr. Gros, cap de la Defensa Passiva del
Consell de Sanitat de Guerra de Barcelona i demanant dispensa del segell..
NOMENAMENT DE CAPS TÈCNICS DE SECCIÓ.
En la darrera reunió celebrada per la Junta de Defensa
Passiva Organitzada de la nostra ciutat i a l'objecte de facilitar en cas
necessari la tasca del personal que depèn de la mateixa, es va prendre l'acord
de nomenar Caps Tècnics de Secció als següents companys
a) Ambulàncies i evacuacions, a càrrec de la Creu Roja i Boy
Scouts. Caps: Rafael Salvador i Antoni Mestres.
b) Equips de socors, integrat per individus del cos de
bombers i de les Brigades municipals els quals tindrà cura dels serveis de
salvament í d'enrunament. Caps: Lluis Sapés i Melcior Vinyals.
c) Serveis-Z, per al cas d'atac a la població civil amb gasos
de guerra. Caps; Manuel Allué, Carles Tarrés i Salvador Vallès metges i
farmacèutic respectivament de la Creu Roja.
SESSIÓ ORDINÀRIA DE LA COMISSIÓ
PERMANENT DEL CONSELL MUNICIPAL.
Ordre del dia per a la sessió ordinària de primera
convocatòria que celebrarà la Comissió Permanent del Consell Municipal, avui
dimecres dia 16 de juny del 1937, a les 22 hores.
a) Aprovació de l'acta anterior.
b) Despatx d'ofici.
c) Permisos per a obres.
d) Comptes d'Obres i Vivenda.
e) Comptes de Serveis Públics.
f) Llistes de jornals.
g) D/. relatiu a la remuneració del Professor encarregat de
la direcció dels cursos de llengua russa,
h) Comptes de Cultura,
i) Comptes d'Assistència Social,
j) D/. proposant el lliurament de determinada quantitat
destinada al pagament de factures del Casal de l'Infant-Busquets.
k) Comptes de Proveïments.
l) D/. proposant el canvi de nom de dos llocs de venda del
Mercadal de la Independència.
ll) D/. proposant el canvi de venda de queviures a la taula
nº 3 de la sucursal dels Mercadals.
m) Comptes de Finances,
n) Aprovació del Padró sobre desguassos a la via pública
corresponent a l'exercici 1937.
ñ) Aprovació del Padró per a l'exacció del segell municipal
sobre determinats anuncis.
o) Proposicions, i
p) Precs i preguntes
AJUDEM A MADRID I A EUSKADI.
El Comitè d'Ajut a Madrid, no pot oblidar en aquests moments
decisius als nostres germans d’Euskadi que sofreixen estoicament la urpada del
feixisme internacional i a tal fi ha decidit que l'ajut que ve prestant
permanentment al poble de Madrid, sigui ampliat als heroics defensors de la
llibertat basca.
A l’ensems per a engrossir la subscripció oberta a profit
d'aquests dos pobles màrtirs, ha organitzat un sorteig de 200 magnífics i
valuosos objectes que per aquest fi li han estat oferts.
No dubtem doncs. que donat el caire de dit sorteig, tot
Terrassa voldrà cooperar a la tasca que ens hem emprès per a facilitar reserves
als qui lluiten per defensar les nostres llibertats, i adquiriu participacions
que han estat ja posades a la venda en totes les organitzacions i partits
polítics integrants d'aquest Comitè i en l'estatge del mateix, Jaume Jover, 2,
on es pot visitar l'exposició dels premis que integren dit sorteig.
NOU SOCIS EXPULSATS DE LA U.G.T.
La Junta del Sindicat de la Metal·lúrgia i Derivats U. G. T.
posa en coneixement dels seus afiliats que en motiu de l'indisciplina que
venien portant a terme i que culminant amb uns falls fastigosos que varen ésser
repartits per la nostra ciutat ha expulsat del seu Sindicat ais individus
següents:
L Ortega, S. Balaguer, J. Roquera, M. Daví, J. Dalmau, R.
Soriano. P. Viñals, J. Artola i J. Camps.
No hay comentarios:
Publicar un comentario