viernes, 4 de marzo de 2016

El Dia, dimecres 1 d’octubre de 1930, pàg. 1

Breu ressenya de l’art a Terrassa
per J. Baldrich
V (acabament)

A l’entorn de Francesc Torres i de Pau Rodó segurament devien bellugar-se a Terrassa altres figures de menys importància, conreadores de l’art, però en tenim notícies tan vagues, tan borroses que no ens atrevim a esmentar-ne cap.

Així, arribem a les personalitats artístiques que nosaltres coneixem o bé hem conogut. Per ordre cronològic tocaria el torn a Joaquim Vancells, però hem fet el propòsit de parlar sols dels artistes desapareguts que han marcat totalment llur petjada feble o forta, en la vida terrassenca. Als artistes vivents amb Vancells al davant, els desitgem molts anys de vida per a que puguin desenrotllar completament l’empremta de llur esperit.

Llavors ens toca parlar del pintor Pere Viver nascut a Terrassa el dia 10 de febrer de 1.873 i traspassat massa dejorn, el 21 de setembre de 1.917. Pere Viver morí en plena maduresa de les seves facultats. Les teles que produí els darrers anys del seu viure són unes coses fortes i molt interessants. Joaquim Vancells amb una colla d’amics per allà l’any 85 fundaren un Cercle Artístic on ensenyaven de dibuix i pintura un pintor matinista que es deia Sivilla i un de costums anomenat Martínez Altés. Pere Viver començà aprenent dibuix i pintura dintre aquest Cercle al costat de Vancells l’art del qual l’influencià extraordinàriament de bell antuvi. Viver es féu remarcar en una exposició col·lectiva que els socis d’aquest centre celebraren l’any 1.888. Els paisatges emboirats a la manera de Vancells desapareixen a poc a poc de la producció de Pere Viver i en son lloc apareixen les terres assolellades violentment amb una predilecció pels grans panorames muntanyencs. El seu art va esdevenint fort i ben personal. Estudia conscienciosament la tècnica dels impressionistes francesos i adaptant-la al seu temperament impoetuós i franc produeix coses formidables, simplement meravelloses. Viver en el tracte civil, sota uns posats una mica abruptes, s’amagava un cor d’infant i una distinció noble i sentimental.

Havia guanyat medalles a nombrosos certàmens

Josep Armengol escultor, és un altre nom preclar dintre l’art terrassenc. Meteor figaç dotat d’unes estraordinaries condicions, especialment del sentit de la proporció, del ritme i de l’armonia, elaborà a les acaballes de la seva curta vida (morí als vint-i-cinc anys) unes quantes figurines d’una finor admirable. Morí l’any 1.918.


Està encara en la memòria de tots, puix ben pocs anys, fa que deixà aquest món, la figura elegant i despreocupada de Frederic Trullàs. Trullàs havia pintat molts retrats una mica amaneradament, però a les darreries s’encara amb el paisatge natural i produí algunes teles ben remarcables.