sábado, 26 de marzo de 2016

El Dia, dissabte 6 de dessembre de 1930, pàg. 1

LES HORES I ELS DIES

Nicromància i curanderisme
per Ariel

Una de les falles més importants dintre l’estament senzillament popular, un temps molt generalitzada, avui en plena decadència, es la de creure en coses de nogromància i curanderisme. Dic que es troba en ple descens i és veritat. Però no s’hi troba prou encara, perquè poguem prescindir de llegir molt sovint un d’aquests fets que inspiren una profunda repulsió i una gran pietat a la vegada.

A Sabadell, una minyona de servei, davant de certs temors que tenia, que de confirmar-se representaven una vergonya, acudí a una nigromància perqué, per mitjà de la seva ciència oculta, li recelés la veritat del seu pressentiment. La nigromància l’adreçà a una altra dona que li donà a beure un filtre, que, pel que després es va veure, no era gens recomanable. Resultat de tot això; aquesta pobre noia, que segons parer dels metges tenia uns temors infundats, avui es troba en una Clínica de salut, lluitant entre la vida i la mort. La nigromància i el curanderisme han fet una víctima més.

Cal combatre aquest terrible mal que es basa només en la ignorància de la gent humil. Si bé és veritat que ja va minvant, no minva prou encara, perqué el poguem donar per no existent.

Jo recordo el malament que vaig quedar, una vegada, davant d’una senyora, a qui un subjecte de Sans, li curava una filleta, per mitjà d’unes oracions fantàstiques, i jo pretenia fer-li veure que l’enredaven. No hi vaig poder res i estic segur que es va formar de mi un pobre concepte.

I això és una vergonya. A la nostra Comarca, per sort, coneixem poc aquest aspecte, però encara té baluards en algunes poblacions catalanes i en les barriades barcelonines. De fet és només un  problema de cultura. Però és tan dificil exigir que tingui tothom aquell punt de comprensió necessària per devenir simplement una persona enraonada