SEGONA PART DE LA SESSIÓ
Represa la sessió a dos quarts d'onze,
davant de nombrós públic, anuncià el senyor Alcalde que anava a procedir-se a
l'elecció dels cinc regidors que mancaven a cada una de les Comissions, per tal
de què, segons d'acord pres, fossin integrades per set regidors. Així es déu i
l'elecció dona el següent resultat:
ABASTIMENTS: Tinent, senyor Surrallés,
Suplent senyor Vila; Vocals, senyors Geis, Cots, Lluch, Marcet i Barata.
FOMENT: Tinent, seyor Garcia (Forts
rumors en el públic), Suplent, senyor Barata; Vocals, senyors Soler, Argemí,
Lluch, Vila i Sala.
GOVERNACIÓ: Tinent, senyor Clapés; Suplent, senyor Miralda; Vocals,
senyors Freixa, Trullàs, Pons, Badrinas i Salas.
HISENDA: Tinent senyor Boada; Suplent,
senyor Badrinas; Vocals, senyors Salas, Freixa (Narcís), Paloma, Amat i Marcet.
INSTRUCCIÓ PÚBLICA: Tinent, senyor
Marimón; Suplent, senyor Sala (Josep); Vocals, senyors Aurell, Salom, Cots,
Miralda i Badrinas.
RESPOSTA AL DISCURS DEL SR. VINYALS
L'Alcalde
de R.O., senyor Vinyals, concedí la paraula al senyor Salom, tal com li havia
promès, per a que pòguès apoiar la proposició presentada al començar la sessió.
(Expectació).
El senyor Salom, posa de relleu la
manifestació que ha fet el senyor Vinyals en el seu discurs de presa de posesió
de l'Alcaldia de R.O., segons la qual acceptava la designació per tal de servir
la plítica de retorn a la normalitat que es proposa desenrotllar l'actual
govern.
Entenc-diu-que el senyor Vinyals hauria
servit millor a l'actual situació política i sobretot a la ciutat de Terrassa
si no s'hagués prestat a servir l'afany desmesurat de predomini dels seus amics
políticas que són els que en realitat l'han designat a detriment del joc net
que ha de presidir tota actuació (Mostres generals d'aprovació).
Aquí s'ha jugat brut, molt brut, i el
senyor Vinyals no es alié a aquest joc brut que ja des de bell principi fa
impossible la convivència honesta dels regidors, i, el que és més lamèntable,
l'administració dels bèns comunals, (Rumors d'aprovació per part del públic).
Aquí tots ens coneixem i malgrat de les
paraules dirigides a la galeria pel senyor Vinyals tots sabem que representa la
continuació de la política despòtica que fins ara ha predominat a l'Ajuntament
de Terrassa. Els elogis al senyor Ullés ho confirmen. Això és continuació
d'allò. (Vives mostres d'aprovació).
Si el senyor Vinyals ve realment a
servir la política de l'actual Govern faria millor facilitant la constitució
equitativa i harmònica de l'Ajuntament posant el seu càrrec a disposició del
poble, que és evident que acolliria aquest gest amb complacència, doncs això
contribuiria a pacificar els esperits que és una de les principals finalitats
de l'actual Govern. (Mostres d'aprovació).
Jo invito, doncs, al senyor Vinyals, en
nom d'aquesta pacificació dels esperits que tots desitgem després de sis anys
d'opressió brutal, pacificació que tant necessita Terrassa, a què no sigui
obstacle a la concòrdia consistorial, en benefici de l'administració dels béns
que ens estan encomanats i de la pau de Terrassa. (Grans aplaudiments).
RECTIFICACIÓ DEL SR. VINYALS
L'Alcalde de R.O., senyor Vinyals, diu
que ignora amb quina autoritat parla el senyor Salom en nom de Terrassa (Forts
rumors i tocs de campana) puix que cap dels rectors de l'actual Ajuntament no
representa la ciutat (Crits de protesta en el públic. L'Alcalde talla, amb la
campaneta, les interrupcions d'alguns regidors).
Afegeix que si ha acceptat el nomenament
és per la pau i la concòrdia (Alguns regidors: "Això és el revés").
El senyor Vinyals esplica els entrebancs
i poca compenetració que ha trobat en el Consistori per la designació de
càrrecs i diu que això, no li ve de nou, puix que la seva entrada a la
Diputació fou, ja, ben dificultosa, a causa de la intervenció de certs
elements.
Els senyors Soler i Salas: Dels seus propis amics (Rumors).
Afegeix el senyor Vinyals que ell, amb
la combinació de càrrecs que fou refusada, oferia el seu en aras de la
concòrdia.
Els senyors Soler i Salom: Encara hi és a temps.
El senyor Vinyals: Jo no sóc un home poc
seriós ni haig de fer el ridícol, acceptant avui per a dimitir demà.
LES GESTIONS PREVIES PER A CONSTITUIR EL NOU AJUNTAMENT
A l'anunciar el Sr. Salas que va parlar
de les gestions fetes per a constituir ponderativament el Consistori, regna un
gran silenci, prova de l'interès que sent el públic per a conèixer tot ço
ocorregut durant els darrers dies.
Comença el Sr. Salas manifestant, que
després de l'acord unànim pres pel Consistori el dia 26 de febrer de
sol·licitar del Governador que deixés en llibertat l'Ajuntament per a l'elecció
de càrrecs, els elements salistes s'acostaren a amics nostres per a proposar la
constitució del Consistori de comú acord, declarant que estimaven podria servir
de base a dites negociacions el següent repartiment de càrrecs: Alcalde i dues
tenències els catalanistes, una tinència
els republicans i dues els salistes, que reclamaven per a ells la
primera tinència.
Fou acceptada en principila proposta i
sols es discutia la primera tinència, que enteníem corresponia al qui tingués
l'Alcaldia, per raó de la continuitat necessària en l'obra de governament de la
ciutat. S'acordà que es designaria a sis persones tres de cada costat, a
l'objecte de posar-se d'acord, sempre comptant amb el compromís dels
representants salistes de que seria renunciat qualsevol nomenament de R.O. que
pogués venir entretant.
Quan encara no s'havien reunit aquells
senyors, si bé estaven ja designats, i convocats a la reunió convinguda,
arribaren els nomenaments de R.O., i a partir d'aleshores canvià per complet
l'actitud dels salistes. (Forts rumors).
Haig de fer constar-afegeix el Sr.
Salas,-la desllealtat que significa per part d'aquells senyors el fet que
després de l'acord unànim del Consistori i de les negociacions entaulades, no
retiressin les llistes presentades al Govern Civil pel Sr Sala o quan menys que
no demanessin a qui corresponia que no es cursessin fins després de
l'entrevista definitiva els nomenaments sol·licitats. No serà per demés-afegí
el senyor Salas-que a l'arribar a aquest moment, es faci públic que segons
notícies que tinc autoritzadíssimes, l'acord unànim del Consistori de que abans
he parlat, no es rebé al Govern Civil fins que els nomenaments ja estaven
cursats, de manera que malgrat haver-se pres aquell acord el dia 26 de febrer,
no arribà al Govern Civil fins el dia 2 o 3 de Març, data en què foren
comunicats els nomenament de R.O. A què es deu aquest retard?, pregunta el Sr.
Salas. jo no ho sé pas, l'únic que sé-diu-és que la correspondència d'aqui a
Barcelona no triga pas 5 o 6 dies a arribar-hi. (forts rumors).
Ja em possessió dels nomenaments de
R.O., els salistes,-com dels abans-cambiaren per complet la seva actitud, ja
que no volien de bell principi sinó dues tinències, i des d'aleshores exigien
tres tinències, i amb elles la primera; els nostres amics, amb tot, accediren a
què tinguessin la primera tinència i refusaren les seves noves pretensions a
tres tinències. Des d'aleshores els salistes donaren les negociacions per
trencades i s'aferraren a l'Alcaldia i tinències de R.O., que pel que es veu no
volen pas abandonar, amb tot i estar en minoria en el Consistori. (Forts rumors).
Malgrat tot-continua el Sr.
Salas-l'endemà, amb el bon desig de trobar una solució de concòrdia, jo, amb
caràcter particular i sense haver parlat amb els seus amics, vaig visitar el
Sr. Badrinas i li vaig preguntar si
creia que fòra una solució el que nosaltres acceptéssim en tot la seva
proposició, sempre i quan per equilibrar els vots de la Permanent, el suplent
de la primera tinència fos un regidor amic nostre; el Sr Badrinas no va voler
emetre criteri. Vaig afegir que malgrat la seva reserva, si jo podia veure els
meus amics els parlaria de l'asumpte, però aquella tarda vaig tenir precisió
d'anar a Barcelona, i al retornar a casa em vaig trobar la convocatòria del Ple
per donar possessió del càrrec als nomenats de R.O. i aleshores vaig creure que
allò era la resposta negativa a la meva última proposició de concòrdia.
Vàrem aconseguir que a l'endemà no es
celebrés la sessió, votant en contra de l'acta, a l'objecte de què no es consumís
el fet que havia d'ésser l'obstacle insuperable per a tota concòrdia, i
aprofitàrem, amb tot, el dissabte i el diumenge per a continuar les nostres
gestions, infructuoses totes elles, malgrat la bona voluntat esmerçada per un
distingit patrici, no pas catalanista.
Fracassat tot intent de concòrdia,
encara volguérem apurar el darrer intent, i acudírem a qui, amb més autoritat
que nosaltres, podria obtenir una solució, gestió-diu el senyor Salas-que em
permetereu que no detalli, pel caràcter que tenia i per la personalitat que hi
va intervenir, però sí què us diré que no s'arribà a cap solució, perquè el Sr.
Badrinas, segons declaració prèvia, havia vingut amb el ferm propòsit de no
acceptar cap proposició.
Després de negar amb energia el Sr.
Salas, que hagués acudit al Govern civil a sol·licitar l'alcaldia, invità al regidor
que abans d'entrar a la sessió havia fet tal manifestació a repetir-la en
públic, si és que creia en la versió del tot infundada que hom havia fet
circular.
Entenc-acabà dient el senyor Salas-que
el poble de Terrassa tenia dret a conèixer aquestes gestions i per això les he
explicades amb tot deteniment. Ningú podrà culpar-nos, certament, de no haver
apurat tots els mitjans per tal d'arribar a una constitució equitativa i
harmoònica del Consistori. (Mostres generals d'aprovació).
El senyor Salom justifica i amplia, amb
algunes dades i per la intervenció que hi tingué, l'expressat pel senyor Salas.
Immediatament, el senyor Salom pregunta al senyor Vinyals si estava disposat a
abandonar l'Alcaldia si el Consistori, disconforme amb la seva significació,
acordava insistir en la seva petició de què es deixés a lliure alecció els
càrrecs d'Alcalde i tinents d'alcalde.
L'Alcalde de R.O., senyor Vinyals
contesta que ell no es deixa agafar com un ocellet en la trampa i que essent
majoria els catalanistes no podia acceptar la proposició del senyor Salom. Si
bé-continua l'Alcalde-sóc el pont per anar a la normalitat, és indefinit el
període del meu exercici. Ja parlarem del futur-afegí-quan tot estigui
apaigavat. Jo sóc amic de tots i és precís oblidar orígens pel bé de Terrassa.
Millor, quant menys parlarem de política (Grans protestes i avalot en el
públic. Alguns regidors, indignats, protesten de les darreres paraules de
l'Alcalde de R.O.).
El senyor Salom demana la paraula. Diu
que el senyor Vinyals, liberal i demòcrata, ha tingut un oblit lamentable. En
sortir de la Mancomunitat firmà un document en el qual es comprometia a no
acceptar, en cap ocasió, un càrrec de reial ordre. Espera que el senyor Vinyals
farà honor a la seva firma. (Forts rumors).
L'Alcalde de R.O., senyor Vinyals li
contesta que si ha acceptat el nomenament de R.O. amb tot i ésser-ne contrari,
era en «aras» de la pau i treu exemples semblants d'altres alcaldes.
El senyor Salas fa avinent al senyor
Vinyals el seu abús d'autoritat al parlar de casos aliens al Consistori, quan
abans ha privat de fer-ho als regidors. Si en pot parlar l'Alcalde-diu-en
parlarem tots. (Rumors).
L'Alcalde de R.O., senyor Vinyals diu
que és enemic dels nomenaments per reial ordre però que havia acceptat
l'Alcaldia per anar a la normalitat. Susciti de nou l'assumpte de les
tinències, dient que els catalanistes havien refusat el govern de la ciutat que
els havia estat ofert.
El senyor Salas manifesta que la veritat
d'això havia quedat concretada amb l'exposició que ha fet anteriorment, per
ningú refusada.
Entre els senyors Clapés i Salas es
discuteixen alguns detalls sobre les entrevistes tingudes.
El senyor Salom diu que es parla molt de
concórdia i de pacificació d'esperits, però que no es concretava aquest desig
purament platònic en cap proposició concreta. Pregunta al senyor Alcalde de
R.O. si encara està en el seu primer criteri de renunciar a l'Alcaldia, si la
renúncia ha de portar la pau dels esperits.
L'Alcalde de R.O., senyor Vinyals:
Deixaré el càrrec si es presenta aquesta eventualitat.
El senyor Salom renova la seva
proposició i demana que una comissió recorri a la Superioritat per tal de
sol·licitar que quedin sense efecte els nomenaments de reial ordre.
S'hi oposa terminantment l'Alcalde de
R.O., senyor Vinyals, i li replica el senyor Salom: Això és sacrificar-se per
la pau de la ciutat?.
L'Alcalde de R.O., senyor Vinyals,
visiblement desconcertat sense saber quin camí prendre, diu que ha estat ja
massa tolerant i, tocant la campaneta, aixeca la sessió.
El públic, indignadíssim per l'actitud
de l'Alcalde de R.O., protesta a grans crits i xiulets. No intentem descriure
l'avalot, que és formidable.
DESPRES DE LA SESSIO
Després de la Sessió, un nombrós grup
dels que hi havien assistit, s'apostà davant la Casa Consistorial i obsequià
amb aplaudiments i xiulets, segons llurs significació, els regidors que
sortien. L'Alcalde de R.O. senyor Vinyals i exterioritzà novament, amb crits i
xiulets, la seva protesta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario