jueves, 1 de octubre de 2015

El Día, dijous, 13 de març de 1930, pàgina 2

SEGONA PART DE LA SESSIÓ

Represa la sessió a dos quarts d'onze, davant de nombrós públic, anuncià el senyor Alcalde que anava a procedir-se a l'elecció dels cinc regidors que mancaven a cada una de les Comissions, per tal de què, segons d'acord pres, fossin integrades per set regidors. Així es déu i l'elecció dona el següent resultat:

ABASTIMENTS: Tinent, senyor Surrallés, Suplent senyor Vila; Vocals, senyors Geis, Cots, Lluch, Marcet i Barata.

FOMENT: Tinent, seyor Garcia (Forts rumors en el públic), Suplent, senyor Barata; Vocals, senyors Soler, Argemí, Lluch, Vila i Sala.

GOVERNACIÓ: Tinent, senyor Clapés; Suplent, senyor Miralda; Vocals, senyors Freixa, Trullàs, Pons, Badrinas i Salas.

HISENDA: Tinent senyor Boada; Suplent, senyor Badrinas; Vocals, senyors Salas, Freixa (Narcís), Paloma, Amat i Marcet.

INSTRUCCIÓ PÚBLICA: Tinent, senyor Marimón; Suplent, senyor Sala (Josep); Vocals, senyors Aurell, Salom, Cots, Miralda i Badrinas.

RESPOSTA AL DISCURS DEL SR. VINYALS

 L'Alcalde de R.O., senyor Vinyals, concedí la paraula al senyor Salom, tal com li havia promès, per a que pòguès apoiar la proposició presentada al començar la sessió. (Expectació).

El senyor Salom, posa de relleu la manifestació que ha fet el senyor Vinyals en el seu discurs de presa de posesió de l'Alcaldia de R.O., segons la qual acceptava la designació per tal de servir la plítica de retorn a la normalitat que es proposa desenrotllar l'actual govern.

Entenc-diu-que el senyor Vinyals hauria servit millor a l'actual situació política i sobretot a la ciutat de Terrassa si no s'hagués prestat a servir l'afany desmesurat de predomini dels seus amics políticas que són els que en realitat l'han designat a detriment del joc net que ha de presidir tota actuació (Mostres generals d'aprovació).

Aquí s'ha jugat brut, molt brut, i el senyor Vinyals no es alié a aquest joc brut que ja des de bell principi fa impossible la convivència honesta dels regidors, i, el que és més lamèntable, l'administració dels bèns comunals, (Rumors d'aprovació per part del públic).

Aquí tots ens coneixem i malgrat de les paraules dirigides a la galeria pel senyor Vinyals tots sabem que representa la continuació de la política despòtica que fins ara ha predominat a l'Ajuntament de Terrassa. Els elogis al senyor Ullés ho confirmen. Això és continuació d'allò. (Vives mostres d'aprovació).

Si el senyor Vinyals ve realment a servir la política de l'actual Govern faria millor facilitant la constitució equitativa i harmònica de l'Ajuntament posant el seu càrrec a disposició del poble, que és evident que acolliria aquest gest amb complacència, doncs això contribuiria a pacificar els esperits que és una de les principals finalitats de l'actual Govern. (Mostres d'aprovació).

Jo invito, doncs, al senyor Vinyals, en nom d'aquesta pacificació dels esperits que tots desitgem després de sis anys d'opressió brutal, pacificació que tant necessita Terrassa, a què no sigui obstacle a la concòrdia consistorial, en benefici de l'administració dels béns que ens estan encomanats i de la pau de Terrassa. (Grans aplaudiments).

RECTIFICACIÓ DEL SR. VINYALS

L'Alcalde de R.O., senyor Vinyals, diu que ignora amb quina autoritat parla el senyor Salom en nom de Terrassa (Forts rumors i tocs de campana) puix que cap dels rectors de l'actual Ajuntament no representa la ciutat (Crits de protesta en el públic. L'Alcalde talla, amb la campaneta, les interrupcions d'alguns regidors).

Afegeix que si ha acceptat el nomenament és per la pau i la concòrdia (Alguns regidors: "Això és el revés").

El senyor Vinyals esplica els entrebancs i poca compenetració que ha trobat en el Consistori per la designació de càrrecs i diu que això, no li ve de nou, puix que la seva entrada a la Diputació fou, ja, ben dificultosa, a causa de la intervenció de certs elements.

Els senyors Soler i Salas: Dels seus propis amics (Rumors).

Afegeix el senyor Vinyals que ell, amb la combinació de càrrecs que fou refusada, oferia el seu en aras de la concòrdia.

Els senyors Soler i Salom: Encara hi és a temps.

El senyor Vinyals: Jo no sóc un home poc seriós ni haig de fer el ridícol, acceptant avui per a dimitir demà.

LES GESTIONS PREVIES PER A CONSTITUIR EL NOU AJUNTAMENT

A l'anunciar el Sr. Salas que va parlar de les gestions fetes per a constituir ponderativament el Consistori, regna un gran silenci, prova de l'interès que sent el públic per a conèixer tot ço ocorregut durant els darrers dies.

Comença el Sr. Salas manifestant, que després de l'acord unànim pres pel Consistori el dia 26 de febrer de sol·licitar del Governador que deixés en llibertat l'Ajuntament per a l'elecció de càrrecs, els elements salistes s'acostaren a amics nostres per a proposar la constitució del Consistori de comú acord, declarant que estimaven podria servir de base a dites negociacions el següent repartiment de càrrecs: Alcalde i dues tenències els catalanistes, una tinència  els republicans i dues els salistes, que reclamaven per a ells la primera tinència.

Fou acceptada en principila proposta i sols es discutia la primera tinència, que enteníem corresponia al qui tingués l'Alcaldia, per raó de la continuitat necessària en l'obra de governament de la ciutat. S'acordà que es designaria a sis persones tres de cada costat, a l'objecte de posar-se d'acord, sempre comptant amb el compromís dels representants salistes de que seria renunciat qualsevol nomenament de R.O. que pogués venir entretant.

Quan encara no s'havien reunit aquells senyors, si bé estaven ja designats, i convocats a la reunió convinguda, arribaren els nomenaments de R.O., i a partir d'aleshores canvià per complet l'actitud dels salistes. (Forts rumors).

Haig de fer constar-afegeix el Sr. Salas,-la desllealtat que significa per part d'aquells senyors el fet que després de l'acord unànim del Consistori i de les negociacions entaulades, no retiressin les llistes presentades al Govern Civil pel Sr Sala o quan menys que no demanessin a qui corresponia que no es cursessin fins després de l'entrevista definitiva els nomenaments sol·licitats. No serà per demés-afegí el senyor Salas-que a l'arribar a aquest moment, es faci públic que segons notícies que tinc autoritzadíssimes, l'acord unànim del Consistori de que abans he parlat, no es rebé al Govern Civil fins que els nomenaments ja estaven cursats, de manera que malgrat haver-se pres aquell acord el dia 26 de febrer, no arribà al Govern Civil fins el dia 2 o 3 de Març, data en què foren comunicats els nomenament de R.O. A què es deu aquest retard?, pregunta el Sr. Salas. jo no ho sé pas, l'únic que sé-diu-és que la correspondència d'aqui a Barcelona no triga pas 5 o 6 dies a arribar-hi. (forts rumors).

Ja em possessió dels nomenaments de R.O., els salistes,-com dels abans-cambiaren per complet la seva actitud, ja que no volien de bell principi sinó dues tinències, i des d'aleshores exigien tres tinències, i amb elles la primera; els nostres amics, amb tot, accediren a què tinguessin la primera tinència i refusaren les seves noves pretensions a tres tinències. Des d'aleshores els salistes donaren les negociacions per trencades i s'aferraren a l'Alcaldia i tinències de R.O., que pel que es veu no volen pas abandonar, amb tot i estar en minoria en el Consistori. (Forts rumors).

Malgrat tot-continua el Sr. Salas-l'endemà, amb el bon desig de trobar una solució de concòrdia, jo, amb caràcter particular i sense haver parlat amb els seus amics, vaig visitar el Sr. Badrinas i  li vaig preguntar si creia que fòra una solució el que nosaltres acceptéssim en tot la seva proposició, sempre i quan per equilibrar els vots de la Permanent, el suplent de la primera tinència fos un regidor amic nostre; el Sr Badrinas no va voler emetre criteri. Vaig afegir que malgrat la seva reserva, si jo podia veure els meus amics els parlaria de l'asumpte, però aquella tarda vaig tenir precisió d'anar a Barcelona, i al retornar a casa em vaig trobar la convocatòria del Ple per donar possessió del càrrec als nomenats de R.O. i aleshores vaig creure que allò era la resposta negativa a la meva última proposició de concòrdia.

Vàrem aconseguir que a l'endemà no es celebrés la sessió, votant en contra de l'acta, a l'objecte de què no es consumís el fet que havia d'ésser l'obstacle insuperable per a tota concòrdia, i aprofitàrem, amb tot, el dissabte i el diumenge per a continuar les nostres gestions, infructuoses totes elles, malgrat la bona voluntat esmerçada per un distingit patrici, no pas catalanista.

Fracassat tot intent de concòrdia, encara volguérem apurar el darrer intent, i acudírem a qui, amb més autoritat que nosaltres, podria obtenir una solució, gestió-diu el senyor Salas-que em permetereu que no detalli, pel caràcter que tenia i per la personalitat que hi va intervenir, però sí què us diré que no s'arribà a cap solució, perquè el Sr. Badrinas, segons declaració prèvia, havia vingut amb el ferm propòsit de no acceptar cap proposició.

Després de negar amb energia el Sr. Salas, que hagués acudit al Govern civil a sol·licitar l'alcaldia, invità al regidor que abans d'entrar a la sessió havia fet tal manifestació a repetir-la en públic, si és que creia en la versió del tot infundada que hom havia fet circular.

Entenc-acabà dient el senyor Salas-que el poble de Terrassa tenia dret a conèixer aquestes gestions i per això les he explicades amb tot deteniment. Ningú podrà culpar-nos, certament, de no haver apurat tots els mitjans per tal d'arribar a una constitució equitativa i harmoònica del Consistori. (Mostres generals d'aprovació).

El senyor Salom justifica i amplia, amb algunes dades i per la intervenció que hi tingué, l'expressat pel senyor Salas. Immediatament, el senyor Salom pregunta al senyor Vinyals si estava disposat a abandonar l'Alcaldia si el Consistori, disconforme amb la seva significació, acordava insistir en la seva petició de què es deixés a lliure alecció els càrrecs d'Alcalde i tinents d'alcalde.

L'Alcalde de R.O., senyor Vinyals contesta que ell no es deixa agafar com un ocellet en la trampa i que essent majoria els catalanistes no podia acceptar la proposició del senyor Salom. Si bé-continua l'Alcalde-sóc el pont per anar a la normalitat, és indefinit el període del meu exercici. Ja parlarem del futur-afegí-quan tot estigui apaigavat. Jo sóc amic de tots i és precís oblidar orígens pel bé de Terrassa. Millor, quant menys parlarem de política (Grans protestes i avalot en el públic. Alguns regidors, indignats, protesten de les darreres paraules de l'Alcalde de R.O.).

El senyor Salom demana la paraula. Diu que el senyor Vinyals, liberal i demòcrata, ha tingut un oblit lamentable. En sortir de la Mancomunitat firmà un document en el qual es comprometia a no acceptar, en cap ocasió, un càrrec de reial ordre. Espera que el senyor Vinyals farà honor a la seva firma. (Forts rumors).

L'Alcalde de R.O., senyor Vinyals li contesta que si ha acceptat el nomenament de R.O. amb tot i ésser-ne contrari, era en «aras» de la pau i treu exemples semblants d'altres alcaldes.

El senyor Salas fa avinent al senyor Vinyals el seu abús d'autoritat al parlar de casos aliens al Consistori, quan abans ha privat de fer-ho als regidors. Si en pot parlar l'Alcalde-diu-en parlarem tots. (Rumors).

L'Alcalde de R.O., senyor Vinyals diu que és enemic dels nomenaments per reial ordre però que havia acceptat l'Alcaldia per anar a la normalitat. Susciti de nou l'assumpte de les tinències, dient que els catalanistes havien refusat el govern de la ciutat que els havia estat ofert.

El senyor Salas manifesta que la veritat d'això havia quedat concretada amb l'exposició que ha fet anteriorment, per ningú refusada.

Entre els senyors Clapés i Salas es discuteixen alguns detalls sobre les entrevistes tingudes.

El senyor Salom diu que es parla molt de concórdia i de pacificació d'esperits, però que no es concretava aquest desig purament platònic en cap proposició concreta. Pregunta al senyor Alcalde de R.O. si encara està en el seu primer criteri de renunciar a l'Alcaldia, si la renúncia ha de portar la pau dels esperits.

L'Alcalde de R.O., senyor Vinyals: Deixaré el càrrec si es presenta aquesta eventualitat.

El senyor Salom renova la seva proposició i demana que una comissió recorri a la Superioritat per tal de sol·licitar que quedin sense efecte els nomenaments de reial ordre.

S'hi oposa terminantment l'Alcalde de R.O., senyor Vinyals, i li replica el senyor Salom: Això és sacrificar-se per la pau de la ciutat?.

L'Alcalde de R.O., senyor Vinyals, visiblement desconcertat sense saber quin camí prendre, diu que ha estat ja massa tolerant i, tocant la campaneta, aixeca la sessió.

El públic, indignadíssim per l'actitud de l'Alcalde de R.O., protesta a grans crits i xiulets. No intentem descriure l'avalot, que és formidable.

DESPRES DE LA SESSIO

Després de la Sessió, un nombrós grup dels que hi havien assistit, s'apostà davant la Casa Consistorial i obsequià amb aplaudiments i xiulets, segons llurs significació, els regidors que sortien. L'Alcalde de R.O. senyor Vinyals i exterioritzà novament, amb crits i xiulets, la seva protesta.