miércoles, 9 de noviembre de 2016

El Dia, dimars 21 de juny de 1932, pág 2

L'aiguat d'ahir

Com saben els nostres lectors, ahir', a dos quarts de vuit del vespre, començà a caure damunt la nostra ciutat una pluja abundosa, que augmentà al cap de poc en grans proporcions. L’aigua, queia en quantitat enorme i acompanyada de calamarsa. El vent i els llampecs feient més temor a les families, arraulides en les llars respectives, on molts es veien obligats a treure l'aigua que penetrava als interiors. Hom temia per algun desbordament en les conduccions i encara més per l’inundació d’alguna casa i per les desgràcies que d’això poguessin prevenir.

La pluja violent i despietada durà potser més de mitja hora, més temps que de ordinari en tempestes d'aquesta naturalesa.

Prop d’un quart de nou, impressionaren dolorosament al veïnat, els tres petards amb els quals son cridats els bombers. Tothom pressentí el cas i tal volta amb major intensitat del que resultà en realitat. En algunes llars l'aigua hauria fet tants d'estralls, que tal vegada algunes vides es trobarien en perill.

La pluja minvà. Això i I'inquietud dels terrassencs per tal de saber on eren cridades Ies bombes, féu que nombroses persones sortissin de llurs cases i es dirigissin, després de preguntar on s’esqueien les inundacions, en el carrer de Salvà, cantonada amb el de Pi i Margall, en una casa de terreny accidentat, propietat d’En Domènec Borrell i ocupada per vàries famílies. En el pati de la dita casa, ha de baixar-s’hi amb llarga escala a causa del desnivell que porta. Doncs bé, l'aigua feu del pati un gran llac. L’alçada assolida per l'aigua era d’uns tres metres. No cal dir que el galliner de la casa i d'altres dels patis veïns, que també quedaren inundats, foren coberts per l'aigua i morí ofegada tota l'aviram. Arbres de bona alçada treien sols algunes fulles per damunt l'aigua. Sols per la sortida d'unes finals de canya, aquells veïns podien endevinar on tenien plantades les tomaqueres. Això pot donar impressió lleugera de l'inundació, que causà estralls considerables en la majoria de soterranis d'aqueÍIes cases. Per haver-ho presenciat personalment, podem citar un de tants casos que és l'enderrocament d'una paret en la casa de recent construcció del carrer de Pi i Margall, 53, propietat de N’Antoni Puigmartí.

Les causes s'atribueixen a haver-se rebentat per aquells torrents, una de Ies conduccions, que no podía contenir la força i la quantitat fora de tot límit

Els torrents que han causat les inundacions i enderrocaments de la nostra ciutat, són el Torrent del Batlle i el de les Aimerigues.

Sortossament, no es produïren desgràcies personals.

El personal del Cos de Bombers féu tots els esforços imaginables per a extreure la major quantitat posible d’aiguadels llocs inundats. El seu treball fou sens dubte eficaç per a evitar majors estralls.

Veièrem en el lloc afectat, els regidors senyors Morera i Devant, el tinent de la Guàrdia Civil senyor Barea martí i el cap de la Guàrdia Municipal senyor Carraniñana, amb individus dels respectius cossos, a llur servei.

A les deu es retiraren les bombes. Una d'elles, segurament a causa de la velocitat en la marxa i també del terreny moll, es tumbà quan feia viratge des de la carretera de Martorell a la Rambla d’Egara, davant del Cinema Doré.

De l’accident resuItà amb algunes contusions, el bomber Josep Garreta, que muntava l'autobomba.

Son nombroses les cases on penetrà l’aigua en abundància. Especialment en barriades extremes, on el terreny es troba desnivellat.

EIs carrers es feren intransitables, a causa de la corrent d’aigua, fins bona estona pasada la pluja. Alguns veïns benèvols amb els vianants, posaren taulons o altres útils davant les respectives cases, per tal de facilitar el pas. Citarem especialmente, el gest exemplar del senyor Bracons de l’Hotel Bonavista, qui en veure el mar d’aigua que hi havia a la Plaça de Granados i Rambla d’Egara, col·locà davant el seu domicili un caixó d’ampolles plenes de xampany, que amb el pes no era arrossegat per l’aigua i que féu un gran servei per al pas dels transeunts que en gran nombre esperaven poder transitar.

El servei d’autos a Matadepera, hagué de retrocedir vers la nostra ciutat a causa de la corrent enorme que trobà prop d’aquell poble i que no pogué travessar.

Podem dir, en resum, que des de molts anys la nostra ciutat no havia estat tan durament colpida per l’aigua. Si el fet és inevitable, alegrem-nos de no haver hagut de lamentar desgràcies personals.