miércoles, 9 de noviembre de 2016
El Dia, dimars 21 de juny de 1932, pág 2
L'aiguat d'ahir
Com saben els nostres lectors, ahir', a dos quarts
de vuit del vespre, començà a caure damunt la nostra ciutat una pluja abundosa,
que augmentà al cap de poc en grans proporcions. L’aigua, queia en quantitat enorme
i acompanyada de calamarsa. El vent i els llampecs feient més temor a les families,
arraulides en les llars respectives, on molts es veien obligats a treure l'aigua
que penetrava als interiors. Hom temia per algun desbordament en les conduccions
i encara més per l’inundació d’alguna casa i per les desgràcies que d’això
poguessin prevenir.
La pluja violent i despietada durà potser més de
mitja hora, més temps que de ordinari en tempestes d'aquesta naturalesa.
Prop d’un quart de nou, impressionaren dolorosament al
veïnat, els tres petards amb els quals son cridats els bombers. Tothom pressentí
el cas i tal volta amb major intensitat del que resultà en realitat. En algunes
llars l'aigua hauria fet tants d'estralls, que tal vegada algunes vides es trobarien
en perill.
La pluja minvà. Això i I'inquietud dels terrassencs
per tal de saber on eren cridades Ies bombes, féu que nombroses persones sortissin
de llurs cases i es dirigissin, després de preguntar on s’esqueien les inundacions,
en el carrer de Salvà, cantonada amb el de Pi i Margall, en una casa de terreny
accidentat, propietat d’En Domènec Borrell i ocupada per vàries famílies. En el
pati de la dita casa, ha de baixar-s’hi amb llarga escala a causa del desnivell
que porta. Doncs bé, l'aigua feu del pati un gran llac. L’alçada assolida per
l'aigua era d’uns tres metres. No cal dir que el galliner de la casa i d'altres
dels patis veïns, que també quedaren inundats, foren coberts per l'aigua i morí
ofegada tota l'aviram. Arbres de bona alçada treien sols algunes fulles per
damunt l'aigua. Sols per la sortida d'unes finals de canya, aquells veïns podien
endevinar on tenien plantades les tomaqueres. Això pot donar impressió lleugera
de l'inundació, que causà estralls considerables en la majoria de soterranis d'aqueÍIes
cases. Per haver-ho presenciat personalment, podem citar un de tants casos que
és l'enderrocament d'una paret en la casa de recent construcció del carrer de Pi
i Margall, 53, propietat de N’Antoni Puigmartí.
Les causes s'atribueixen a haver-se rebentat per
aquells torrents, una de Ies conduccions, que no podía contenir la força i la
quantitat fora de tot límit
Els torrents que han causat les inundacions i
enderrocaments de la nostra ciutat, són el Torrent del Batlle i el de les
Aimerigues.
Sortossament, no es produïren desgràcies personals.
El personal del Cos de Bombers féu tots els esforços
imaginables per a extreure la major quantitat posible d’aiguadels llocs
inundats. El seu treball fou sens dubte
eficaç per a evitar majors estralls.
Veièrem en el lloc afectat,
els regidors senyors Morera i Devant, el tinent de la Guàrdia Civil senyor Barea
martí i el cap de la Guàrdia Municipal senyor Carraniñana, amb individus dels
respectius cossos, a llur servei.
A les deu es retiraren
les bombes. Una d'elles, segurament a causa de la velocitat en la marxa i també
del terreny moll, es tumbà quan feia viratge des de la carretera de Martorell a
la Rambla d’Egara, davant del Cinema Doré.
De l’accident resuItà amb algunes contusions, el
bomber Josep Garreta, que muntava l'autobomba.
Son nombroses les cases on penetrà l’aigua en abundància. Especialment
en barriades extremes, on el terreny es troba desnivellat.
EIs carrers es feren intransitables, a causa de la
corrent d’aigua, fins bona estona pasada la pluja. Alguns veïns benèvols amb
els vianants, posaren taulons o altres útils davant les respectives cases, per
tal de facilitar el pas. Citarem especialmente, el gest exemplar del senyor
Bracons de l’Hotel Bonavista, qui en veure el mar d’aigua que hi havia a la
Plaça de Granados i Rambla d’Egara, col·locà davant el seu domicili un caixó
d’ampolles plenes de xampany, que amb el pes no era arrossegat per l’aigua i
que féu un gran servei per al pas dels transeunts que en gran nombre esperaven
poder transitar.
El servei d’autos a Matadepera, hagué de retrocedir
vers la nostra ciutat a causa de la corrent enorme que trobà prop d’aquell
poble i que no pogué travessar.
Podem dir, en resum, que des de molts anys la nostra
ciutat no havia estat tan durament colpida per l’aigua. Si el fet és
inevitable, alegrem-nos de no haver hagut de lamentar desgràcies personals.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario