sábado, 7 de enero de 2017

L'Acció, edició divendres 7 d'octubre de 1.932, pàg 4.

MATADEPERA

Tot Terrassa sap abastament on és Matadepera. Tothom sap, també, la gran influència que en «illo tempore», hi tenia el màxim cacic de la nostra ciutat i les seves contrades. Aixó vol dir que ens estalviarem molt espai periodistic i molt de temps en no reproduir alló que tothom té ficat al magí, i podrem anar de dret al fons de la qüestió que ens mena a fer aquesta crónica política, ja que no es altra que el fer conèixer als nostres amics llegidors, l'actual situació política del pintoresc pöblet veí.

Matadepera, com tots els pobles de poca densitat de població sofrí enormement el jou dels dictadorets de més o menys quantia que, com reptils, esperava l'hora justa per tal de fer de les seves. I el ciutadà que no volia acatar Ies ordres faccioses, mantes vegades immorals, dels nous amos es veia perseguii i airopellai barroerament.

Com era molt natural en aquella situació, els salistes foren els amos del cotarro i, des de la talaia de llur casinet, semblaven desafiar la dignitat ferida dels homes sensibles que dissimuladament, renegaven de la sort malestruga que havia esdevingut damunt de la Pàtria.

Però vingué la caiguda de la monarquía més o menys podrida que ens tirinitzava a tots, i aquells homes abans salistes i fins aleshores diciadorets monàrquics clericals, fan la garagara a les victimes d'ahir i, fins i tot, pretenen fer pública declaració de fé republicana, catalanista i democràtica.

Tanmateix sembla de bell antuvi, que no hi cap res més tan poc seriós dintre la política. Però no és aixi. Encara hi ha coses de més envergadura que palesen de quina pasta són fets aquests trànsfugues de totes Ies ideologies, si és que mai n'han sentit cap.

Reconeguda virtualment la llibertat de Catalunya per les Corts de la República Espanyola, els trànsfugues, els dictadorets, salistes i enemics acèrrims de tot alló que.respirés catalanitat, perqué com a esclaus i servils que són sabien que no plavia a llur amo, han anat a correcuita i ficar-se dintre de la Lliga i, aixi, veiem convertit l'antic cau de les feresteles dictatorials en centre regionalista que, en el fons, no canvia per a res l'immoralitat politica ni del local ni dels homes que hi militen.

La part paradoxal del cas, però, va a càrrec dels catalanistes de l'Associació de la nostra ciutat els quals menyspreant tota ètica política fan all i oli amb els elements que abans els haurien tret el fetge. On és la serietat i la consequència. Si excatanistes?

Matadepera, però, té la sort de tenir per a batlle a tot un ciutadà de cap a peus —com la majoria de l'Ajuntament—que sap complir amb la seva obligació com a republicà i com a catalanista.

Aquesta majoria consistorial recolzada per l'opinió del pöble, Iluita contra el rector que oblidant la seva alta missió es fica en les coses de la terra; contra un mestre d'ànima servil que per fer contents als amos rics, es resisteix a complir amb la seva obligació; i Iluita aferrissadament —en l'actualitat—per vèncer interessos particulars que s'oposen al bé general en una cosa de tanta trascendència com el de les aigües potables, del que en depèn la salut pública.

I per fer aixó són marcats pels adversaris de la llibertat, per aquells que durant els vuit anys de vergonya dilapidaven els bens comunals, de demagogs i sectaris. Hi pot haver-hi més cinisme?

Hom creu que no. Però a la fi els cinics seran a bastament coneguts per a tothom.

Endavant homes d'esquerra, de sentiments enlairats, nobles i honrats! Endavant que la victória és vostra com ho palesa la pública i sana opinió mataperenca que teniu al vostre costat.

Braó i endavant que les hores de prova tot just ara s'acosten!

VA PV.



No hay comentarios: