sábado, 29 de agosto de 2015

La Veu de Catalunya (Edició del Vespre) Barcelona dimecres 1 de gener de 1930 pàg. 3

La Troballa d'unes sepultures bàrbares a la muntanya de Sant Llorenç del Munt

Sota aquest títol, «Arxiu» del Centre Excursionista de Terrassa, número de novembre-desembre, publica en lloc preferent un article d'en Pau Gorina, president de l'entitat, l'interès del qual ens mou a reproduir-lo a continuació. Diu així:

«Damunt dels Cingles del Marquet, molt a prop del Coll d'Eres, el 29 de setembre proppassat foren excavades per alguns elements del nostre Centre, dirigits pel Rnd. P.J.Solà, Sch.P., unes sepultures de l'època goda o bàrbara i que per una magnífica i interesantíssima «sivella» que s'hi trobà, han pogut ésser fixades del segle V.

Les sepultures son quatre: dues de malmeses i violades fa poc temps, amb les lloses arrencades; una de mig excavada, d'infant, amb algunes de ses ossamentes, i l'altra amb l'esquelet d'un adult, ben sencera i coberta encara per dues sòlides lloses arenoses, que cobrien la part superior i mitjana del cadàver.

Aquestes sepultures anomenades «cistes», tenen la forma d'una caixa, de tal manera orientades, que totes ho eren de cara a llevant. L'última i més conservada, amida 2'15 ms. de llargada, amb 0'56 ms d'amplada en el cap i 0'47 en els peus, i d'una alçada de 45 i 30 centímetres respectivament, costituida per lloses sense treballar, de la mateixa muntanya. En ella s'hi trobà la raríssima sivella o fermall de bronze pertanyent al temps en què els bàrbars s'apoderaren de la Península Hispana i a la civilització visigótica, o sigui, des dels començaments del segle V fins als primers anys de la vuitena centúria.

La sivella o placa cinturó, massissa i grollera, porta trepada i cisellada (com veuran els nostres lectors en la fotografia que incloem a l'Arxiu), en la seva superficie, la representació d'un quadrúpede i a l'entorn incises dues estilitzades serpents, que terminen amb uns caps d'aus, d'una influència molt oriental. Les seves dimensions són 95 per 44 mil·límetres.

Sivelles semblants i fíbules de la mateixa, exposades en una de les sales del Palau Nacional de l'Exposició de Barcelona, són classificades d'art «Bàrbar-god», segles V al VI, i procedeixen del Museu Arqueològic de Madrid. Una altra col·lecció de set sivelles és exposada al Museu Episcopal de Vich i procedeix de la provincia de Burgos, i per llur estil i dosposició podem relacionar-se amb altres exemplars recollits anys enrera a unes excavacions fetes a Herrera del rio Pisuerga (Palència), essent totes una variant dels tipus trobats al Centre d'Europa i que han estat classificats com a «gods o merovingis». En els exemplars hispans no es troba l'abundància de filigranes de motius trenats i entrellaçats i d'esmalt que resulten ésser característics en els models de l'altra part de les serres pirenenques.

A Catalunya no abunden pas les sivelles de l'art visigótic, i per això aquesta troballa a les serres de Sant Llorenç del Munt té per a la història i per a l'arqueologia una excepcional importància. Trobada a Catalunya, es coneix tan sols una sivella sumptuosa, que es guarda al Museu Episcopal de Vich, i encara sense citar localitat. Posteriorment, en una vintena de sepultures excavades a Mallorca, sota la direcció d'en Josep Colominas, s'hi trobà solament tota una sivella. Al Nord i Migdia d'Europa i en països de llengua nostrada, con Foix, i en el tros de la terra catalana del Rosselló, han estat trobats objectes de bronze i de ferro amb ornamentació d'influència oriental, amb certes analogies amb l'art «sassanic», germà de l'art bizantí, i que constitueix especialment un art d'argenter, un art de corones, fíbules i copes, força interessant, el qual és anomenat art visigòtic.

La invasió bàrbara, més que invasió sobtada i tumultuosa, fou una penetració lenta que acabà per destruir l'organització política romana. Els vàndals, suevs i alans, després de devastar la Gàl·lia Narbonesa envaïren l'Espanya, com unes colles de salvatges, deixant de banda la Tarraconense. L'any 412, com exèrcit imperial, els visigods, en contacte amb la cultura romana, s'estableixen a la Gàl·lia. En el 414, amb el mateix caràcter, passen el Pirineu i s'estableixen a Barcelona, continuant l'administració romana amb son centre a Tarragona, formant-se aleshores un estat de rei gode que te per lìmit meridional el Llobregat i s'estén cap al migdia de França, amb la capital primer a Barcelona, i en temps de Sigeric a Tolosa, mentre que cap al migjorn continua el domini romà.

La troballa d'aquestes sepultures i, majorment, de la sivella visigòtica, enclavades dins dels límits de l'Estat Gog que portem anomenat, té una importància cabdal per a la nostra Arqueologia, especialment per a la història de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, que el nostre Centre Excursionista escorcolla per a la próxima publicació de la seva monografia.»


PAU GORINA