La propaganda en els Sindicats
Passada la convulsió que els primers moments va remoure els fonaments més
sòlids de la societat, les entitats polítiques i sindicals van posant-se poc a
poc en el centre de l’organització que l’agitació d’aquells dies havia
desordenat.
Els organismes sindicals, sobretot, varen trobar-se en una allau de socis
ingressats que era impossible establir tot control al dedicar-se a altres
activitats que no fossin les parament de tràmit i organització burocràtica que
comportava i demanava un nombre d’afiliats triplicat, quadruplicat i
centuplicat en relació al nombre anterior.
A més, els conflictes de treball dels dies primers reclamaven tota
l’atenció d’elements dirigents en les Organitzacions sindicals. Era impossible
dedicar-se a la feina més pràctica que un sindicat cal que desenrotlli: la
preparació de la consciència de classe dels seus afiliats.
Avui, però, unes assossegades i completament ordenades les sindicals locals
comencen ja a dedicar els seus esforços a l’esmentada propaganda de la visió
social de classe que cal que dominin els treballadors sindicals, i és per això
que veiem amb satisfacció la que realitza l’Associació d’Empleats i Tècnics amb
l’organització de conferències i amb la recuperació del seu Butlletí mensual.
Es tal vegada aquest sindicat el que, per les característiques dels seus
associats, necessita més una efectiva propaganda dels corrents socials que les
circumstàncies ens han portat.
MALL
PRÓXIMA OBERTURA DEL “LABORATORI PSICOTÈCNIC DE L’OFICINA
D’ORIENTACIÓ I SELECCIÓ PROFESSIONAL”
En aquests moments en què la cultura proper a dirigir-se per rutes quasi
inèdites dintre el camp de la pedagogia del nostre país, una institució com la
del “Laboratori Psicotècnic de l’Oficina d’Orientació i Selecció Professional”
es feia imprescindible.
Aquesta “Oficina” ja actuava anteriorment, però les seves activitats es
circumscrivien a aquells alumnes matriculats a l’Escola Industrial i el nostre
Ajuntament, a proposta del Conseller-Regidor de Cultura i de la Comissió del
ram, ha cregut de summa importància l’ampliar el volum de les activitats que li
son peculiars incorporant a la mateixa totes les atencions i serveis que
afecten l’ensenyament primari de la nostra ciutat, prenent amb aquesta dilació
de funcions tal volada l’”Oficina d’Orientació i Selecció Professional”, que ha
estat precisa l’habilitació de tot un immoble capaç per a contenir les nombroses
dependències que es requereixen per al bon funcionament de la mateixa.
L’Edifici on tindrà la residència l’Oficina està emplaçat al carrer de J.
Pomés, núm. 20.
Entre les múltiples i més importants activitats que ha de desplegar el
Laboratori Psicotècnic de l'Oficina d'Orientació i Selecció Professional
destaquem les següents, per tal de donar una succinta idea de la transcendent
missió que està cridada a portar a terme: observació metòdica i regular dels
infants, establint-ne llur fitxa mèdica i psicotècnica vetllar per la higiene
escolar a fi d'evitar la propagació epidèmica dintre les escoles; advertir els
pares dels gèrmens de la malaltia de llurs fills; informar els mestres dels
procediments de tracte especial, d'acord amb les característiques de l'infant;
observació i dictaminació dels infants anormals i malaltissos, dels nois
"difícils"; higiene mental, orientació professional mitjançant
diagnòstic de les aptituds i capacitat; selecció professional, psicotècnic,
comercial i industrial, informació, etc.
DISPENSARI D'URGÈNCIA DEL SANATORI MÈDIC-QUIRÚRGIC
En les darreres vint-l-quatre hores s'han registrat els següents accidents:
Francesc Gonzalez, de 10 anys d'edat, domiciliat al carrer de la
Independència, 71 presentant segons diagnòstic del doctor de guàrdia, ferida
contusa turmell esquerre.
Ha estat curat de ferida contusa regió frontal a causa d'una caiguda, el
nen de 8 anys, Jordi Vila, domiciliat al carrer Nou, núm. 8.
Josep Casabón, amb domicili a la nostra ciutat, al carrer de Prat de la Riba,
17, el qual presentava, segons diagnòstic, ferides contuses regió frontal i
nassal de pronòstic reservat, a causa d'una caiguda a la via pública.
UNA CONFERÈNCIA TÈCNICA EN EL SALÓ DE SESSIONS DE
L’AJUNTAMENT
Patrocinada per la Conselleria d’Economia, tindrà lloc, el propvinent
diumenge, dia 28 del corrent, a les 11 del matí, en el Saló de sessions de
l’Ajuntament d’aquesta ciutat, una conferència a càrrec del professor Daniel
Blanxart, el qual donarà a conèixer els resultats dels treballs i experiments
efectuats fins a la data respecte l’aprofitament industrial de la fibra de la
ginesta.
La Conselleria d’Economia, invita a tot el personal tècnic de la indústria
tèxtil de la nostra ciutat a l’esmentada conferència que el professor Blanxart
dedica especialment a dits elements, atès el caràcter eminentment tècnic de la
mateixa.
NOTA DE LA JUNTA DIRECTIVA D’”AMICS DE LES ARTS”
Havent acabat la publicació dels articles “Sobre el Manifest dels Amics de
les Arts”, que Angel Pons i Guitart ha vingut publicant a “L’Acció”, hem de
fer-hi una remarca per tal de deixar els fets al seu lloc.
Al començament d’aquesta sèrie d’articles posa en entredit el dret
d’aquesta Junta Directiva a regir l’entitat. Nosaltres únicament hem de
recordar que vam ésser elegits en assemblea general dels associats, a la qual
és cert que van assistir-hi escassos socis, fet no isolat, sinó per desgràcia
endèmic a la nostra ciutat.
Al començament d’aquesta sèrie
d’articles posa en entredit el dret d’aquesta Junta Directiva a regir l’entitat.
Nosaltres únicament hem de recordar que vam ésser elegits en assemblea general
dels associats, a la qual és cert que van assistir-hi escassos socis, fet no
isolat, sinó per desgràcia endèmic a la nostra ciutat.
Precisament l’intent que guia a aquesta Junta Directiva, tant en llançar el
seu manifest, com els actes celebrats i
a celebrar, és el de conciliar el poble amb l’art.
Pel que es refereix al comentari que fa manifest, no hem pas de parlar-ne.
Als que hagin llegit els articles de referència , els recomanem llegeixin
novament i detingudament el nostre manifest. La nostra opinió sobre l’art hi
està prou bé reflectida perquè hi haguem de tornar-hi a insistir. ─ La Junta
Directiva d’”Amics de les Arts”.
L’EXPOSICIÓ D’ART TERRASSENC A PARIS
Dintre pocs dies es celebrarà a la capital de la veïna República
l’anunciada Exposició d’art terrassenc que s’instal·larà en el barris populars
i obrers de París i la recaptació íntegra de la qual anirà destinada a la
nostra ciutat per a fins humanitaris de la lluita antifeixista.
Amb l’objecte d’ultimar la relació de la dita manifestació artística, han
sortit vers la capital francesa, l’activíssim artista Josep Rigol i el nostre
company en la premsa, F. B. Torres, ambdós de la Comissió Organitzadora.
AVÍS DE LA CONSELLERIA DE DEFENSA
Es posa en coneixement de tots els familiars dels milicians sortits de la
caserna Lluís de Sirval (abans Escolapis), que a partir de dimarts vinent
sortirà setmanalment un camió per al front.
Recollida de paquets el Comitè dc Control de la caserna.
LA CONFERÈNCIA D'EDUARD BALLBÉ D’AHIR A LA U. G. T.
Iniciant el cicle de conferències que la Comissió de Cultura de
l'Associació d'Empleats i Tècnics té programades, ahir a les set de la tarda el
company Eduard Ballbé dissertà sobre el tema "El tècnic i la
Revolució".
La burgesia — digué — reconeixent la importància del tècnic en la producció
i el que significa per al manteniment dels seus interessos, va procurar
enllaminir-los, retribuir-los bé. Pagant bé al tècnic aconseguia augmentar els
seus interessos i a més allunyar-lo del contacte amb l'obrer manual l les
lluites socials.
Però la plantilla de tècnics que anaven sortint de les escoles
especialitzades que la mateixa burgesia havia creat per tot que amb l'excés de
mà d'obra dubtessin les pretensions dels tècnics, fou que de mica en mica
s'anessin engruixint les fileres de l'exèrcit de parats. Es aquí quan el tècnic
comença a sentir les ànsies de l’emancipació de la classe oprimida i d'una
manera gradual s'incorpora al gran moviment emancipador fins que arriba un
moment en que pot ja formar un centre d'organització de la seva classe i
oposar-se a les vexacions que la burgesia els tenia sotmesos.
Aquest moment, pels treballadors de Terrassa, va arribar al constituir-se
l'Associació d'Empleats i Tècnics, sindicat que ha demostrat als companys
manuals perquè els tècnics estigueren al seu lloc que era un sindicat netament
obrer igual que els que ells mateixos tenien.
Pocs dies abans de l'aixecament militar tenia lloc a tot Catalunya el desenrotllament
de la vaga mercantil en la que demostraren a la burgesia que encara que anessin
amb coll i corbata es sentien igual treballadors que els altres.
Es refereix després el company Ballbé el desgavell dels primers dies de la
sublevació militar i posa de manifest com varen continuar funcionant les
fàbriques i tallers malgrat la deserció dels patrons el dia, que les .sindicals
van donar l'ordre de reemprende el treball.
Parla del Decret de col·lectivitzacions i diu arrel d'ell que ha pres peu
la falsa versió de que els obrers tècnics no podien ésser elegits directors de
les Empreses. No hi ha cap article, cap un absolut en el qual es parli de qui
ha d'ésser professionalment el Director de l'Empresa.
El tècnic no pot considerar-se de cap de les maneres un ésser superior als
altres. Tots i cada un dels proletaris han d'exercir una funció social. El
tècnic ha de sentir i ha de viure la revolució identificant-s’hi i posar tot el
seu saber al servei de la mateixa.
El curs d'aquests set mesos de revolució ens han ensenyat que si volem
consolidar i guanyar la guerra hem de deixar de banda les nostres diferències
sindicals per formar una sola central. Si aconseguíem la unitat però per altra
banda fèiem distincions entre la mateixa classe treballadora, no guanyaríem
res.
Per acabar, el company Ballbé s’expressa demanant a tots els tècnics
s’incorporin amb entusiasme a l’obra constructiva de la revolució i hi aportin
el seu tribut.
La concurrència, força nombrosa, tancà amb un aplaudiment el final
d’aquesta dissertació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario