Després de la victòria
La nostra visita a Estrecho Quinto
En aquests moments arribem
d'Estrecho Quinto i Monte Aragón, junt amb els companys Comabella i Bonet. La
impressió que n'hem tret es altament encoratjadora. Els milicians de la segona
columna del P. O. U. M. s'han portat com uns herois. La nit passada a cos
descobert i amb baioneta al fusell, assaltaren les formidables fortificacions
d'Estrecho Quinto. Caigueren molts companys morts, entre els quals cal destacar
la valentia dels camarades del P. O. U. M. de Vilanova i Geltrú, de Rubí, de
Terrassa, de Granollers i altres llocs. Es a tots aquests caiguts, la valentia
dels quals feu possible l'entrada dels que els seguien, que els dediquem el més
fervent record.
Aquesta gesta fou el preludi de
la victòria de Monte Aragón, fortalesa inexpugnable durant totes les guerres
d'invasions estrangeres, particularment la guerra de la Independència.
Han estat els primers
d'arribar-hi els companys del P. O. U. M., forces d'Assalt, Carrabiners i
Guàrdia Republicana. Els caps presoners són: un comandant, dos capitans, tres tinents
i quatre alferes. El contingent d'armament nombrós; el que porta la premsa
d'avui.
A l'anar a afusellar un
significat cap feixista, ha dit als nostres milicians:
—Ya sé que me vais a fusilar, pero que conste: «Tenéis unos
cojones como un toro»
—Jaume Trepat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario