martes, 25 de agosto de 2020

La Veu de Catalunya, 18 d’octubre de 1.936, pàg. 9

S’ha celebrat la sessió de constitució del nou Ajuntament.

Presidia el jutge Municipal, senyor Biosca, i prop d’ell prengueren seient, Figueres, Palet, Espartacus, Puig, Martí Banyeres i Batlle.

Obre la sessió el jutge anunciant que en virtut del decret del 10 del corrent, de la Generalitat de Catalunya, es procedirà a la formació del nou Consistori, d’acord  amb les disposicions de l’ordre, la qual és llegida pel Secretari de l’Ajuntament, qui, a continuació i també per disposició del qui presideix, dona lectura als noms i domicilis dels nous regidors, la llista dels quals és la següents:

Jaume figueres i Salelles, Miquel Palet i Martí, Miquel Boada i Carreres, Josep Batlle i Esteve, Valentí Puigdoménech, i Bosons, Anselm Martí i Tondo, Francesc Graells i Creus, Rossend Bové i Freixa i Jaume banyeres i Fité, tots del partit d’Esquerra Republicana de Catalunya; Gregori Andreu i Companya, Facund Marchiran i Dura, Francesc Palau i Abad, Martí Bruno i Mas, Josep Padró i Guinjoan, Gracià López, Joan Juvé i Vallès, Francesc Sàbat i Martí Mur Escamilla, de la Confederació Nacional del Treball; Francesc Olivé i Fontanet, Espartacus Puig i Alegre, Eduard Ballbé i Prunés, Pere Casas i Gener, Narcís Llorach i Oliart i Joan Macís i Surrallés, de la U.G.T.; Joaquim Vendrell i Canals, Josep Francino i Llobet i Pere Vigués i Guàrdia, del P.O.U.M.; Enric Torres i Pla, Lluis Coma i Esquius i Josep Pujolá i Oller, pels Rabassaires; i per Acció Catalana, Emili Garriga i Albaret, Ignasi Ribera i Vilaseca i Joan Montfort i Rambla.

En acabar-se la lectura, el jutge diu que ja ha complert la seva missió i cedeix la presidència al ciutadà de més edat entre els presents, el qual és el company Batlle.

Aquest diu que en virtut del que disposa la Llei Municipal es procedirà a l’elecció del qui ha d’exercir el càrrec de President del Consell i després, mitjançant votació secreta, seran nomenats els ciutadans que han d’exercir el càrrec de Consellers.

El conseller-regidor Garriga, proposa que aquestes eleccions es facin per aclamació; així ho accepten els presents. El mateix regidor proposa aleshores que sigui nomenat President del Consell, Jaume Figueres. S’aprovà per unanimitat la seva elecció.

Tot seguit, el secretari llegeix una proposició que signen Martí Batlle, Garriga, Pedró i Vendrell, i es proposa que per a la formació de la Comissió Permanent, siguin elegits 10 regidors d’entre els presents, exposant al mateix temps la composició dels diferents departaments, a base d’un President i dos o tres consellers. Aquesta proposició es acceptada.

A continuació es llegeix una proposició, segons la qual es demana que cada Departament-Conselleria sigui complementat amb elements tècnics competents, no regidors, designats pel Comitè Permanent Municipal.

Demana la paraula el conseller-regidor Bruno, el qual exposa la situació del Departament on ell actua. Posa de relleu que necessita la col·laboració d’altres companys per tal de practicar diversos treballs derivats del Departament, situació que entra de ple dintre el que es proposa.

Es discuteix la proposició, i el conseller-regidor Olivé opina que els elements tècnics del Departament s’han de designar per ordre del President de cada departament, d’acord amb la seva comissió, sense perjudici de donar-ne compte al Ple Municipal.

En aquest sentit queda esmenada la proposició, la qual és aprovada. També s’aprova una proposició del conseller Pedró, el qual demana que la Junta de Govern Municipal quedi constituïda a base dels següents consellers-regidors: Marchiran, Palet, Bruno, Olivé, Boada, Palau, Puig, Vendrell, Torres i Garriga, i que sigui presidida pel cap del Consell, company Figueres.

A continuació, el conseller-regidor Olivé lliura una proposició que és llegida pel secretari, la qual proposa la següent composició per a les comissions municipals: Cultura, President, Palet i consellers, Ribera i Vigués; Finances, President Boada i consellers Macias i Andreu; Economia, President Marchiran, consellers Ballbé, Batlle i Francino; Sanitat, President Palau i consellers Puigdoménech i Montfort; Proveïments, President Bruno i consellers, Casas, Graells i Coma; Obres i Serveis Públics, President Olivé i consellers, Pedró, Bové i Pujolá; Justícia, President Vendrell i consellers Banyeres i Lípiz; Agricultura, President Torres i conseller Juvé; i Assistència Social, President Garriga i consellers Llorach i Sàbat.

També diu la proposició que la Junta de Seguretat estarà formada d’aquesta manera: 4 representants de la C.N.T., 3 de l’Esquerra; 2 de la U.G.T.; 2 del P.O.U.M.; 1 d’A.C.R.; 1 Rabassaire i un element del P.S.U.C.

S’aprova la proposta, però abans el conseller-regidor Garriga, que parla en nom d’Acció Catalana Republicana, fa constar que per a no dificultar la composició de les Comissions, han consentit que un company del seu partit no formés part de la Comissió d’Economia, i ha passat a la de Sanitat, tot i que a ells els interessava tenir representació dintre d’aquella Conselleria. Acaba dient que esperen que quan sigui possible ells podran tenir un representant a Economia i que el seu lloc a Sanitat l’ocuparan amb caire d’interinitat.

A continuació la Presidència proposa que la Junta de Govern es reuneixi cada dimecres, a les 10 del vespre i que els plens municipals es celebrin el primer dijous de cada mes.

El President li aclareix que en tot moment es faran les reunions extraordinàries que convinguin, però dintre el caràcter d’obligatòries poden quedar fixes aquelles reunions ordinàries esmentades. S’accepta així.

Es discuteix la manera de proposar i convocar les reunions municipals extraordinàries. Prenen part en la discussió els consellers Palau, Pedró, Olivé i Vendrell, i resta ben aclarida la qüestió.

El regidor Macias pregunta si els elements auxiliars de les conselleries tindran vot i veu, i després d’un breu debat en el qual prenen part els consellers Puigdoménech, Vendrell, Bruno i Olivé, s’acorda acceptar que aquests elements tècnics que ajudaran la bona marxa dels departaments respectius, no tindran vot, però si veu.

Com que en preguntar la Presidència si cap altre company demana la paraula ningú respon, el cap del Consell aixeca la sessió.


No hay comentarios: