CONSELLERIA D'AGRICULTURA DE LA GENERALITAT.
El bosc,
capital bàsic dels municipis rurals
En parlar dei
bosc com a capital basic dels Municipis rurals. convé, abans de tota altra
cosa, fixar amb claredat el concepte de conservació de la riquesa forestal i no
caure en les exageracions dels que pretenen que, per a portar a terme aquesta
conservació, cal suspendre tota mena d'aprofitaments deixant els arbres
abandonats indefinidament a ells mateixos i esperar que, com vulgarment es diu,
caiguin de vells.
La conservació
del bosc és perfectament compatible amb la seva normal explotació; és més: la
realització metòdica i ordenada dels aprofitaments millorà la quantitat i la
qualitat dels productes i, per tant, augmenta el valor del patrimoni forestal.
Heus ací uns
arguments que ratificaran aquesta afirmació:
Un arbre, com un
individu, no creix ni es desenrotlla per igual en tots els períodes de la seva
vida. El seu creixement augmenta progressivament en els primers anys de la seva
existència fins a assolir un màxim,
variable per a cada espècie, a comptar del qual comencen a
disminuir. Quan arriba aquell moment és precís
tallar-lo, aprofitant-lo, perquè en el seu lloc en creixi un altre que
restableixi el ritme accelerat d'aquells creixements i mantingui el rendiment
de la producció forestal. I si, en la societat humana, i l'individu, després
d'haver assolit el límit del seu desenvolupament físic, pot oferir encara ais
seus consemblants la seva col·laboració intel·lectual i els fruits de la seva
experiència— en conjunt, en fi, d'aportacions la utilitat indiscutible de les
quals justifica la seva existència—, en l'associació forestal, tot individu que
hagi assolit aquell límit deu ésser substituït necessàriament. Suposem un bosc
de pins de qualsevol classe; escollim, per exemple, el tipus més freqüent en
les nostres muntanyes de clima mediterrani: el pi bord. El bosc és de propietat
comunal i correspon, per tant, a la comunitat conservar-lo; però no en forma
capritxosa i improductiva, no: és precís conservar-lo en plena producció.
Aquell bosc representa un capital, el qual ha de produir una renda: convé,
doncs, que aquesta renda sigui, en primer terme, el més crescuda que es pugui
i, a la vegada, el més regular possible. Amb una renda crescuda i regular,
quantes atencions del Municipi no fora possible de cobrir? Es necessari
construir una escola, obrir un camí, proveir d'aigua potable la població, i
totes les despeses han d'ésser pagades amb el que produeix el bosc. Doncs bé;
nosaltres afirmem: tot això pot assortir-ho el bosc, amb la condició de que els
aprofitaments es realitzin en forma metòdica. No cal tallar molt ni poc, cal
tallar el just perquè aquella renda, que representa l’única font d'ingressos
que la comunitat pot dedicar a l'execució d'obres urgents, assoleixi el seu
màxim, el màxim compatible amb la seva altra condició de regularitat, és a dir,
de percepció periòdica i interrompuda.
Si per voler
anar massa de pressa alguns pretenguessin tallar d'una vegada tot el bosc per
tal d'arbitrar en poc temps la major quantitat possible de cabals, potser es
podrien edificar les escoles, tal vegada restaria algun romanent per a comentar
el camí; el pla de conjunt, però, que el Municipi ha projectat per a fer
arribar fins aquell racó de la muntanya els avenços de la civilització, no
arribaria a realitzar-se mai. El bosc hauria desaparegut com a tal, tot i
restar en peu alguns exemplars aïllats, d'aquests que certs talladors deixen
per justificar que «el bosc ha quedat ben plantat», quan, en realitat, ha
quedat destruït: desaparegut el bosc, desaparegut el capital i desaparegudes
les rendes.
Si, pel
contrari, un racional sistema d'aprofitaments permet a la comunitat de veïns
comptar amb un ingrés anual més gran o més petit, però constant i segur,
mitjançant una senzilla operació de crèdit es farà viable l'execució de totes
les obres projectades i de totes aquelles altres que en l’avenir es jutgin
indispensables per al desenvolupament progressiu del poble.
Com han d'ésser,
doncs, portats a terme els aprofitaments per a aconseguir els avantatges d'aquesta
renda anual i constant? Executant sempre les tallades d'acord amb el criteri
sustentat anteriorment, segons el qual únicament deuran aprofitar-se aquells
arbres que han assolit els límits de llur desenvolupament i paral·lelament,
llur màxim valor en el mercat. La finca del nostre exemple és de pi bord;
descomptant una petita partida de qualitat superior que és utilitzada per a
fusteria, tota la producció de les nostres pinedes és destinada a la
construcció de caixes d'embalatge per a fruites i verdures, essent el centre
principal de consum la plaça de València. Les taules per a embalatge no
exigeixen, del tronc del qual provenen, condicions especials: convé solament
aconseguir que la massa forestal produeixi anualment el millor volum de fusta
possible car, com més gran sigui aquest volum, més gran serà la renda
obtinguda. El pi bord creix progressivament en alçària i en diàmetre, és a dir
en volum, fins a una certa edat: fixem els cinquanta anys; a partir d'aquell
moment, creix encara; aquests creixements, però, no interessen a l'objecte que
perseguim, ja que la producció d'aquest pi madur és inferior al que produiria
un altre pi, en ple desenvolupament, que podria perfectament substituir-lo: Si
aprofitem doncs, si tallem tots els arbres que hagin arribat als cinquanta anys
i solament els arbres que hagin assolit la susdita edat, i
aconseguim—mitjançant l'execució d'un cert nombre d'aclarides ben dirigides
(que donaran, a més a més, altres productes secundaris, com llenyes, feixes
etc.)─una uniformitat en el nombre d'arbres que han d'ésser aprofitats cada
vegada, hauríem arribat a obtenir aquella renda anual i constant que soluciona
tots els problemes . econòmics del poble. I ha de fer-se constar que l'exemple
d'un Municipi que realitza totes les obres públiques del terme amb els
ingressos del seu patrimoni forestal no és un fruit de la imaginació:
existeixen sense sortir d'Espanya, en algunes comarques castellanes.
Ajuntaments que amb les rendes de llurs boscos subvenen totes les despeses del
municipi, paguen els impostos de tots els veïns i poden encara repartir, entre
aquesta, el sobrant de la recaptació.
Amb el
compliment de les disposicions fiscals dictades pel Govern de la Generalitat i
d'aquelles altres d'ordre social que la Conselleria d'Agricultura té en
projecte per a arribar a la municipalització o nacionalització de la riquesa
forestal, gran nombre de Municipis catalans podran gaudir d'avantatges idèntics
als que tenen aquells altres germans de Castella que viuen exclusivament del
bosc.
Anuncis
oficials
EDICTE
Confeccionat el
Padró que ha de servir de base per a l'exacció en l'exercici de 1937, dels
drets aplicats .a les tribunes que sobresurtin de la línia de façana i que
puguin tancar se amb vidrieres o de qualsevol forma; sobre els balcons que a
comptar de la línia de façana amb sortida de més de 0'75 metres; sobre reixes,
cornises, sòcols, adornaments, etc., que surtin a menor alçada de dos metres
sobre la rasant de la vorera; resta dit Padró de manifest al públic, en el
Negociat municipal d'Arbitris, per termini de quinze dies per tal que els
propietaris interessats puguin fer les reclamacions a que es creguin amb dret.
Terrassa a 24 de
febrer de 1937.
—L'Alcalde,
President del C. M., Jaume Figueres.
FRATERNITAT
REPUBLICANA (Casa del Poble).
Dissabte dia 27
a dos quarts de deu del vespre. Gran Festival Artístic i Teatral a profit del
«Komsomol» (Vaixell de la U. R. S. S.) posant-se en escena el popular drama.
LA DOLORES
Prenent-hi part
la Rondalla del Centre Aragonés i el Quartet Torres.
Preu únic
numerat 1 pta.
Ciutadans
Assistiu-hi !
HA ESTAT
DETINGUT EL CAP D'«ACCIÓN CIUDADANA» DE LES FONTS.
Per uns agents
de policia de la nostra ciutat ahir es va procedir a la detenció de Francesc
Moltó i Gilet, el qual portava una vida molt estranya i que tenia manies
d'inventor.
Es veu però que
hi havia qui feia servir la mentalitat d'aquest vellet per fins que no s'han pogut
esbrinar fins ara però que és probable que s'esclareixin ben aviat.
Aquest home Com
és natural no ha costat gaire de fer-lo parlar i les seves declaracions han
donat per resultat descobrir a Barcelona a Pere Ribes, ex cap d' «Acción
Ciudadana» que pel que es veu servia d'intermediari entre ell i els facciosos
que explotant la seva mania li havia promès que quan governessin ells li
cedirien l'explotació d'unes mines de marbre a Terrassa, i per tant podria
lluir l'extractor de la seva invenció.
En Pere Ribes
per ara no ha declarat res que pugui fer llum sobre aquest afer.
La policia segueix
investigant.
DOS
MARITS QUE FUGEN DE LLURS ESPOSES.
Brígida Ullés i
Montull havia fet demanda de divorci contra el seu marit Marian Mateu i López
el qual feia vint anys que no sabia res d'ell per haver fugit del seu costat.
El dia vint-i-dos d'aquest mes es va dictar sentència divorciant-los.
Per la mateixa
causa si bé solament feia 7 anys de la separació fou divorciada Ramona Martí i
Pastor i Frederic Barceló i Ezequiel. Aquesta sentència fou dictada el mateix
dia que la primera.
NOTA DE
LA CONSELLERIA DE PROVEÏMENTS.
La Conselleria
Municipal de Proveïments assabenta al públic en general, que la venda del
bacallà quedarà limitada novament als dilluns i divendres i que la venda del
qual serà de mitja lliura per família de sis persones, i de nou onces per a les
famílies de nombre superior.
NOTA DE
LA CUINA POPULAR.
Demà divendres
dia 26, de 3 a 5 de la tarda es liquidaran les factures acompanyades dels
corresponents «vals» fins el dia 20 d'aquest mes.
CONSELLERIA
D'ECONOMIA
La Conselleria
d'Economia d'aquesta ciutat posa en coneixement de les empreses productores
d'articles militars (mantes, capots, etc.) o destinats a la confecció dels
mateixos, que per tal d'unificar la producció de la indústria tèxtil de guerra
de la nostra localitat, ha disposat que en el successiu totes les demandes dels
expressats articles hauran d'ésser tramitades i servides necessàriament per
mitjà d'aquest Departament.
Aquesta
Conselleria desautoritza, des d'ara, totes les comandes dels repetits articles
que les diferents empreses venien, servint pel seu compte i està disposada a
adoptar aquelles mesures que cregui convenient per tal d'aplicar aquesta
disposició amb la màxima energia i reprimir qualsevulla infracció de la
mateixa.
CONSELLERIA
DE PROVEÏMENTS.
Aquesta
Conselleria recorda als majoristes i detallistes de cereals l'obligació
ineludible que tenen de portar a registrar els talons de ferrocarril i factures
de dits articles, doncs dita Conselleria no ha dictat cap ordre en contra per
prescindir d'aquest requisit, com hi ha qui pretén fer-ho.
Els infractors
d'aquesta ordre seran sancionats amb el castic que Ies circumstàncies
aconsellin.
No hay comentarios:
Publicar un comentario