EL MITING D'AHIR
Malgrat l'anunci
de «Mitin Pro-Revisión», aquest consistí en realitat en un acte de propaganda
«faista».
Els «falets»
estan entestats en què tothom ha d'ésser del seu gremi i aprofiten tota mena
d'avinentesa per a fer de les seves. No hi ha dret, a què tothom agafi el
pretext d'«uns presos» —que al cap i a la fi és humanitari treballar per ells—,
per tal de fer propaganda d'altra mena. Això és burlar-se del que estan reixes
endintre i del dolor dels familiars; això és prendre el pél a tothom. Cosa que
sempre ha fet la F.A.l.
Amb motiu
d'aquest acte vingueren a la nostra ciutat uns dotze auto-cars procedents de vàries
ciutats, omplenats d'«hermanos y compañeros», disposats a picar de mans i peus.
I ho feren; ho feren a despit de les mil barbaritats dites per algun orador. Hi
ha minyó «faista» que de debó es deu creure que tots els que van als mitings
per ells organitizats són llegidors de la «Soli», puix d'altra manera no es
comprenen Ies falsetats que duen.
N'hi hagué un
que digué que no volia parlar el català, «puix és dóna vergonya d'ésser-ho,
perqué eren catalans els diaris que aplaudiren el procès»
A nosaltres el
que ens dol és que en lloc d'aquests ciutadans terrassencs disortats que viuen
empresonats, no hi hagi els promotors, els que sempre ho volen encendre tot i
esperen que ho facin els altres.
Múltiples
parelles de la benemèrita guardaren l'ordre exterior.
El local quedà
ple de gom à gom.
Feren ús de la
paraula els diversos oradors anunciat. Els advocats ho feren en un to correcte
i discret, però lúltim orador, un de la F.A.l., va desfer tota I'argumentació i
el bon deix que havien estampat els primers. La República, la política, la
Ilei, els advocats, i nosaltres, vàrem quedar tots plegats que «ni bons per a
llançar».
Avui hem parlat amb
un ferm militant anarquista, i el que en ha dit referent a aquest miting d'ahir
deduim que dintre les esferes anàrquiques ha deixat una gran dosi d'optimisme.
Però cal que tinguin present que amb certes actituds els condemnats no hi
guanyaran res. Cal que aquest optimisme no degeneri en actes de pertorbació.
Els fets
esporàdics en els actes de terrorisme no porten a cap finalitat definida i enlairada.
Si les corrents sentimentals del sindicalisme —com la d'ahir— fossin ben
encarrilades en vies de profit, altra seria la situació de l'obrerisme de la nostra
terra Però a mans de la F.A.l. actes com els d'ahir, són noves armes de fracàs.
