La vaga dels muntadors i ajudants del gènere de punt a Terrassa
El dia 7 del passat febrer es
declararen en vaga els muntadors i ajudants del gènere de punt de la
industriosa ciutat de Terrassa, amb la qual cosa queda paralitzada la gairebé
totalitat de les fabriques de punt.
L'origen de la vaga fou la presentació
d'unes bases de treball, en la discussió de les quals no arribaren a un acord
les representacions patronal i obrera. Sembla que en aquestes bases hom demanava
un millorament de la situació dels muntadors i ajudants, a base, els primers,
d'un augment considerable en el preu de la feina, i els ajudants a base d'unes noves
condicions que han constituít el que en podríem dir el cavall de batalla de la
discussió.
Respecte a les peticions dels
muntadors, sembla que la qüestió es podia donar per virtualment resolta, ja els
patrons accediren a acceptar, en conjunt, un cinquanta per cent dels augments
de jornals sol·licitats per aquells. No obstant, els representants del Sindicat
manifestaren que no podien resoldre sense consultar l'assemblea, ja que no
estaven autoritzats per a resoldre parcialment la qüestió i, per tant, calia
cercar també una solució igualment viable per a les bases dels ajudants, sobre
les quals es presentaven majors dificultats.
El cas dels ajudants mitjaires pateix
a Terrassa, d'un mal d'origen. Aquests ajudants, pel que respecta al jornal, és
pot dir que han estat, fins ara, a la mercé del teixidor. El patró pagava
integre el preu fet de la feina al teixidor i aquest s'encarregava de satisfer
al seu ajudant el que li corresponia, d'acord al que entre els dos tenien
estipulat. De manera que, en aquest ordre. l'ajudant havia de dependre bon
xic del criteri i de l'esplendidesa o la gasivitat del teixidor. I aixó és el
que els ajudants, en les seves noves bases, pretenien que sigui abolit, per a
passar a dependre directament del patró. Aquesta petició, juridicament
irrefutable, troba la millor acollida en la part patronal, que es mostra
immediaiament disposada a implantar la nova norma en la totalitat de les
industries del genere de punt de Terrassa.
Les dificultats, pero, arribaren
quan es tractá d'establir com i en quina proporció s'havien de desprendre els
teixidors de la part del seu jornal que el patró ha de reservar se per a pagar
l'ajudant. I fou aquest el punt que produí la ruptura i portà a la vaga.
Aquesta haurá durat solament
quatre dies, per haver se trobat una solució de concordia. L'assumpte dels
ajudants, que, com hem dit, era el punt neurálgic de la discussió, queda resolt
a base de la concessió d'un 25 per 100 per part dels teixidors i d'un 2 i mig
per 100 els patrons, a més de la fixació d'un jornal mínim per als dits
ajudants.
El dilluns, dia 12, es reprengué
normalment el treball.
La industria del gènere de punt a Terrassa
El conflicle plantejat per una
part del personal de les fabriques terrassenques del teixit de punt, ha posat i
de relleu la importancia que ha assolit a Terrassa aquesta industria.
Pot dir-se que la industria del
genere de punt a Terrassa començà a desenvolupar-se en els anys 1918 i 1919. No
obstant, per a tenir una idea d'aquest increment a base de xifres comparatives,
caldrá remuntar-nos, encara, uns quants anys abans, o sigui a l'any 1903, en
qué el total de maquines cottons que hi havia a Terrassa no donava gaire mes
d'uns 10.500 centímetres de fontura, xifra que avui veiem convenida en 122.000
centímetres, mes que menys. En aquella época, el nombre d'obrers que ocupava el
genere de punt a Terrassa, deuria excedir ben poc d'uns dos cents.
Posteriorment, pero, l'any 1923, ja donava treball a uns 680; l'any 1927, a uns 1.100, i en l’actualitat
arriba quasi als 2.000.
Aquesta industria en mitges i
mitjons dintre la més extensa diversitat, ve a produir, a Terrassa, aquelles
750.000 dotzenes a l'any, el valor aproximat de les quals pot calcularse entorn
d'uns treuta-set milions i mig de pessetes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario