Algunes conseqüéncies
de les exigéncies sindicals a Terrassa
D'un article de Domingo
a «El Día», de Terrasa, referent a «L'augment de salaris i l’activiíat
industrial», ens sembla oportú de remarcar uns interessants parágrafs que fan
referencia al desnivell de salaris existent entre els centres industrials
llaners de fora Catalunya (Alcoi i Béjar) i els de Catalunya, prenent per terme
de comparació els jornals de Terrassa. Els paràgrafs a que al·ludim son els
següents:
Per que respecta a la
nostra ciutat, aquest problema creat per l'augment dels salaris s'agreuja
notablement amb l’existència d'altres centres fabrils, especialment Béjar i
Alcoi, on els obrers perceben salaris ínfims en comparació amb els locals, que
permeten als productors d'aquelles localitals fabricar a un preu inferior que
el nostre, i poden, en conseqüéncia, presentar als mercats els seus productes
amb aventatges de preu sobre els de procedencia catalana.
Per a fer-se càrrec de
la importancia que té aquesta diferencia de salaris, convé fixar-se en les
següents dates, que demostren el desnivell que existeix entre els salaris
vigents en aquelles localitats i els que regeixen en la nostra ciutat per a
diverses ocupacions, tipus de la industria textil. Teixidors: Terrassa, 65
pessetes; Alcoi, 48 pesseles; Béjar, 43,50 pessetes; Peons del ram d'aigua:
Terrassa, 54 pessetes; Alcoi, 39,30 pessetes; Béjar, 30 pessetes; Bobinadores:
Terrassa, 33 pessetes; Alcoi, 24,60 pessetes; Béjar, 13,50 pessetes.
Com pot veure's per les
anteriors dates, és notabilíssima la diferencia existent entre els salaris
vigents a Terrassa i els d'AIcoi i Béjar, el qual fa pensar amb els estralls
que l'actitud d'egoisme de la massa obrera pot causar a la nostra industria
textil, que necessàriament acabará per veure's ofegada per la d'aquelles
localitals, si no s'arriba a un pla de transigencia que permeti el perfecte
desenvolupament de les nostres activitats fabrils.
No hay comentarios:
Publicar un comentario