Que és això de Catalunya ?
No em negareu que cada dia anem perden la mica de catalanitat
que ens resta. Es que evolucionem. Què es això de sentir-se català? Cal viure
l'hora present i deixem-nos de sentimentalismes racials. Diu que tots som
germans, —encara que no ho sembli—i que la «convivencia
dentro la Patria grande»
ens ha de donar l' «oro y el moro», i nosaltres plens de la bona fe que
ens és tan característica i empesos per la nostra prodigalitat també
tradicional, malgrat se'ns vulgui titllar d'interessats. posats a donar, ho
donem tot àdhuc la mica de patriotisme que ens restava.
Què us creieu doncs?
«Los perros catalanes» ara porten collarets han posat milers de
guardians dintre la Catalunya mateixa. Però com a bons «perros» llepen la mà
dels guardians i de llurs famílies i mira, contents i alegrats.
Catalunya no és una regió d’Iberia? Doncs, com que la Ibèria
ací no és tant Ibèria hem d’ésser feudataris de la Ibèria, natural i autèntica.
Nosaltres mai se'ns ha acudit d'anar a governar enlloc que no sigui a casa
nostra i encara a estones, però, de donar el comandament al primer vingut de
ponent o del sud i tenim la mà trencada.
I és perquè ells són més buròcrates, saben més
l’«intríngulis» de la política de l’Estat i a més parlen una llengua que no és
la nostra, i és clar, així com trobem de millor qualitat els productes
estrangers, també trobem que es moda i dona lo que vinguin els d’allà i s'ho
maneguin al seu gust, que encara que no sigui mai el nostre, nosaltres fem
veure que ho és.
Altrament, aquests deu mesos de guerra ens han demostrat que
la gent de ponent són àdhuc més capacitats per a fer la revolució. Què en sabem
nosaltres de tot això?
Què en sabem els catalans de col·lectivitzacions, si sempre
em defensat la petita burgesia, perquè la historia diu que ha estat la base del
progrés català ? I què sabem nosaltres
d’estossinar burgesos si som incapaços de matar una mosca? I d'incautacions i
d'imposar-nos vulgues o no vulgues...?
Què en sabem de tot això?
Per això cal lloar als qui exornats de tan belles i
convenients actituds han vingut del sud i de ponent a suplir les nostres
insuficiències.
BURXA.
Hipòlit Lázaro al Teatre del Poble.
En ampliació a la noticia que vàrem donar no fa pas gaires
dies, referent a la probabilitat que el gran tenor Hipòlit Lázaro actués a la
nostra ciutat, avui podem afirmar ja que les gestions efectuades pel Comitè del
Teatre del Poble han arribat a feliç terme i per consegüent aquesta actuació és
un fet i no cal dir que és amb tota satisfacció que ho fem públic.
L'obra que es representarà és la gran òpera del mestre
Arrieta, «Marina», una de les grans i populars creacions del divo Hipòlit
Lázaro. En aquesta òpera acompanyarà l’esmentat cantant la gran tiple Pilar
Duamirg i el popular baríton Ricard Fuster.
Anirem donant més detalls d’aquest esdeveniment artístic el
qual es celebrarà el divendres dia 11 al Teatre del Poble.
Notes de la Presidència municipal i
conselleries.
NOTA DE LA CONSELLERIA DE PROVEÏMENTS.
La Conselleria esmentada, vist que el comerciant Josep
Mampel, domiciliat a la Rambla de Jaume Compte 42, havia sofert una equivocació
en el preu de venda de l'oli, ha disposat que tots els seus clients els quals
el dia 29 del mes en curs haguessin obtingut oli a l’esmentada casa, els sigui
tornat l'import de 0’40 ptes. que és l'augment que indegudament havia sofert.
SOBRE LA VENDA DE L'OLI.
La Conselleria de Proveïments, assabenta al públic que durant
la present setmana la venda d'oli s'efectuarà amb la presentació del carnet de
racionament i hom haurà de lliurar el tiquet corresponent del dia 31 de maig.
El preu de venda no podrà excedir de 4 ptes. el litre.
L'establiment que vendrà l'article de referència tindrà ja fixat en lloc
visible el permís segellat per aquesta Conselleria.
VENDA DE PATATES SENSE RACIONAMENT.
La Conselleria Municipal de Proveïments palesa que a partir
d'avui queda fora de racionament la venda de patates, i per tat hom podrà adquirir
la quantitat que desitgi, sense limitació de cap mena.
El preu que regirà a partir de demà serà de 0'60 ptes. el
quilo indistintament per les novelles, com per les estrangeres.
El comerciant podrà també adquirir-les lliurement al nostre
magatzem.
MANIFEST A L'OPINIÓ PÚBLICA.
Ran dels esdeveniments del 19 de juliol de 1936, l'Ajuntament
de Terrassa s'ha vist obligat a fer-se càrrec de nombroses obligacions
relacionades amb l'Assistència Social procedents d'un important contingent de
ciutadans terrassencs mancats de recursos de tota mena o bé malalts o ferits de
guerra i així mateix d'un crescut nombre de persones refugiades d’altres terres
d’Iberia, a les quals per raons d'humanisme i de solidaritat moral en la
cruenta Iluita entaulada contra el feixisme ha estat precís prestar generós
ajut.
Per atendre en deguda forma totes aquestes noves necessitats
de la nostra Urbs, les Comissions Municipals de Sanitat i Assistència Social
han habilitat unes institucions ciutadanes que, com el Sanatori mèdic Quirúrgic,
la Maternitat, el Casal de l'Infant, el Casal dels Vells i la Cuina Popular,
hom considera organismes modèlics per la profitosa tasca ciutadana que
realitzen.
Però el sosteniment de tots aquests establiments al servei
del nostre poble, comporta grans despeses, les quals en encarir-se la vida,
se'ns fa difícil suportar.
Tant més, si es té en compte que, tant el Sanatori Mèdic
Quirúrgic, com la Maternitat, o el Casal de l’infant, o el Casal dels Vells i
la Cuina Popular, no gaudeixen actualment de cap subvenció de caràcter oficial
ni de recursos propis per al seu sosteniment.
En els deu mesos transcorreguts de guerra, hem fet tota mena
de sacrificis, d'esforços, per tal de sostenir aquestes institucions populars,
però malgrat la nostra, bona voluntat i la d'alguns entusiastes conciutadans
que ens han auxiliat econòmicament, hem arribat a una situació angoixosa i
desesperada que no podem silenciar un moment més.
Cal, doncs, que tots els ciutadans s'assabentin del greu
estat financer dels nostres establiments d’Assistència Social, greu fins a
aital extrem que si no acudeixen tot seguit al seu ajut, ens veuríem obligats,
molt en contra dels nostres desitjos, a plegar les obres habilitades per manca
de mitjans econòmics amb els quals hem de sufragar despeses.
En deute amb els comerciants que proveeixen de queviures als
esmentats establiments i també amb els industrials que els proveeixen
contínuament de medicaments i instruments quirúrgics, si ens veuríem precisats
a no poder prestar assistència als nostres Infants, als nostres vells, als
nostres malalts i a tots els conciutadans necessitats d'ajut, per manca
d'efectiu amb el qual hem de satisfer les quantitats dels nostres creditors.
En circumstàncies semblants a les nostres, l'Assistència
Social i Sanitària de Barcelona, ha demanat l'ajut dels veïns per a eixugar el
seu dèficit i resoldre la precària situació econòmica en què vivia fins avui.
Nosaltres, que coneixem la bona disposició d’ànim dels
terrassencs per a atendre totes les necessitats de la ciutat, no dubtem un sol
instant que no manca a la seva generosa contribució, i que contribuiran totes
les Organitzacions Sindicals, Partits Polítics, Consells d'Empresa, Espectacles
Públics, Industrials, Comerciants i particulars, a la subscripció que a
l'esmentat fi ha quedat oberta el dia d'avui, a l'Oficina de les Conselleries
de Sanitat i Assistència Social del nostre Ajuntament, tots els dies feiners,
de 11 a 1 del matí i de 6 a 7 de la tarda.
De tots els donatius es lliurarà rebut i es farà públic el
nom dels donants per mitjà de la premsa local, l'emissora de radio i cinemes.
Terrassa, 29 de maig del 1937.— Les Comissions Municipals de
Sanitat i Assistència Social de l'Ajuntament de Terrassa.
Notes sindicats i polítiques
NOTA IMPORTANT DEL SINDICAT D'OBRERS
FLEQUERS U.G.T.
En el Secretariat General de la U.G.T. s'ha rebut un document
amb els acords presos en ferm, en la reunió que celebra-ren el passat dissabte
dia 29, en el local social Milícies Catalanes. 48, els obrers del Sindical de
Flequers, reconeixent al Comitè Executiu interí i als organismes superiors de
la U.G.T. Cosa que ens és molt grat fer públic pel coneixement de tots els
treballadors i perquè en prenguin bona nota els qui la tinguin de prendre.
ALS AFILIATS A L'ASSOCIACIÓ D'EMPLEATS I
TÈCNICS U.G.T.
En atenció a les moltes sol·licituds adreçades al Secretariat
General de la U.G.T, en aquest sentit ampliem el període de revalidació del
carnet fins el dia 5 inclusiu i l’horari serà de 6 a dos quarts de 9 del
vespre.
Per tant tots els Empleats i Tècnics que no desitgin ésser
expulsats de la U.G.T. han de passar els dies i hores indicats pel Secretariat
General carrer de Milícies Catalanes, 46, on els serà revalidat el carnet
sindical.
També advertim a tots els afiliats que estan com està
desautoritzat el Consell Executiu que tenia la nostra Associació, fins que no
sigui reorganitzada totalment d'acord amb les normes de la Unió General de
Treballadors que no paguin cap rebut ni siguin cap adhesió ni solidarització
amb els elements rebels, puix que, alhora que aquest procediment de signatures
ens recorda massa els procediments empleats per la burgesia, cal per damunt de
tot no fer el joc als enemics emboscats de la U.G.T.
Terrassa 29 de maig de 1937.— Per la Comissió
reorganitzadora: A. Marimón, E. Morera, i M. Palet Martí. Pel Comitè Local: El
Secretari General interí, Espartacus Puig.
Notes diverses
ASSISTITS AL DISPENSARI D'URGÈNCIA.
En les darreres vint-i-quatre hores s'han registrat els
següents accidents a l’esmentat Dispensari:
Angel Margeri de 61 anys d'edat amb domicili al carrer de
Pedrell 32, el qual presentava segons diagnòstic del Dr de guàrdia ferida
incisa pòmul dret.
Anselm Margina de 40 anys ha estat guarit a causa d'una
caiguda, de contusions generals. Ha passat al seu domicili, Ctra, de Sabadell.
No hay comentarios:
Publicar un comentario