«El catalanisme a Terrassa»
Baltasar Ragon ha
historiat el moviment catalanista a Terrassa en un volumet que acaba
d'aparèixer amb aquest epígraf. Sense que s'ho hagués proposat. En Ragon ha
hagut d'escriure la història de l'Associació Catalanista. Era inevitable. La
història del catalanisme a Terrassa, és la història de l'Associació, de
l'Agrupació Regionalista que fou en la seva primera època. Quan el catalanisme
es plasmà substancialment i políticament en les Bases de Manresa, a Terrassa, com
a tot arreu, es definí i estructurà el moviment catalanista íconstructiu,
aquest que tan pròpiament és anomenat avui el catalanisme històric. I la vella
Agrupació Regionalista, com més ençà l'Associació Catalanista, han estat el
fogar hereu d'aquell esperit autèntic del catalanisme, que en trenta anys ha
refet la consciència nacional de Catalunya. Per això la història del
catalanisme a Terrassa, ha hagut d'ésser indefectiblement la història de
l'Agrupació Regionalista i la seva seguidora actual l'Associació Catalanista.
La lectura d'aquest
llibre objectiu d'En Ragon, tanca, al flnal, úna altra remarca igualment
indissimulable per a qualsevol historiador, imparcial. L'autor clou la
descripció en el punt precís de l'adveniment de la República, és a dir, quan el
catalanisme entra en un parèntesi històric on és desfigurat essencialment pels
polítics de la situació, que converteixen el Catalanisme en instrument de
partit per a combatre i perseguir grans masses de catalans i catalanistes. En
aquest punt, la discreció de l'historiador imparcial i objectiu, sobretot si és
català, resulta altamient comprensible. A partir d'aquell allau passional i
essencialment partidista, el catalanisme actuant, el que arrossega grans masses
a l'equívoc que les esquerres exploten amb mires a l'interès partidista, deixa
d'ésser el veritable catalanisme per a convertir-se en instrumenl contra el
catalanisme. La cosa és clara. El moviment catalanista, sota l'acció
predominant del les esquerres, passa a esdevenir un element de divisió dels
catalans i no l'aglutinant patriòtic que és l'autèntic catalanisme. I aquest
roman circumstancialment arrecerat i l'allau de l'equívoc passa per a
estabellar-se estrepitosament el 6 d'octubre de l'any passat.
La història del
catalanisme autèntic, doncs, s'interromp bruscament en el punt que tanca la
seva descripció En Ragon en el seu llibre. D'aleshores ençà, és un catalanisme
camuflat, una flcció del catalanisme que divideix i provoca una lluita
aferrissada entre els catalans de diversos matisos ideològics. La insensatesa i
la manca veritable de sentit patriòtic dels esquerrans de la situació, els
porta a oblidar que el catalanisme és un moviment específicament nacional, una
causa superior a tot interès de partit i a tota matisació ideológica.
Per dissort de
Calalunya, el primer assaig d'autonomia anà a parar en mans d'aquiesta ficció
del catalanisme. Les conseqüències, malauradament, són a la vista després del
desastre del 6 d'octubre i amb ell l'enfonsada de les nostres institucions
autonòmiques. Costarà de reparar tants d'estralls però cal de totes passades
retornar a Catalunya aquell aglutinant patriòtic que ja existia al nostre poble
amb el catalanisme històric. Cal retornar-hi sense tardança, puix que aquest
aglutinant patriòtic és el que cerquen avui tots els pobles del món per a
conjurar les lluites internes que, sense l'ideal patriòtic, dessagnen i
destrocen la seva vida, abocant al caos la nostra civilització.
Es gràcies a la divisió
i a la lluita entre els catalans mateixos, que avui es veuen en cor de venir a
Calalunya a aprofitar-se'n aquells polítics i partits espanyols, la premisa
comuna dels quals és l’anticatalanisme. Contra aquests, doncs, Catalunya ha
d'oposar la força de l'aglutinant patriòtic indestructible, el catalanisme
ideal comú, sota el qual han de conviure en estreta germanor tots els fills
d'aquesta terra, de tots els pensars de toies les tendències socials i
polítiques, de tots els matisos ideològics per oposats que siguin.
No hay comentarios:
Publicar un comentario