DIUMENGE
tingué lloc a la nostra vila el primer acte de propaganda que les Associacions
de Propietaris de finques urbanes de tot Catalunya i Cambres de la Propietat
han organitzat contra la disposició que autoritza els Ajuntaments de les
poblacions importants per establir l'impost sobre els solars, siguin o no
edificats.
El saló
estaba ple.
Assistiren
a l'acte el senyor Joan A. Mas Yebra, president de la Cambra de Barcelona junt
amb el Secretari senyor Cardelús i altres membres de la junta; de Terrassa hi
havia el president i secretari senyors Bacardí i Escuder i una nodrida
representació d'aItres poblacions.
Obrí l'acte
el senyor president de la Cambra de Vilafranca En Fèlix Mestre, el qual cedí,
després d'unes paraules, la presidencia al Sr. Mas Yebra, en mig
d'aplaudiments.
Seguidament,
el Sr. secretari dona compte de les adhessions rebudes, entre les quals hi
havia les de les Cambres de Propietat de Manresa, Reus, Hospitalet, Girona,
Badalona, Mataró i Vilanova i Geltrú.
A
continuació feu us de la paraula, en nom deIs propietaris de Vilafranca, el
senyor Alexandre Borruel, que assenyala les càrregues que pesen damunt de la
propietat urbana i censura que el Parlament de Catalunya aprovés la Llei
autoritzant els municipis a imposar l'arbitri de solars edificats o sense, a
les poblacions de més de 10.000 habitants.
S'ocupa de
la percepció de l'impost a Vilafranca on s'ha aplicat el màxim i diu que cal
fer sentir la veu de la propietat perseguida davant deIs poders constituits.
El senyor
Miquel Escuder, per la Cambra de Terrassa, explica el que ha passat en aquella
ciutat amb l'impost deIs solars edificats o no, i l'actuació demagogica de
l'Ajuntament que existia, que arriba el cas d'eximir de l'impost, com a cas
especial, el solar on està el Centre del partit.
Acaba
recomenant la unió, per tal d'assolir la derogació de l'impost esmentat.
Desprès
parla el Sr. Josep Maria Fontana, per la Cambra de Tarragona, el qual glosa el
full repartit en el qual es detallen els impostos que es paguen a Vilafranca i
diu que a Tarragona encara paguen quelcom més.
El senyor
Salvador Fargas, de la Cambra de Barcelona, féu historia el que ha passat a
Espanya durant els tres últims anys en materia d'economia.
Enumera els
cassos on palesa la crisi comercial i industrial que atravessa Catalunya,
conseqüéncia en gran part, deIs extremismes deIs últims temps.
Acabà amb
un paragraf vibrant en pro de la unió deIs contribuents.
El
senyorAgusti Culilla Gil, per les Associacions de Propietaris de Barcelona
cornencá recordant el passat gloriós de Vilafranca les franquicies que Jaume I
donà a la municipalitat, puix que aleshores era de suposar que no se n'havia de
fer mal us.
L'orador
tractà amplament de l'impost de solars que paguen les finques que tributen com
a tals i que han perdut, com es natural, llur naturalesa de solars. Tants
arbitris es tradueixen en un augment del cost de la vida.
A Rússia
han hagut de fer marxa enrera en el que es refereix a la propietat urbana,
perque s'estava destruint; han arribat, adhuc, a subvencionar les noves
construccions.
Glosa el
sentit social de la propietat i diu que si aquesta no existis, estariem encara
en el període de les Cavernes.
L'estalvi
és una gran virtut que es tradueix en la majoria deIs cassos en la propietat,
que és permanent. I serveix per a defensar el país quan fallen les altres
activitats. Acaba recomanant l'unió per damunt de les diferents ideologies i
separacions personals, per a evitar que, després de la propietat urbana,
desapareguin els altres patrimonis ja seguin petits o grans.
Féu el
resum de l'acte el Sr. Mas Yebra, presentant els principis socialitzadors que
informa la Constitució i recorda l'actuació de la Generalitat de Catalunya,
contraria a la riquesa del pais, com ho demostra el fet que motiva la reunió
que s'estava celebrant.
Recull
conceptes emesos anteriorment marcant els defectes de l'impost de solars, i
exhorta finalment a treballar, a fi de salvar el pátrimoni de tots.
Clogué
l'acte el senyor Fèlix Mestre, donant les gracies als oradors pel que han
exposat assenyalant l'anomalía que, de cop i volta, oficialment el cens de
Vilafranca pasés amb general sorpresa de 10,000 habitants per a poder estar
compresa, la localitat, dintre les ciutats on s'aplica l'impost de solars. Féu
una crida als propietaris demanant-els-hi que formin quan s'els demani.
Tots els
oradors foren molt aplaudits i al tancar-se l'acte l'ovació fou estruendosa.
Després a
la Font de la Teula els oradors foren obsequiats amb un dinar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario