EL pintor
Josep Rovira. Un vilafranquí, el pintor Josep Rovira,acaba d'inaugurar una
exposició a les galeríes de can Busquets del Passeig de Gracia. A més del fet
ja prou considerable de que aquest artista cada dia sapiga més el que es faci,
el que més ens incita a parlar-ne des d'aquestes columnes, és el fet saludable
i singular de tractar-se d'un artista vilafranquí que tots coneixem, admirem i
felicitem amb motiu del seu darrer éxit, que no serà pas, si ell s'ho proposa i
Déu ho disposa, l'últim de la seva vida. Però com que la crítica de l'obra
estricta d'un artista representa molt poca cosa en sí, i en aquest aspecte es
parla molt en va permeteu-me una lleugera virada vers els terrenys de les
sugerències, que a la llarga es tradueixen en ensenyances, i, a fi de compres,
és el que importa.
D'un
artista, per poca cosa que sigui, en podreu fer al menys, la crítica pertinent
al cas; l'hi podreu fer retrets, l'hi podreu donar consells, podreu dir que us
sembla això, allò, o el de més enllà, i si hi teniu algun compromís contret,
àdhuc podreu dir-l’hi que és un artista com una casa, que és un prodigi
excepcional, etc., etc., pero per acabar, haureu d'afegir que és un etern
incomprès, si el públic solvent, al qual us dirigiu, no s'empassa els vostres
elogis més o menys sospitosos.
Pero quan
l'obra de l’artista per ella sola es basti en suggerir-vos unes idees que
sobrepugin a la materialitat de la pintura, alesbores podreu dir d'aquell
artista que ultra el sentit pictòric o tècnic que requereix tota obra com la
que avui ens ocupa, posseeix els sentits elevadíssims, capdals, de plasmar la
llum i la poesia de cada ambient i de cada situació. Aquests factors de llum i
poesia de l'ambient, són en el paisatge, o en l'interior el que és, més
l’expressió i la semblança al retrat.
En la seva
actual exposició, el compatrici ]osep Rovira i Soler, assoleix el domini
gairebé total i ja es dir molt d'aquest factors. D'aquesta manera veiem com en
les pintures a pIe aire deIs seus paisatges de Terrassa traspúa en els seus
captards daurats una emoció franciscana, i fa pensar algun cop en el Maragall
que…
Sentía les
delicies de les Fons
neixer en
son el regal de les congestes;
i en l'ampla
quietud dels horitzons
hi sentia
el repòs de Ies tempestes.
El paisatge
de Josep Rovira és un paisatge normal, natural, sense l'isme, però. La pintura
de Josep Rovira és feta del sentiment de la sinceritat, Sinceritat, allò que
tant trobem a mancar en els nostres pintors joves, àvids de notorietat i
pròdigs en excentricismes com són, en gran nombre.
Tornant a
alló que mes amunt deia dels factors llum i poesia de l'ambient, diré ara que
el nostre artista ja deu portar-los, i els hi porta, a l'anima des del dia que
va néixer, doncs els adapta tan ajustadament al tema que tracta, i sap
identificar-los tan perfectament, què, que us diré? reconeixen més Terrassa per
la llum ampla que la retalla en les ombres i la descríu damunt els camps
llaurats, que per la visió de les xemeneies i de l'estructura que més o menys
hom coneix de vista.
I és que el
seu secret, com el dels pintors de cap a peus, està en pintar l'atmosfera,
l'ambient, l'aire, la llum especial de cada hora i en cada recó de paisatge,
alló que soIs són capassos de fer els artistes i de cantar els poetes.
Josep
Rovira, en els seus interiors, en els seus bodegons, i els seus gerros de
flors, es tot un altre. Es més recollit, més íntim. La llum esdevé més tendre i
reposada, com velada; i descendint cenitalment damun aquells crisantems, es
perfuma d’un perfum de senyoria imponderable. Alguna vegada aquesta llum es
deixa caure damunt el cristall d'una taula, hi reflecteix un llibre de luxe, i
amb una delicadesa verament aristocràtica hi flueix aquella atmòsfera càlida
deIs interíors que sempre sera, pero, un misteri peIs artistes.
En les
figures, força, reixides també, és on, al meu particular entendre, En Josep
Rovira posa més en relleu el seu talent de dibuixant. En les figures potser on
defineix més les formes, i la composició dels elements hi és més harmònica. I
com que quan es té talent per a sortir triomfant d'una propósits sols cal
posar-s'ho al cap, podem tenir totes les esperances en el Josep Rovira d'avui,
per que el de demà, el total quan encara sigui jove, sigui dels elegits. Es veu
en la seva darrera producció un esforc en les figures per tal d'assolir amb
elles la plenitut del domini que persegueix tot artista que s'estimi. I En
Josep Rovira en sortirà airós perquè té talent, i peruè s’ho ha posat al cap.
JAUME
MERCADER I MIRET
No hay comentarios:
Publicar un comentario