COMENTARIS
Aspectes terrassencs
Per Iu Pons
Hem vist com Terrassa comença d'arranjar les seves
façanes i n'hem sentit una satisfacció immensa perquè, quan menys, la ciutat
tindrà un altre aspecte, un aspecte nou, fresc, de cosa endreçada i neta, i, la
nostra ciutat té algun lloc que amb una mica de cura éns pot fer quedar a
l'alçada de tota ciutat moderna. Una façana neta, té la virtut d'encomanar una
mica de joia als ulls del foraster que arriba. Un balcó endreçat, amb unes
flors obertes, sempre és una cosa de gust i, un balcó és com una mena de mirador
fresc per on ens posem en comunicació amb la resta del carrer, i per això una
mica de flors perfumen els aires de la casa i us lleven tot mal humor. Un
carrer amb moltes flors als balcons de mostra que la seva gent viu feliç, i un
carrer així és festejat pels ocells i pels aires d'aquest temps en què tota la
nostra glòria és captar una mica de vent fresc.
Terrassa a pesar d'ésser una ciutat neta, no pot treure's
del damunt aquestes pols fantàstiques dels seus carrers. Les nostres cases
tenen el color de la terra, aquesta terra vermella que, es posa per totes les
façanes i embruta els balcons i els dins de les cases, i els ciutadans
terrassencs veiem amb molta pena com ens passem alguns mesos sense que els
nostres carrers siguin regats per serveis públics de Terrassa. Com és natural,
llavors, les dones, per a evitar les molèsties de la pols, us surten a regar el
carrer a cops de galledes d'aigua, i us trobeu amb el perill de rebre una dutcha
en el moment de passar per sota un balcó.
La ciutat, fresca i regada evita tot el mal humor
dels ciutadans els quals, ara, per cercar, un llóc respirador, es refugien en
aquesta Rambla adolescent, aquesta Rambla que tots estimem de la mateixa
manera, amb un amor pur de germà petit que portem a la mà per un lloc ben visiible.
I és que la nostra Rambla, amb els seus arbres tot just arribats a la pubertat,
té una dolçor tan saludable, que podríem dir que és el, lloc de la ciutat més
tendre pels nostres passetjos nocturns. Perquè, si ànem al Passeig, sota la
corpulència dels seus arbres ens sentirem plens de melangia, perquè el Passeig
és un lloc per anar-hi a passejar els dissortats, els enamorats que duen un
amor ple de tristesa i les ombres obscures del Passeig són fetes pels amors
furtius i pels que en la solitud troben el gaudi dels records més tendres.
Totes les Rambles del món, però, tenen una joventut
perenne i la nostra amb els seus edificis nous, amb aquestes cases que sap
construir l'amic Baca, comença de tenir un aspecte únic i inconfusible.
Llàstima que els carrers de la nostra ciutat no puguin prescindir d'aquestes
polsegueres eternes que es confonen, el amunt, amb el fum de les noslres
fàbriques.
El carrer Major, fresc, alegre, jovial, sembla
haver nascut en un lloc impropi al seu aspecte. Aquest carrer edificat fóra un
dels llocs més bells de Terrassa.
Per això, ara que les caldes d'estiu treuen l'home
de casa en cerca de lIocs frescos, la Rambla és com un riu acollidor que llisca
sota uns arbres verds i uns fanals plens de somriures.
No hay comentarios:
Publicar un comentario