jueves, 5 de julio de 2018

L’Acció, edició divendres 22 de març de 1935, pàg. 2


Delfí Sanmartí parla de “Sífilis i les seves conseqüències” a la Joventut Terrassenca

Corresponent a la segona conferencia del curset organitzat per la comissió de cultura de la Joventut Terrassenca, ahir al vespre va tenir lloc la del prestigiós facultatiu de la nostra ciutat, senyor Delfí Sanmartí.

Tot i que el temps no es mostrà gaire propici, el saló de ball de la societat coral de referencia es trobava quasi completament ple.

El tema a desenvolupar pel senyor Sanmartí era el següent: “La vàlua social de la lluita antivenèria”.

El conferenciant començà la seva dissertació fent avinent al públic que la part principal de la seva conferencia, seria l’explicació exacte, que ell procuraria donar, del procés de la malaltia venèria, coneguda amb el nom de “la sífilis”.

Per ésser el tema del conferenciant, una cosa que es fa força interesant, i també perquè durant tot el curs de la conferencia el senyor Sanmartí procurà dissertar amb paraula fàcil i comprensible, l’atenció del públic es mantingué en tot moment.

En primer lloc, el senyor Sanmartí, féu història de tant funesta malaltia, la qual, segons alguns facultatius eminents, fora no es conegué a Espanya fins l’any 1493, arran del descobriment d’Amèrica.

Segons sembla, la tripulació de Colom es contagià la malaltia en aquell lloc inconegut, i la propagà després arreu d’Europa.

Amb tot el conferenciant assenyala un detall, que d’ésser veritat, demostraria que no és verídica la versió que donen de la tripulació dels descobridors d’Amèrica.

En un retaule de les Esglésies romàniques de St. Pere, l’anomenat dels “Sants Metges”, hom hi veu com en un pacient li és amputada una cama i que en substitució d’aquesta, hom n’hi posa una de negra. A la cama amputada s’hi veuen unes lesions que segons sembla son de sífilis. De confirmar-se aquesta suposició, es veuria clarament que no es cert que la sífilis. De confirmar-se aquesta suposició, es veuria clarament que no es cert que la sífilis fos portada d’Amèrica, puix que els retaules esmentats, daten de l’any 1460, o sigui 30 anys del descobriment d’Amèrica.

A continuació, detalla el curs que porta a terme la malaltia, el qual hom el pot dividir en quatre períodes.

El període primari, que és quan apareixen les primeres lesions o xacres. La curació és possible en aquest període.

El període secundari, en el qual les lesions van seguides de llagues molt propenses a propagar el contagi.

El període terciari, o sigui en aquell estat de la malaltia, on les llagues van precedides d’una substància gomosa que destrueix teixits de carn i dos.

El període quaternari, en el qual l’home sofreix immobilització dels seus membres, com també idiotesa i altres malalties.

Un cop feta aquesta explicació foren projectades unes setanta fotografies, demostratives de les diverses fases de la malaltia.

Després d’acabades aquestes projeccions, el senyor Sanmartí acabà la seva conferència, la qual li valgué una ovació que espontàniament sortí del nombrós auditori.

No hay comentarios: