El moviment
revolucionani d'aquests dies, fou aprofitat pels extremistes, per assassinar
religiosos i cremar esglésies. Era aquest el camí per fer una Catalunya lliure?
Deixem parlar els fets.
A la parroquia de Santa
Madrona, a Barcelona, foren detinguts diversos fejocistes i sacerdots i foren
insultats i covardament agredits. Per qué?
En el carrer s'inicia
un tiroteig no se sap com, i la gent aficionada a l'anticlericalisme afirma que
els trets sortien del campanar de la Parroquia. Arribaren els escamots i
s'endugueren emmanillats els que trobaven al Centre Social del da vant de la
Parroquia. Ara bé, si tiraven des del campanar, com podien ésser els que
estaven al Centre, al davant de l'església?
Efectuaren un registre
i trobaren armes! Pero eren les armes inservibles de la nostra academia
militar. Vells mosquetons que el "Servei del fejocista soldat"
aprofita per ensenyar la instrucció. Aprofitant els registres,
"s'incautaren" de joies, diners, etc. Afortunadament, posades les
coses en clar, foren alliberats els nostres amics.
Un altre cas: A
Torregrossa, fou agredit a trets l'anciá rector Reverend Gabriel Gener, el qual
resultà greument ferit. Vuit persones que acudiren per auxiliar-lo, foren
igualment tirotejades i ferides.
Un altre cas: a Navas,
dissabte a la nit, un grup de quaranta individus incendiaren l'església.
Després s'apoderaren del senyor Rector, i després de fer-lo objecte de tota
llei d'atropellaments, l'assassinaren i arrossegaren el seu cadáver pels
carrers i el llençaren com una desferra al Cementiri.
Encara un altre:
Diumenge al mati, mentre se celebraven a la parroquia de Cerviá els divins
Oficis, un grup de revoltosos assaltá el temple, en foragitá els fidels i el
sacerdot, i cometeren diversos actes sacrilegs.
I encara un altre: a
Sans, diversos grups intentaren assaltar i cremar l'església, sense que,
grácies a Déu, poguessin aconseguir llurs propósits"
A Lleida, els
revolucionaris tirotejaren els Pares franciscans i en feriren tres, un d'ells
greument.
A Terrassa, assaltaren
l'església obligant a suspendre les misses.
A Mataró igualment;
també registra ren un convent de monges i obligaren a tancar els collegis
religiosos.
A Vilanova i Geltrú fou
hisada la bandera roja a l'església de Sant Antoni. Després fou incendiada,
així com la de Santa Maria.
A Vilafranca del Penedes,
fou incendiada la notable basílica de Santa Maria, que queda completament
destruida.
Així mateix foren
cremades les altres quatre esglésies del poble.
I encara una altra
salvatjada. A Sant Vicens de Castellet, un grup de revolucionaris s'apoderaren
dels senyors rector i vicari de la parròquia i, després de ruixar-los amb
benzina, els colocaren enfront de l'altar major, tancaren l'església i hi
calaren foc.
Un dels revolucionaris
en saber ho, va dir que s'havia acordat no fer cap crim. I convençuts els
companys, aconseguiren salvar-los.
Heus ací el fets.
D'haver triomfat la revolució, on anava a parar Catalunya? Dies enrera,
cridávem amb tota la plenitud de la nostra ven: Prou! Catalunya és nostra!
La Catalunya auténtica,
la nostra, s'avergonyeix de la revolta dels comunistes, dels que volien una
Catalunya socialista, lliure. Lliure? Creieu que és llibertat arrossegar els
Sacerdots, cremar-los, assassinar-los, cremar esglésies, emmanillar els
sacerdots bufetejar-los, com a Santa Madrona? Aquests són els homes de la
nostra Catalunya liberal? Que us penseu que liberal vol dir llibertí?
I si tot aixó ha passat
en una revolta, qué hauria passat governant els revolucionaris?
Déu salvi Catalunya,
déiem abans de la revolta. Ara hem d'exclamar avergonyits: Déu perdoni
Catalunya!
No hay comentarios:
Publicar un comentario