jueves, 1 de febrero de 2018

Flama. Núm. 137 (12 oct. 1934) pàg. 1


El moviment revolucionani d'aquests dies, fou aprofitat pels extremistes, per assassinar religiosos i cremar esglésies. Era aquest el camí per fer una Catalunya lliure?

Deixem parlar els fets.

A la parroquia de Santa Madrona, a Barcelona, foren detinguts diversos fejocistes i sacerdots i foren insultats i covardament agredits. Per qué?

En el carrer s'inicia un tiroteig no se sap com, i la gent aficionada a l'anticlericalisme afirma que els trets sortien del campanar de la Parroquia. Arribaren els escamots i s'endugueren emmanillats els que trobaven al Centre Social del da vant de la Parroquia. Ara bé, si tiraven des del campanar, com podien ésser els que estaven al Centre, al davant de l'església?

Efectuaren un registre i trobaren armes! Pero eren les armes inservibles de la nostra academia militar. Vells mosquetons que el "Servei del fejocista soldat" aprofita per ensenyar la instrucció. Aprofitant els registres, "s'incautaren" de joies, diners, etc. Afortunadament, posades les coses en clar, foren alliberats els nostres amics.

Un altre cas: A Torregrossa, fou agredit a trets l'anciá rector Reverend Gabriel Gener, el qual resultà greument ferit. Vuit persones que acudiren per auxiliar-lo, foren igualment tirotejades i ferides.

Un altre cas: a Navas, dissabte a la nit, un grup de quaranta individus incendiaren l'església. Després s'apoderaren del senyor Rector, i després de fer-lo objecte de tota llei d'atropellaments, l'assassinaren i arrossegaren el seu cadáver pels carrers i el llençaren com una desferra al Cementiri.

Encara un altre: Diumenge al mati, mentre se celebraven a la parroquia de Cerviá els divins Oficis, un grup de revoltosos assaltá el temple, en foragitá els fidels i el sacerdot, i cometeren diversos actes sacrilegs.

I encara un altre: a Sans, diversos grups intentaren assaltar i cremar l'església, sense que, grácies a Déu, poguessin aconseguir llurs propósits"

A Lleida, els revolucionaris tirotejaren els Pares franciscans i en feriren tres, un d'ells greument.

A Terrassa, assaltaren l'església obligant a suspendre les misses.

A Mataró igualment; també registra ren un convent de monges i obligaren a tancar els collegis religiosos.

A Vilanova i Geltrú fou hisada la bandera roja a l'església de Sant Antoni. Després fou incendiada, així com la de Santa Maria.

A Vilafranca del Penedes, fou incendiada la notable basílica de Santa Maria, que queda completament destruida.

Així mateix foren cremades les altres quatre esglésies del poble.

I encara una altra salvatjada. A Sant Vicens de Castellet, un grup de revolucionaris s'apoderaren dels senyors rector i vicari de la parròquia i, després de ruixar-los amb benzina, els colocaren enfront de l'altar major, tancaren l'església i hi calaren foc.

Un dels revolucionaris en saber ho, va dir que s'havia acordat no fer cap crim. I convençuts els companys, aconseguiren salvar-los.

Heus ací el fets. D'haver triomfat la revolució, on anava a parar Catalunya? Dies enrera, cridávem amb tota la plenitud de la nostra ven: Prou! Catalunya és nostra!

La Catalunya auténtica, la nostra, s'avergonyeix de la revolta dels comunistes, dels que volien una Catalunya socialista, lliure. Lliure? Creieu que és llibertat arrossegar els Sacerdots, cremar-los, assassinar-los, cremar esglésies, emmanillar els sacerdots bufetejar-los, com a Santa Madrona? Aquests són els homes de la nostra Catalunya liberal? Que us penseu que liberal vol dir llibertí?

I si tot aixó ha passat en una revolta, qué hauria passat governant els revolucionaris?

Déu salvi Catalunya, déiem abans de la revolta. Ara hem d'exclamar avergonyits: Déu perdoni Catalunya!


No hay comentarios: