domingo, 3 de junio de 2018

El Temps (Valls) - 16/02/1935, Pàgina 1


El darrer discurs d'En Cambó a Terrassa ha estat la plasmació de dues actituds definides del nostre partit que convé remarcar primordialment. La primera: posició de Lliga Catalana enfront de la lamentable aventura de la C. E. D. A. a Catalunya. La segona: negació absoluta dels rumors absurds de la nostra unió amb la coalició esquerrano-socialista-demagògica que féu possible la tragèdia del 6 d'Octubre.

L'arribada a Catalunya de partits forasters, de partits d'organització general espanyola, no podíem celebrar-la d'altra manera que afirmant la plenitud indestructible del nostre catalanisme basats en aquells postulats que han estat l'essència de l'actuació del nostre partit. Les doctrines d'En Prat deia Riba, en l'aspecte polític. En l'ordre espiritual un respecte i un amor profund a les tradicions cristianes de la nostra terra. En l'ordre social l'exemple de la situació dels obrers catalans al costat de la misèria material i la ruïna espiritual d'altres obrers de terres espanyoles, els caps polítics de les quals es presenten a Catalunya disposats a oferir-nos unes normes de justícia social que hem superat ja, de fa temps, a Catalunya.

Se'ns acusa de què el nostre catalanisme ha defensat també interessos materials. Imperatius d'ordre patriòtic ho exigeixen. La defensa d'aquests interessos materials col·lectius ha fet possible crear a Catalunya una riquesa envejada per la resta de les regions espanyoles. Et Sr. Gil Robles per més discursos que faci no podrà aconseguir el que, en la pràctica i en el treball, han obtingut els homes del catalanisme, I, finalment, caldrà recordar que la coalició esquerrana, abans de la bogeria del 6 d'Octubre, ens oferí, pels carrers de les principals ciutats i viles de Catalunya, manifestacions amenitzades amb crits constants de «Mori la Lliga!», «Mori Cambó!».

Si sabérem resistir llavors la infàmia d'aquells crits catalans, sabrem resistir ara tots els «Muera Cambó!» amb què ens obsequiaren les afiliades al partit d'En Gil Robles. Si es sabé perdonar llavors, més sabrem perdonar ara, fent honor a la hospitalitat catalana, de què tant ens ha parlat el Sr. Cambó, i més tractant-se de llavis femenins. La galanteria és sempre una nota de bon gust.

Als afiliats a la Lliga no ens ha espantat mai lluitar com sigui i contra qui sigui. I ens sobraran sempre energies per a presenciar la desaparició de tots els partits artificials que pretenguin establir-se a la nostra terra.


No hay comentarios: