Vista d’una causa per tinença d’explosius
A les cinc de la tarda començà davant
el Tribunal d’Urgència la vista de la causa per tinença d’explosius en dipòsit
contra Francesc Meroño, Ramon Forcar, Anton Artigues, Joan Camps i Marcel·lí
Sabat.
Segons la relació del sumari, el dia
11 de juliol darrer la policia efectuà un escorcoll al domicili de Francesc
Meroño, a Terrassa, en el qual s’ocuparen 140 quilograms de dinamita i diversos
centenars de detonadors.
Es procedí a la detenció de Meroño, el
qual digué que ho havia anat a buscar la nit anterior a Navarcles, on l’hi
lliurà un tal Forcar.
Aquest també fou detingut, i digué
que li ho havia donat un individu anomenat Moreno, qui fou detingut, però en
octubre fou alliberat pels que assaltaren la presó de Terrassa.
A l’acte del judici declarà en primer
lloc Francesc Meroño, qui digué que li proposaren un negoci de venda de
dinamita per tal de guanyar unes pessetes, i que llogà l’auto de Sabat sense
dir-li el que anaven a fer. Es dirigí a Navarcles, on el processat Camps li
lliurà els paquets de dinamita, i sense que el xofer sabés el que portava,
marxà a Terrassa. Dotze hores després la policia li trobà la dinamita.
També li trobaren 1.440 pessetes, les
quals negà que fossin de cotitzacions, sinó del seu treball personal.
Confessà que pertanyia a la C. N. T.
Que havia estat delegat d’aquesta associació a Terrassa.
Ramon Forcar manifestà que es
minaire. Digué que uns desconeguts a Manresa, li havien lliurat uns paquets
sense dir-li què era. Només sabia que era una qüestió de contraban amb la qual
podien guanyar molts diners.
Joan Camps es fuster, de Navarcles, i
amic de Forcar. Per encàrrec d’aquest guardà dos dies els paquets, que no
sabien el que contenien. Quan arribà l’auto, ell es trobava al pont, des d’on
veié carregar-los.
Marcel·lí Sabat, xofer, confessà que
havia estat llogat el seu auto per 40 pessetes, per anar a Manresa, però en el
transcurs del viatge Meroño el feu canviar d’itinerari, i marxaren a Navarcles.
Allí Meroño carregà els paquets. Més tard, de tornada cobrà el seu viatge,
sense saber res del que contenien els paquets.
Antoni Artigues fou president del
Sindicat Únic de Sant Cugat del Vallès. Fou detingut, i dues hores més tard la
policia féu un escorcoll al seu domicili, on trobà uns cartutxos de dinamita,
l’existència dels quals ell ignorava.
Féu esment, també dels malfactors per
part de la policia, i indicà quins foren els que el maltractaren.
Comparegué l’ex-cap de Policia de
Terrassa, senyor González Baraona, qui explicà la manera com s’efectuaren els
escorcolls. Digué que considera que els processats no són extremistes
perillosos.
Diversos agents que eren de la
Generalitat, i que estaven citats, no comparegueren a declarar.
També declararen un caporal i un
guàrdia d’assalt que ajudaren la policia en les detencions i en els escorcolls.
No aportaren cap dada d’interès.
El fiscal, en les seves conclusions
definitives, considerà els processats Meroño, Forcar, Camps i Artigas, com a
autors d’un delicte de dipòsit d’explosius, i sol·licità la pena de sis anys de
presó per a cada un. Per al xofer Sabat com a autor d’un delicte de la mateixa
mena, per bé que no considerant-lo autor directe, demanà la pena de tres anys i
un dia de presó.
Les defenses, a càrrec dels lletrats
senyors Barriobero i Samblancat, demanaren l’absolució dels seus patrocinats.
El Tribunal deliberà i a un quart de
nou del vespre donà el seu fall. Els quatre primers processats són condemnats a
sis mesos de presó com a autors d’un delicte de tinença d’explosius. El xofer
Sabat fou absolt.
No hay comentarios:
Publicar un comentario