domingo, 17 de junio de 2018

L’Acció, edició dijous 7 de març de 1935, pàg. 2


PROMETATGE

Pel distingit jove de la Capital en Joaquim Garcia i Gisbert, ha estat demanada amb promesa matrimonial la mà de la Formosa senyoreta terrassenca na Benvinguda Tost i Sabaté.

La nostra enhorabona que la fem també extensiva a llurs famílies.

LA FESTA OFICIAL D’AHIR

El dia d’ahir, en el rengló del treball, no era ni carn ni Peix. Segons els calendaris no era festa religiosa. Tampoc no era festa civil segons les disposicions oficials de la República. No era festa de cap mena, ni ho ha estat mai, Malgrat el caire popular de la diada.

I heus ací que, atenent ordre de Barcelona, els empleats del municipi, els mes tres nacionals i llurs deixebles tingueren per no missió per a vacar un dia.

El qual molts d’ells l’aprofitaren anant a oxigenar-se a plena natura ja que tant el dia hi invitava.

No ens dol el seu gaudi, ens dol, això sí, que nosaltres no vàgim poder-se participar.

EL PUBLIC AMOTINAT CONTRA UN MAL SUBJECTE

Ahir, a les deu del matí, quan el mercat setmanal de la Plaça del Progrés estava en ple apogeu es produí un tumult entre la concurrència, d’entre el qual en veure’s objecte de les atencions populars mirava d’escapolir-se com podia.

 Es tractava d’un individu, cèlebre en els annals de la sociologia, anomenat Dídac Martínez, cap que havia estat d’un grup de pistolers que servi a les ordres del sinistre Martínez Anido.
Algú del poble el conegué i difongué la veu. Llavors vingué la reacció popular i les ganes del Martínez d’emprendre la guillada. Desig que l’aconseguí ficant-se en un auto públic que aleshores passava i fent-se allunyar del lloc de perill a tota velocitat


No hay comentarios: