TERRASSA
Acte d’afirmació
dels rabassaires.
Diumenge al matí se celebrà, al
Cinema Alegria, l’acte d’afirmació sindical agrícola organitzat per la Unió de Rabassaires.
Presidí l’acte el Conseller municipal d’Agricultura, company Torres.
El primer de fer ús de la paraula
fou Ramón Mas, el qual parlà de l’evolució experimentada pel camp català durant
segles. Posà de relleu que el camperol català ha estat un dels factors més
decisius en la transformació social i política del nostre país. Es referí al
col·lectivisme agrícola i donà dades interessants sobre l’evolució que aquest problema
ha sofert a la URSS. Parlà del decret de sindicació obligatòria i esmentà els
avantatges que la seva aplicació reportarà a l’economia agrícola del país.
Després feu ús de la paraula el
director general d’Agricultura de la Generalitat, Lluís Ardiaca. Començà el seu
parlament referint-se a les negociacions que per establir un pla d’acció comuna
en matèria agrària s’havien dut a cap entre la Unió de Rabassaires, la
Confederació Nacional del Treball i la Unió General de Treballadors. Es queixà
que el tal acord no hagués estat possible. Afirmà que la Conselleria
d’Agricultura, representada avui per la Unió de Rabassaires, coneixedora de les
aspiracions d’una i altra significació, hi donaria satisfacció. Afirmà, però,
que la Unió de Rabassaires tenia dret a portar, per la seva història, per la
seva història, per la seva capacitació i per la seva importància al camp, la
iniciativa en tot allò que es refereixi als problemes plantejats. Parlà de les
polèmiques entre els partidaris de la col·lectivització de la terra i els que
ho són de mantenir el règim d’explotació familiar. Afirmà que la Col·lectivització
havia d’ésser encoratjada i ajudada, per tots els mitjans, en les terres
apropiades als facciosos que haguessin estat treballades per administració;
però que, en canvi, calia oposar-se a tot intent de Col·lectivització forçada
de les terres, en contra dels desigs dels conreadors. Assenyalà que la
pretensió que tenien alguns de presentar els actuals conflictes del camp com
una pugna entre jornalers i conreadors era injustificada. Afirmà que els
conreadors estan disposats a cedir les terres que tinguin en excés a favor dels
jornalers. Referint-se a la Col·lectivització, digué que, desgraciadament, són
molts els obrers que pretenen cercar en les col·lectivitzacions el mateix
jornal que abans, sense voler assumir cap de les responsabilitats que es
deriven de la noció de la Col·lectivitat. Ardiaca resumí el seu parlament en
les conclusions següents, que oferí com a possible punt de coincidència de tots
els sectors que actuen en el camp català.
Primera. – Col·lectivització de
les terres apropiades als facciosos amb l'ajut tècnic i financer de la.
Generalitat.
Segona. -- Manteniment i respecte
a l'explotació familiar.
Tercera. -- Redistribució de
terres per tal d'absorbir els jornalers i convertir-los en conreadors, ja
col·lectius, ja familiars, segons llur voluntat, i
Quarta. -- Sindicació obligatòria
d'uns i altres en cooperatives agrícoles úniques per a la realització de totes
les activitats econòmiques pròpies del camp.
No hay comentarios:
Publicar un comentario