El gran míting del Cinema La Rambla
La U. G.
T de Terrassa s'adreça al poble
Eren les onze
del matí del passat diumenge, quan el company Pere Carbó va obrir l'acte del
grandiós míting de concentració; comarcal en l'espaiós Cinema La Rambla.
Aquest acte era
organitzat per la Unió Local de Sindicats Obrers (U. G. T.), de comú acord amb
el Secretariat comarcal de Sabadell.
L'objecte
primordial d'aquest míting no va ésser altre que assentar i exposar la posició
i el criteri de la Unió General de Treballadors davant dels grans problemes
plantejats en aquests moments tan dolorosos i tràgics del nostre país.
Vàrem llegir
vàries pancartes que deien: «La Unitat sindical és la base indispensable per la
Victòria». «Sindicat Unió fabril i tèxtil U. G. T. de Sabadell. Saluda a tot el
proletariat Antifeixista». «Sindicat del Ram de la Construcció de
Sabadell U.G.T. de Sabadell. La Unitat fa la força, i unim-nos. Salut a tots
els antifeixistes», a més hi havia representacions d'Ullastrell, Olesa.
Vacarisses, Matadepera, Viladecaballs, Castellbisbal, etc.
Pere Carbó.
Secretar! general de la Unió local va obrir l'acte pronunciant algunes paraules
de salutació a lots els combatents dels fronts de guerra i va aconsellar als
treballadors de tots els països que viuen en democràcia, censurin els seus
governs faltats d'energia i els acusin d'ésser còmplices dels governs
feixistes.
Cedeix acte
seguit la paraula al camarada Eduard Ballbé. el qual parla en nom dels
Sindicats de la localitat. Comença dient: Salut Els homes de la U. G. T. pugem
avui a la tribuna i ens adrecen al poble en aquests. moments, perquè entenem
que són moments de suma transcendència i gravetat per la classe treballadora.
Es evident que
els sindicats avui tenen plantejats alguns problemes que no tenien abans del 19
de juliol. Els sindicats d'avui, orgànicament, són iguals que els d'ahir; però
no és així en l'ordre econòmic-social. Jo penso que la nova estructuració
exigeix també una nova economia i una rova organització sindical. Si tinguéssim
de plantejar una demanda, contra qui la faríem? Puix contra nosaltres mateixos.
Si les noves corrents revolucionàries ens imposen sacrificis, fem-los; però
fem-los tots plegats. Els interessos dels obrers ens son comuns. Com els
interessos dels obrers enrolats a la C. N. T. no son diferents dels
treballadors de la U. G. T., jo sostinc que uns i altres ens són ben comuns i això
ja és hora de ratificar-ho.
Acaba dient que
repetirà el que diu la pancarta que està davant d'ell: «Si volem guanyar la
guerra i la revolució fem la unitat proletària i vencerem».
Emili Mira,
Secretari de la Comarcal de Sabadell. Camarades! No són els sindicats els que
han provocat l’aixecament militar del 19 de juliol. De totes les falles que hi
puguin haver, la classe treballadora no és la
responsable: sinó els verdaders responsables són els
feixistes. L'aspiració suprema de la classe obrera ha estat sempre acabar amb
els abusos dels terratinents, l'alta banca i la burgesia. Ens donem compte que
amb el pretext de la col·lectivització del petit propietari pagès, d'aquest
modest camperol que treballa la terra que ja la treballaven els seus pares i
fins els seus avis, i en realitat veiem que el que s'han col·lectivitzat són
els seus fruits...
Avui no podem
permetre que excusant-se amb les persecucions, les presons, la policia, la
guàrdia civil i la burgesia, no es permeti fer això ni allò altre. Som nosaltres
els que podem determinar els fenòmens econòmics i revolucionaris d'aquests
moments. Els Comitès de Control d'avui, no són una cosa nova; els Comitès de
control són els comitès de fabrica i de tallers d'ahir, que eren una espècie de
sentinelles en els llocs de treball dels interessos de la classe treballadora.
Moltes vegades, s'havia dit que la capacitat tècnica de la burgesia la
substituiríem per la capacitat superada de la classe obrera. Una fabrica
col·lectivitzada s'ha d'entendre que no és propietat del Consell d’empresa o
taller. No, la fàbrica, la mina, el taller o el despatx és del tot el poble,
puix Proundon ja va dir que la propietat és un robatori.
La U. G. T. no
pot parlar en aquests moments que la seva tàctica és superior i més
revolucionària que la de la C. N. T. o al revés. En aquests moments no hem de
perdre el temps en discutir si la política és bona o bé és dolenta. Si ens
trobem tots plegats els Comitès, Juntes, en els en Ajuntaments, en el Govern de
la Generalitat, o en el Govern de la República, no hi ha cap raó que pugui
dividir-nos per diferencies de procediment, tàctica o filosòfic. El que sobren
són banderes i banderetes; solament n'hem d’enarborar una de sola, la de la
unitat de la classe treballadora. Si no ho féssim així, penseu que després
d'esclafar el feixisme vindria una altra guerra més terrible entre un bàndol i
l'altre.
Sols em resta
dir que aprenguem l'exemple dels companys de Màlaga que poc temps abans de l’aixecament
militar s'havien agredit uns amb altres i ara s'han fusionat amb una sola
central. Es també la C. N. T. de Madrid que fa una crida ais companys de la U.
G. T. per a realitzar una aliança; a més cal dir-ho ben ciar: el pacte segellat
a la Plaça de Braus de la Monumental no ha estat respectat per ningú, cada central
sindical tractar de fer respectar i imposar el seu carnet.
Aconsella que no
es faci la traveta a cap Conseller. Termina recomanant que tots treballem per a
constituir una sola sindical per aniquilar el feixisme criminal. El que
entengui que ha d'anar a un partit polític que hi vagi; però per sobre de les
banderes i la política hem de guanyar la guerra i fer la revolució. Visca la
Unitat Sindical!
Josep Moix, per
la Federació Local de Sindicats de Sabadell:
Es felicita que
sigui rebut aquesta vegada amb aquestes demostracions de simpatia, puix la
última vegada que va venir a parlar en aquest mateix poble en un moment que hi
havia un conflicte de l'art fabril, l'ambient l'atmosfera, clima, i la
intolerància, feien que se'ls mirés amb cert recel. Però al de nosaltres que no
féssim la unitat sindical, puix significaria el fi de tots nosaltres. Els
facciosos no s'entretindrien a mirar-nos el carnet, per si és de la
U. G. T. o de la C. N. T., puix a les persones que no els trobessin una creu
penjada el pit les afusellarien sense cap classe de contemplacions. La unitat
de la classe obrera, com han repetit els meus companys, és a base de la
victòria i de la revolució, ara em pregunteu. Quina raó econòmica o d'altra
classe, pot haver-hi al nostre país que impedeixi fer la unitat? Cap.
D'homes
perseguits i oprimits, les circumstàncies revolucionàries han fet, que a molts
homes de la massa els elevés a càrrecs de responsabilitat. Molts militants que
ahir eren uns simples peons, avui son ministres o alcaldes. Avui no podem
pensar de la mateixa manera que pensàvem abans del 19 de juliol. Els
treballadors hem demostrat en fets que tenim la mateixa o més capacitat que els
polítics, puix en sis mesos hem realitzat el que els polítics no ho havien
pogut fer durant molts anys. Nosaltres no volem construir una nova societat amb
classes. Nosaltres volem fer una societat millor i més feliç que la que teníem.
Jo us asseguro que si els rancors, ni els trets, ni la malevolència dels
provocadors impediran que es faci la unió de la classe obrera. No importa que
pensem de diferent manera; no és cap delicte pensar d'altra manera; això no ha
d'ésser motiu perquè no ens donem les mans i l'abraçada fraternal. A Sabadell
són majoritaris la U. G. T.. i que diguin els germans de la C. N. T. sinó els
tractem amb tols els respectes i amb altesa de mires. La gran massa del poble
vol i demana a crits la unió, i hem d'estar disposats, si així ho exigeixen les
circumstàncies, a barrar el pas, i si és precís, eliminar els traïdors de la
classe obrera que s'hi oposin. (Ovació).
La revolució ha
arribat fins als nens. Abans se'ls ensenyava a persignar-se i ara els veiem
cantant la Internacional. Ens hem de responsabilitzar tots plegats; des de
l'obrer més insignificant fins el que ocupa càrrecs de molta importància, Ningú
ens negarà, en bona lògica, que un enginyer no sigui diferent d'un peó, encara
que socialment peó i enginyer siguin iguals. Tot el món té una funció social, i
la seva categoria a complir. No ho deixem tot per fer-ho els dirigents, puix
heu d'entendre que els conductors de masses no tenen una vareta màgica perquè
no hi hagi lladres. prostitutes, assassins i analfabets. Es una posició molt
còmoda al pretendre certs comitès de control demanar responsabilitats als homes
de govern, quan molts d'aquests Comitès comencen per no complir el seu deure.
Treu com exemple de la guerra i de la revolució a una dona gràvida. Sosté què
el fill està unit a la vida de la mateixa mare. Posar en perill la vida del
fill és també posar-hi la de la mare. Totes les mares desitgen que el seu fill,
en venir al món sigui si, formós i intel·ligent. Hem d'estar disposats a fer
tots els sacrificis que siguin necessaris per a guanyar la guerra i perquè
sigui el menys llarga possible, A la llar, en el carrer, a la fàbrica, al cafè
i a tot arreu, hem de crear un nou ambient de unitat í cordialitat. Les
banderes no han de dividir als homes. El provocador, la gent feixista que
fomenta la desunió se'ls han d'assenyalar com uns traïdors als interessos de la
classe obrera. (Ovació).
Duran i Rossell
del Comitè Regional.
Nosaltres venim
dient a tot arreu que parlem el mateix: Hem de guanyar la guerra perquè guanyar
la guerra és guanyar la revolució. Catalunya té ja el seu govern i Espanya
igualment. Va aconsellar la ràpida creació de comitès d'enllaç a tots els
pobles. Va fer un cant a la cordialitat i a la comprensió d'una i altres, puix
són poques les coses que ens separen deis camarades de la C..N.T. La
preocupació dels governs és organitzar ta guerra, que vol dir guanyar la
guerra. Espanya ha passat a ésser el camp d'operacions del feixisme
internacional. Recorda per a terminar el greu error de determinat sector que fa
retirar dels fronts la seva gent amb el pretext que no accepten cap classe de
disciplina.
Carbó va resumir
brillantment el gran míting rememorant alguns dels passatges dels oradors.
«Ràdio Terrassa»
va retransmetre l'acte.
Fer la nostra
part poca cosa tenim que afegir-hi solament volem dir dues paraules i amb elles
creiem interpretar el sentit del cor de les multituds i afirmem que les masses
preferirien i veurien amb bons ulls que aquests mítings es fessin de conjunt o
sigui que hi parlessin representants de totes les organitzacions antifeixistes;
és així com es donaria la sensació de unitat, de cordialitat i de seny què és
el que vol el poble. De totes maneres, el míting celebrat abans d'ahir va ésser
un pas donat a la tan anhelada unitat proletària que la simbolitzen aquestes
tres lletres U. H. P.
ESPARTACUS PUIG.
No hay comentarios:
Publicar un comentario