Problemes de la indústria terrassenca
Reunits, dissabte, en
assemblea general, els treballadors del gènere de punt de la nostra ciutat i
tractaren d'aspectes ben importants i relacionats amb la situació crítica que
travessa aquesta industria avui, a Terrassa. Un dels acords de major interès
adoptats per l'assemblea, fou, indubtablement, aquell que estableix un front de
resistència a tot intent de rebaixa de jornals en el ram de referència.
Coneguts de tothom són
els factors que contribuïren, durant els últims deu anys, a l'increment ràpid
d'aquesta industria a la nostra ciutat, com també els motius i circumstàncies
que determinaren la seva situació d'avantatge damunt els centres productors
clàssics del gènere de punt a Catalunya, com són Calella, Mataró, Canet, etc.
Indiscutiblement, aquests deu o dotze anys últims han estat per a la indústria
del punt, a Terrassa, un període d'aquells que ens entendrem perfectament
denominant-lo "de vaques grasses". Avui encara, a desgrat de la
limitació d'hores, un teixidor de mitges treballant la jornada normal
aconsegueix retribucions setmanals de, trenta i quaranta duros.
Es comprèn, és molt
humà que ara, davant la perspectiva distinta que ofereix a la nostra ciutat la
indústria del punt, els treballadors practíquin la resistència a qualsevol
intent de rebaixa de jornals, Per la nostra part, declarem haver estat sempre
partidaris del salari alt, que alhora de significar un bon símptoma en l'índex
de la prosperitat industrial, comporta; una major circulació del diner i, per
tant, una millor facultat adquisitiva de les classes obreres en el mercat de
consum. Entenem, doncs, que en aquest ordre de coses no hi pot haver altre
límit que el, natural flxat per les possibilitats i la marxa normal i
progressiva de la vida de les indústries.
Per això últim,
precisament, creiem en absolut necessari sospesar i estudiar amb gran
aprofundiment situacions com la que travessa avui la indústria del gènere de
punt a Terrassa, semblant, en el fons, a la que travessen altres branques
industrials importantíssimes de la nostra ciutat. En general, la gent no
s'adona de certes realitats i símptomes veritablement greus; El gènere de punt,
per exemple, de la nostra ciutat, mai pot competir ja avui amb el de la costa,
on es paguen jornals més baixos i la maquinària s'ha posat aquests últims anys
al corrent de la nostra en modernitat i perfecció. Com és podrà, doncs,
defensar la nostra industria del gènere de punt d'aquella competència en
desigualtat, considerable de condicions?
Cal hem dit, no cloure
els ulls a la realitat. Mirem el que està passant amb d'altres indústries
nostres per causes i motius semblants. Mirem, per exemple, la de xals i
toquilles. Una per una, totes les fàbriques d'aquest article han anat
tancant llurs portes, la que no
arruinada per competències insuperlables en el mercat, obligada a cercar en
altres comarques o províncies les condicions de producció per a situar-se a
nivell de la competència. En la mateixa indústria dels teixits de llana, font
principal de riquesa de la nostra ciutat, cada dia són més els telers que es
munten a fora per industrials terrassencs igualment obligats per la competència
d'altres indrets, on les condicions de treball i de jornals están molt per dessota
de les que a Terrassa regeixen i es compleixen.
Veu's ací el nus de la
qüestió. A Terrassa es compleixen Iotes les lleis socials i es paguen jornals
molt per damunt dels que percep la mà d'obra en la immensa majoria de centres
de producció, particularment, ja ni cal dir-ho a "províncies", és a
dir, fora de Catalunya. Com podran competir, doncs, les nostres indústries en
semblants condicions i circumstàncies? La solució és difícil, perquè caldria
una acció de Govern en la que Terrassa ni Catalunya no poden confiar gaire.
Caldria establir, en primer lloc, l'equivalència de jornals, no pas rebaixant
els d'ací, sinó regulant els d'allà en relació sempre a les possibilitats de
les indústries, que aci bé han pogut progressar amb jornals dignes i decorosos,
amb el compliment total de les lleis socials, assegurances i tantes altres
millores com han contribuït a elevar el nivell de vida de les nostres classes
obreres. Que lluny, però, aquesta solució que ens ha de venir per força dels
governs d'Espanya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario