lunes, 11 de noviembre de 2019

Foment Sardana del Ripoll - 01/03/1936, Pàgina 3 de 12


PUBLICACIÓ NOVA

En aquest mes de febrer ha vist per primera vegada la Ilum pública un nou butlletí sardanista, que els amics del Foment de la Sardana de Terrassa amb coratge i decisió han començat de publicar. Ve encapçalat amb una afectuosa salutació, i uns mots de cortesia expressen el desig ferm de treballar pel bé de Catalunya i de la Sardana. 

No cal explicar la satisfacció que aquest fet ens produeix. Ningú no pot dubtar de com ens és agradable comptar des d’ara amb una veu amiga amb la qual glorificar, conjuntament, una de les manifestacions més populars de la vida catalana, plena encara de possibilitats. Particularment avui, que el trasbals de la vida moderna ofega tantes i tan belles iniciatives, dona bo veure de tant en tant entre l’agitat batibull, arrelar l’expressió feta obra, d’algun lloable ideal.

Als amics de Terrassa que podem dir? De moment correspondre a la seva franca salutació amb una més franca encara si és possible, que aplani l’espai que els rius i les muntanyes emplenen entre la seva Ciutat i la nostra Vila, i deixar que l’impuls dels seus braços i dels nostres, s’allarguin extraordinàriament fins a trobar-se les mans per ajuntar-les tortament unes amb altres. Cal, però, i això és el que voldríem, que aquesta comunitat d’ideals manifestada gràficament en els respectius portantveus, pugui mantenir-se molt temps, perquè l’experiència ens ha ensenyat com és difícil ésser constants, després d’haver vist desaparèixer tantes publicacions sardanístiques, i d’haver pogut comprovar els esforços que per mantenir la nostra hem tingut de fer en alguns moments.

De cap manera i per cap pretext voldríem veure interrompuda la tot just començada publicació del Foment de Terrassa, i si valgués i estiguéssim autoritzats per a donar un consell, diríem als sardanistes terrassencs que encara que sigui humil, tan petit com es vulgui, no deixin de fer sortir cada mes el corresponent número, per què el deixar-lo de publicar una vegada solament, representaria un cop fatal del qual difícilment es lliuraria el novell butlletí.

Avant, amics de Terrassa, no defalliu, penseu que és precisament el que costa el que més s’estima i els entrebancs que pel camí es puguin trobar, quan es vencen donen una satisfacció immensa i desperten el desig de superació i de constància que és el què a fi de comptes més necessita la nostra estimada Dansa

No hay comentarios: