Contra unes manifestacions gens verídiques
En el Butlletí del Foment de la
Sardana de MolIet corresponent als mesos de novembre i desembre del 1935, hi
aparegué un article signat per En Quim de C. Fuster, de Terrassa, en el que
s’hi fan unes declaracions d’aquelles que s’ofeguen dins el pou de la mentida.
Aquest article fa referència a la
Primera Competició Nacional de Sardanistes i contesta d’esquena a la veritat a
un altre aparegut en el Butlletí del Foment de la Sardana de Ripoll
corresponent als mesos d’agost i setembre del prop passat any, signat per
Icaro.
No conec, ni de vista, a Icaro ni
a En Quim de C. Fuster, però no puc estar de contestar a qui, tal vegada per
una obligació d’amor propi, deixa apart la realitat.
Diu el Sr. Fuster en el seu
escrit, que al presentar-se davant del Jurat el cap de colla dels «Dansaires
Egarencs» per a recollir el premi, va ésser entusiastament ovacionat pel
públic, i en realitat en lloc d’ovacions, el que succeí fou tot el contrari:
murmuracions i algun xiulet, fins a l’extrem que un dels que formava part del
Jurat es veié en el cas d’apaivagar els ànims del públic, a fi d’evitar un
espectacle que hauria dit molt poc en bé de la sardana, encara que en bé de la
veritat.
Prescindeixo de preocupar-me de
si tal o qual colla va dansar més o menys bé, perquè ja sé que el Sr. Fuster
contestaria dient que tot són apreciacions, però no puc prescindir de criticar
el procedir del Jurat, que va concedir el títol de Millors balladors de
Sardanes a uns —ells no hi tenen cap culpa— que d’acord al Reglament de la
Competició havien d’ésser indiscutiblement desqualificats.
Prou ciar es llegien en
l’esmentat Reglament una sèrie de disposicions que —escrit estava— eren
imprescindibles per a no caure en una desqualificació. Els « Dansaires Egarencs
» —Millors balladors de Sardanes segons el desastrós fall del Jurat— varen
ballar els compassos curts de la sardana amb els braços enlairats i varen
avisar el repartiment a viva veu, coses que cada una per la seva banda deien el
tot a favor d’una desqualificació.
I ara jo prego al Sr. Fuster que
es serveixi indicar-me a quina lletra del redactat del Reglament va mancar la
colla «Rosella».
Els «Dansaires Egarencs» avisen a
viva veu el repartiment i ballen tota la sardana amb la mateixa posició de
braços, coses que prohibien les Bases del concurs, i la «Rosella» avisa el
repartiment per mitjà d’una estreta de mans i a més a més baila els curts amb
els braços baixos i els llargs amb els braços enlaire, seguint al peu de la
lletra tot el que constava al Reglament; a quina de les dues colles correspon,
doncs, passar al davant?
Prescindiria en absolut de fer
comentaris si les colles haguessin representat a entitats sense que el nom de
cada colla hagués figurat a la Competició, perquè en aquest cas com que cada
entitat hi tenia el seu delegat dins el Jurat, al permetre que les coses
anessin com no havien d’anar, eren les mateixes entitats les que ho feien.
No creu el Sr. Fuster que el
respecte que la sardana ha de merèixer a tot bon català es podia veure
trepitjat degut a la catastròfica final d’aquella Competició?
Crec oportú fer constar, que la
Lliga Sardanista de Catalunya esta, a criteri meu, al marge de tota culpa, si
bé però alguns elements que integren el seu Consell Directiu es troben al
centre de la mateixa, molt especialment la presidència, que va ésser qui va
desfer l’empat entre la «Rosella» i els «Dansaires Egarencs», empat que no
podia existir segons el Reglament.
Vaig tenir que presenciar amb
profund disgust la solució d’aquella Competició, solució que tot hom estava
convençut de què havia d’ésser d’altra manera, tenint en compte que
l’organització anava a càrrec de la Lliga Sardanista de Catalunya, i per tant,
lògic era en aquell cas l’imperi de la més estricta justícia.
UN QUE Hl ERA
No hay comentarios:
Publicar un comentario