L'Anticrist Barbarroja
El Vallès és el rovell de l'ou de
la dolça Catalunya. Això Lo he escrit tantes vegades com m'ha vingut a tomb,
amb una gran satisfacció i àdhuc a gratcient de ferme pesat.
Dit això, he d'afegir que el punt
dolç, el més saborós, del rovell de l'ou de Catalunya que és el Vallès, és el
poble de Granollers.
Heu-lo ací estès al mig de la
catifa molsuda i ubèrrima, simfonia inacabable de verds tendres, tallada a
trossos per la pinzellada roja, gairebé sangonosa, dels marges que l'escalonen
ací i allà, que és la comarca vallesana. Entorn, poblets roigs i masies
blanques, que li somriuen i alhora li reten vassallatge.
El Vallès és de tarannà
assossegat i ei seu ritme de vida és calmós. Els dies s'hi escoIen suaus, amb
un ritme lentíssim, sota del cel blau, sense teranyines. El carro ple de fenc,
de rodes grinyoladores, que travessa, sotraguejant, un camí de vinya, verda,
d'un verd de seda, per anar a sortir a la carretera propera, vorejada de pins i
amarada d'ombra; el ressò somort de l'esquellí que porta el cavall, donen la
impressió que, de vegades, en certs indrets del Vallès, el temps atura la seva
marxa apressada i febrosa.
Arriba, però, el dijous, i aquest
ritme lent, aquesta mena d'encantament contemplatiu, es transforma de sobte en
una riuada d'activitat. Arreu, a tots els pobles, poblets i masies de la
rodalia, regna la febre més inoïda. Els pagesos, el dia abans, ja han apariat
l'aviram i l'han entarufada a les gàbies o als cistells; han collit la verdura
esponjosa i humida i l'han carregada al carro; han triat els garrins mamellons
que l'endemà portaran a vendre al mercat han ensacat les avellanes, o han
encaixonat les cireres. Abans d'anar-se'n al llit, entre dos llustres, han
entrat a donar una ullada a l'estable, han posat empallada a la menjadora, i en
sortir-ne, de passada, han tustat amicalment l'anca llustrosa de l'animal.
Abans de tancar la porta, per anar-se'n a dormir, car l'endemà serà dia de
matinejar, han donat un cop d'ull al cel amb u n cert neguit. I en donar la
volta a la clau, han remugat:
—Si Déu vol, demà farà bon dia.
Es que den\à hi ha mercat a
Granollers
En efecte, l'endemà, el pagès
matineja i el primer que fa, de llevada, és sortir a l'era per a tornar a mirar
el cel. Encara no ha sortit el sol. Darrera, però de la cortina moradenca d'uns
núvols destriats, que es passegen amb mandra per damunt dels turons, a la banda
de marina, hi apareix la lluïssor rogenca, irritada, que sol caminar davant del
Sol. La broma de les valls es fon. D’aquí una hora el Sol riurà, amb fort
esclat, sobre els turons, i caldrà emprendre la ruta del mercat. Cuita, doncs,
a acabar d'endegar el carro; treu el cavall de l'estable i li enganxa. Ja està
a punt!
I de bona hora, per tots els
camins, caminets, dreceres i carreteres que condueixen a Granollers circulen
processons interminables de gent, de carros i d'autocars, que es dirigeixen al
famós mercat.
A la carretera, davant. de la
Plaça, hi ha l'hotel d'Europa. AI costat, l'antic hotel i avui cafè de can
Manel. À primera hora del matí, tots els dijous, salta de l'autocar de Santa
Eulàlia de Ronçana, un home de mitja mida, de barba i cabell vermell, pigallat
de rostre; vestit amb una brusa i amb un gaiato a la mà, i fa cap al cafè. El
coneix tothom. Ja fa molts anys que tots els dijous baixa al mercat.
Es En Pau Ginesta, fill de Moyà,
de seixanta anys, pagès d'ofici, vidu, amb dos fills, un d'ells casat i l'altre
capellà.
L'home havia viscut tranquil fins
fa uns catorze anys, treballant a la terra. Un dia va tenir una inspiració.
S'adonà que el món estava malgirbat i que, per tant, calia adreçar-lo.
Immediatament posà fil a l'agulla. I aprofitant els lleures de l'ofici, va
començar a anar a tots els mercats, a recórrer tots els pobles de la comarca,
predicant els avantatges d'afiliar-se al seu partit
Es l'Anticrist Barbarroja. Això
no li ho diu la gent. No és pas un motiu que hom li hagi aplicat amb
sornegueria. Ell és l'Anticrist.
Així ho va profetitzar Sant
Vicenç Ferrer fa uns cinc-cents anys.
—Vindrà un dia — anuncià aquest
sant— que un pagès del Vallès fundarà el partit reialista.
EI pagès escollit fou ell. Té com
a missió enderrocar la República, per a implantar altre cop la monarquia al
país. Quan això succeeixi, cridarà Alfons XIII, el farà venir i el farà rei
altre cop. Serà, però, un rei que no manarà. Amb què es passegi d'una banda a
l'altra del país i llueixi la seva figura, tot carregat de medalles, n'hi haurà
ben bé prou. L'Anticrist farà de ministre únic i governarà ell tot sol el país.
Per tal de fer anar endavant un poble, n'hi ha de sobres amb un sol ministre.
Tots els altres només serveixen per a destorbar. Immediatament Ginesta s'adonà
de l'enlairada missió per a la realització de la qual va triar-lo Sant Vicenç
Ferrer, va crear la cèdula o carnet dels bons. Consisteix en una, cinta catalana
de la qual penja una moneda foradada, amb el bust d'Alfons XIII.
—Es perquè no es pugui dir que
soc separatista, sabeu?
Aquell que no el tingui no serà
bon espanyol ni podrà formar part del partit reialista. Pel sol fet de posseir
aquest carnet l'home esdevé bo.
Ginestà explica que quan
s'implantà la dictadura de Primo de Rivera, no havia de governar aquest
general, sinó ell. Li oferiren 6,000 duros si de cas es venia. Ell no acceptà.
Per aquest motiu va pujar al poder aquell general. Els autors de la maniobra
foren els capellans.
—Jo no vaig voler que em succeís
el mateix que a Napoleó, que el van portar a Santa Elena,
D'aleshores ençà els mossos de
l'Esquadra i la guàrdia civil el persegueixen. Diu que allà on el troben
l'apallissen..
A Terrassa, fa anys, on ell havia
anat a predicar a favor del seu partit, la guàrdia civil l'agafà, l'apallissà i
li va prendre la bandera, una bandera blanca i vermella, amb un Sant Crist de
llautó, una Mare de Déu i uns rosaris.
— No em vull vendre. Ja vindrà la
meva
Per tal d'implantar el seu règim,
només calen 6,000 duros. Cada un dels afiliats— no han d'ésser pas gaires —, ha
de contribuir a l'obra amb els diners que pugui. Nosaltres, quan tornem a
veure'l, li hem de portar 500 duros. Amb el ben entès, però, que si no els
tenim, també hi podrem ésser comptats. Cal, en aquest cas, que li adquirim el
carnet. I el que no tingui diners, si és bo, també pot entrar-hi.
Aleshores serà qüestió,
únicament, de fer tres o quatre mítings; pocs. Aquests mítings tenen l'objecte
de fer afiliats. El darrer tindrà lloc a Madrid i serà un míting universal.
Consistirà en un ball, en el qual prendran part capellans, joves i noies.
Després del ball, l'Anticrist assumirà el poder i establirà el seu règim de
govern.
Ell manarà a tothom. Hi haurà
pobres i rics. Això tant li fa. La qüestió essencial és que tothom anirà bé.
L'Anticrist Barbarroja és
cristià, bon cristià, diu ell, però és anticlerical.
No hay comentarios:
Publicar un comentario