La divisió territorial
Fa molt temps que deixàrem
arraconat aquest tema perquè semblava una niciesa preocupar-se'n. Però
d'aquestes nicieses sembla que se’n farà ressò el Parlament de Catalunya,
potser aviat, si els nostres legisladors es disposen a enfocar la qüestió.
El que s'entretingui a llegir el
treball de la Ponència de la divisió territorial, veurà ben clar que a la
nostra terra ni es suprimeixen les antigues províncies, ni aquí es divideix
res; tot lo més s'escriuen damunt del mapa uns quants noms. En primer lloc,
perquè som i continuem dintre l'Estat espanyol i aquest manté la mateixa
divisió establerta en temps de la Monarquia, i després, perquè tots els serveis
basics de la vida del nostre poble depenen de l'Administració central de
l'Estat.
Abans i ara, els partits
majoritaris de Catalunya, la única cosa que els preocupa de les nostres
llibertats, és fer-les servir d'escambell perquè els cridin aviat a Madrid i
intervenir en el governament i administració de l'Estat espanyol. La cosa
publica d'aquí no passa d'esser un assaig entre família de representar una gran
personalitat, tenir cartera i ostentar presidències.
Cada vegada que s'ha remogut
l'espantall de la divisió territorial, de tota la perifèria catalana han sortit
protestes per l'obra que vol portar-se a terme si es segueix la pauta acceptada
en principi pel Govern de la Generalitat. I és que dintre del projecte hi han
divisions absurdes, neologismes vanitosos de xicot estudiant, la probable
supressió d'uns jutjats i la centralització de serveis que malmeten interessos
creats en algunes poblacions.
EI cas del Vallès solament és
dels que revelen més clarament aquestes petiteses del poblet de dalt i de baix,
malgrat i la pedantesca nomenclatura d'Oriental, Occidental i... Equatorial.
Fins a la ponència hi surt l'antagonisme de Sabadell i Terrassa com un problema
comarcal.
Si la Ponència s'hagués limitat a
documentar els organismes directius, abstenint-se de concedir capitalitats i
demarcacions per endavant, respectant la toponímia típica de la terra, no es
trobaria amb que de lots els indrets de Catalunya sortissin protestes contra la
tasca que se li confia.
MIQUEL GRIVÉ
No hay comentarios:
Publicar un comentario