—Aquí estan els de Terrassa. Són
uns valents; aquest. Polit, com aquí l'anomenem, tant petit com el veus i tan
magre, és el primer que entrà a Estrecho Quinto i agafà la bandera monàrquica
que hi onejava.
Miro per uns moments Polit. En
veritat que esprimatxat com és ningú no ho diria que és un valent; ell es torna
vermell i diu gairebé sense veu:
—Sempre dieu el mateix; però si
no val la pena parlar-ne! Si no hagués estat jo, hagués estat un altre. No és
veritat?
No hay comentarios:
Publicar un comentario