HISTORIA DE FAQUIRISME, QUE ES DESENROTLLA A CAN PALET.
Aquests darrers dies, han
corregut rumors per la ciutat, que a la barriada de Can Palet hi ocorrien coses
estranyes.
S'ha parlat d'estrangulaments,
fantasmes, cops de roc, "papus" i altres excessos de la imaginació
popular.
EI que passa amb certesa és el següent:
A la casa número 36 del carrer de
l’Agricultura, on resideix Josep Obradors, junt amb la seva esposa i una
filleta anomenada Josepa, de 42 anys d'edat, fa unes tres setmanes que
començaren a notar que queien rocs llançats per no se sap qui, contra el seu
pati.
A mida que avançaven els dies, la
pluja de rocs prenia major increment. En pocs dies varen recollir-se uns 400
rocs, que partien d’un casal que hi ha per construir al costat mateix de la
casa de referència.
Aquest casal és també propietat de
l'Obradors, i a més d'un reduït hortet i jardinet, hi havia unes piles de rocs.
que eren els que queien damunt de la casa, o millor, damunt del pati de la
casa.
Els propietaris d'aquesta, el
dilluns passat, conten que tractaren de saber, com sempre inútilment, qui era
el bromista que llançava les pedres, algunes d'un tamany més que regular, i
veieren—transcrivim el que ens han contat—que les pedres es movien i anaven
d'ací per allà, anant a parar a l'esquena de la família, sencera, quan els
elements d'aquesta volien agafar-los, sense altre dolor que unes lleus
fiblades, al lloc on es clavava el roc en rebotre al cos.
La noia de la casa, aconseguí
finalment poder encalçar un roc, però en el moment d'agafar-lo, senti una
intensa sotragada al braç i, sempre seguint el que ens diuen, a partir d'aquell
instant la noia sofrí un magnetitzament, transformant-se en mèdium del faquir
“amateur" que per aquell veïnat s'entretenia d'aquesta manera.
Aleshores, començaren les coses
extraordinàries, que nombrosos veïns d'aquell carrer asseguren haver
presenciat, mentre un nombre grandiós de persones ho escampen per tot Terrassa,
engreixant-ho, com és de suposar.
A partir del dilluns d'aquesta
setmana, segons referències, la noia no ha fet res més que coses estranyes.
Si s'acostava a una cadira,
aquesta fugia; si passava davant una taula, aquesta es tombava; si menjava una
taronja, li fugia dels dits; si entrava a la casa, s'encenien tots els llums;
si passava pel pati, les pedres fugien.
No hay comentarios:
Publicar un comentario